El Cràter Comas Solà

El Toni -el nostre astrònom de capçalera-, com a mestre amb criteri que és, sap de l'eficàcia d'un cert grau de reiteració dels conceptes. Una consideració que sovinteja és la de la revolució que suposarà l'actual accessibilitat a la imatgeria còsmica. Que, de fet, tan sols les dues darreres generacions -de la lluna ençà- han començat a gaudir d'una visió propera dels cels, i que això resultarà decisiu; decisiu pels seus interessos d'astrònom divulgador, i decisiu per a la concepció de l'univers que té la humanitat.
Hi he estat rumiant sobre aquest canvi que està esdevenint. I ha sigut amb aquesta clau que he rellegit el gran clàssic de la divulgació astronòmica
catalana i estatal, l'ASTRONOMÍA de Josep Comas i Solà.
N'he rellegit la seva cinquena edició -la del 1952 de la fonamental Editorial Labor-, un llibre que he pres de la biblioteca dels meus pares.
Resulta extraordinari, des de l'òptica actual, que un llibre tècnic no perdés vigència des de la seva primera edició al 1924. En els trenta convulsos anys que abasten les seves cinc primeres edicions (n'hi ha hagut de posteriors) només va necessitar unes actualitzacions de la mà de l'autor i, en aquesta darrera, un tretzè capítol sobre Los Últimos Progresos; on ja Don Francisco Biosca (Comas i Solà havia mort al 37) assegura que el creixement de l'astronomia que augurava el seu mestre havia succeït, però a un ritme inimaginable de tan ràpid.
Ara ho comparo amb un dels darrers llibres d'astronomia que he adquirit...
Va ser a Berlín en una llibreria d'oportunitats de Kurfüstendamm. Embadalit, vaig haver de decidir quin llibre m'enduria de les cinc lleixes plenes de volums sobre el tema (ai el pes!).
Vaig escollir el GroSer Atlas der Sterne,
una joia d'il·lustracions, gràfics i mapes...
Un llibre editat al 2000 i que ja era un saldo de 4,99 €! Ara calen vuit anys per a liquidar un llibre.























El salt endavant, o vers més enllà, queda ben palès fent una comparativa entre les fotografies de Júpiter que il·lustren la caduca ASTRONOMIA (fetes a l'Observatori Fabra), i el molt recomanable passeig per prometedora superfície glaçada d'Enceladus que ens envia la sonda Cassini des dels anells de Saturn.













El possible orgull tecnològic pel vell telescopi de l'observatori barcelonès queda anacrònic si entro a internet i, en cosa de cinc minuts i 7.645 €, em firo un telescopi d'una obertura similar però d'unes molt superiors prestacions. D'aquí a un parell de dies ja el puc tenir instal·lat al pati de casa o on més em plagui...










Queda per dir que al GroSer Atlas alemany hi he sabut trobar al nostre gran astrònom i divulgador (600 articles científics a la Vanguardia!).
A les regions sud-oest de les cartografies lunars, a recer de la Serralada Montes i proper al limbe, hi ha el cràter Comas Solà d'uns 65 km de diàmetre.
Hi ha o hi havia, perquè, quan al 73 la IAU -Unió Astronòmica Internacional- va reformar el nomenclàtor lunar, va canviar aquest nom i el va enviar a Mart; on sí que trobarem un cràter Comas Solà d'un diàmetre el doble de l'antic lunar.
Fixa't tu quina millora!

1 comentari:

Ferran Guerrero ha dit...

Despres de veure les fotos a d'Enceladus, crec que la paraula que ve al cap es inquietant, fred, encisador, mágic.

Quina inmensitat, si poguessim veure aquestes imatges a peu pla tirats damunt d'un roc, amb aquets colors, crec que deixarien d'haver-hi guerres, de lo colosal que es aquets mo´n exterior.

Salut