IRATI


Irati Oihana
La Selva de Irati

Llisco en punt mort, sense llums. Vespreja.
Un cervatell mama al mig de la pista. Jo soc l'estrany,
l'Irati em saluda. En la foscor del bosc mai talat:
els llimacs, hermafrodites. Un escampall de parelles
s'auto-fecunden amb les simetries helicoïdals
d'antigues esteles.

Amb el sol alt, inflat el kaiak a la pratja,
vogeixo l'Irabia, avui un mar privat, sota una pluja
de fulles torrades de faig.
En una rada de la costa de migjorn dues noies
nues es banyen. Ens sorprenem. No hi sé veure res
a la riba, ni tovallola, ni roba. Seran dones d'aigua?
Vogant enlluernat me n'allunyo.

A la tarda remunto fins on puc els meandres
mentre ressona la brama dels cérvols i em crec
al mític Gran Nord Canadenc del Llac dels Esclaus.
Deixant-me portar, quan se m'endú suau el corrent,
prenc apunts dels jocs de llum a l'avetosa
i d'unes daines que s'abeuren ara a l'estany.
A la deriva m'inscric a la Selva encesa.