La CREU DE TERME i el LUOPAN

He passat aquests dies fora vila amb la intenció d'omplir-me de bosc i, de tots els propòsits exteriors, ben poc o quasi res... Perquè mira que ha plogut llarg! Així doncs, he hagut de buscar-me entreteniments casolans.
Un d'aquests entreteniments ha sigut muntar un trencaclosques on, a partir de vuit fotografies, descabdello la base de la propera creu de terme de Llinars del Vallès. La idea va sorgir durant un dels diaris passeigs amb la gossa per la Via Romana del Ravalet.
Com succeeix sempre amb aquestes feines perllongades, un cop traçat el pla i si es té ofici, el cap disposa de moltes estones en què es pot dissociar de la mecànica rutinària. Per exemple, pot aprofundir en les ressonàncies d'unes primeres eleccions intuïtives. ¿Per quin motiu va quedar el Sud al centre, confegint el NOSEN? Si hagués sigut el Nord, llavors hauria hagut d'escriure SENOS... També cabien uns possibles ENOSE i OSENO...
Més tard, quan vaig afegir-hi els punts cardinals del Luopan xinès, que havia trobat en un antic bloc d'apunts sobre el Feng Shui, vaig endevinar una possible clau de la meva elecció. El Nord (K'un) és el símbol de femení fort, i el Sud (Ch'ien) ho és del masculí... Considerant aquest factor, la seqüència circular es podia llegir com un masculí centrat entre principis femenins, i no era desorbitat que aquest eix masculí l'assumís jo. I, els femenins, a qui corresponien? No estaria bastint un homenatge a les dones que m'envolten?... L'Anna, la primera, que en aquells moments estava preparant un prometedor arròs a la cassola... És clar que les Annes semblen un nord cardinal de les meves amistats... El Tigre blanc de ponent em remetia a l'A.A-A. que seria mig veïna d'aquí Llinars si no corrés ara per Indoxina rere històries de caçadors de tigres...També hi quedava la mar de bé l'A.M. que retipa del Levante on vivia se'n va anar a viure al Norte... A la MJ. -a qui al cap i a la fi anava adreçat aquest revestiment liquènic- li esqueia el Drac groc de llevant... A l'S. la veia feliç de la vida amb el Vapors oceans! A l'E. li escau el lloc del vent, i l'N. ja ho és del nord. L'R. bé pot ser la Muntanya i l'M. ho té tot per a quedar bé sobre el Tro...
I és clar que, vista la seqüència, sembla exacte que jo pari al Cel.

Sé prou bé que aquest entreteniment pot ser pres com una variant de l'egocentrisme amb tocs esotèrics. Hi estic ben d'acord. Els blocs ja ho tenen això. Si de cas ofereixo la possibilitat que cada lector organitzi el seu propi sistema planetari.