L'Avarada

samaptikamo mangalam acaret!

















No seré avar i faré l'avarada d'aquest bloc just avui, un dia d'un intens trànsit interior.
La nau encara està desarborada i a l'obra morta hi ha molta feina a fer, però sembla que flota.
Si serà marinera, si les seves singladures la duran lluny, si es guanyarà l'estima del seu rol quan cal
-quan vagin maldades-, si al seu mascaró el reconeixeran a moltes escales, si farà bon servei i no serà
un iot capriciós més -d'aquells que negligits sempre a port sospiren per mars obertes...

De tot això no en sabem res. Sols que Arquimedes tenia raó i que, en principi, flota.

Benvinguda nau lletraferida!
Salpem!


samaptikamo mangalam acaret!
El qui vulgui acomplir alguna cosa sense obstacles haurà de recitar primer aquests versos propiciatoris.
Aquesta és la versió assequible de:
Versos propiciatoris (al començament d'un llibre, o de qualsevol altra activitat) per a aconseguir que es pugui acabar sense obstacles:


cikirsitasya granthasya nirvihnaparisamaptyartham sistacaranumitasrutibodhitakartavyatam istadevatanamaskaralaksanam mangalam

L'anècdota mereix ser explicada sumàriament.
Ma germana em va regalar el poderós Diccionari Sànscrit-Català de l'Òscar Pujol (gràcies immenses a ambdós!). La primera obertura d'aquest tresor pels curiosos -un llibre que només admet la troballa mai la recerca- la vaig fer al jardí vallesà de Cals pares. Just obrir el volum a l'atzar, abans de llegir res, la gossa, enjogassada, va posar la seva pota tinyosa al damunt d'una entrada. I allà ha quedat el punt de l'empremta, al damunt de la propícia entrada mangala- que, òbviament, va ser la primera que vaig llegir. D'aquí venen les paraulotes que he volgut pronunciar. Serveixin, doncs, per a donar la raó als que ens retreuen el nostre anacrònic tancament, l'ultralocalisme nostrat que ens fa editar diccionaris sense avenir ni profit -l'opinió contraria dels filòlegs, al no ser gent que rendeixi gaire, resulta insignificant-; i serveixin, pel damunt de tot, per a donar benvinguda i emparança als lectors desconeguts que aquest bloc pugui convocar.

El Guinardó
de
Barcelona

25 d'Agost del 2008


1 comentari:

Galderich ha dit...

Girbén,
Bona primera entrada encara que em passés desapercebuda...
I bona gossa, cuida-la, sap trobar!