L'W-60 / b

A la tarda -amb el 45- he corregut a Collserola per a provar les possibilitats del nou giny. La serra feia goig: semblava pirinenca amb la remor de salts d'aigua arreu i els camins convertits en torrenteres. L'excepcional estany que es forma on el camp de futbol del Notari tanca la vall mai l'havia vist tan ple. No he pogut estar-me'n d'ofegar-hi la màquina. La primera foto no ho sembla pas de subaquàtica!
Després ja he temptat de jugar entre dins i fora...


Quin meravellós univers de possibilitats!

Un cop a la bassa he provat l'opció d'unió automàtica de panoràmiques. I funciona! El resultat equival a un angular de 21 mm; no és el 18 de la réflex però és tota una millora per a algú amb una mirada amb tendència esfèrica. Decebut, no he sabut trobar les tres carpes vermelles que sabia a la bassa...
He tornat al joc del dins i fora. Ja acabaré tenint control sobre el joc de miralls que es produeix.
Les tiges seques de boga que van reblint la bassa han resultat unes protagonistes de primera. Aquí deixo una mostra de l'extensa col·lecció inicial. Perquè ja em deleixo per tornar-hi, i amb el trespeus!





Tot baixant pel camí dels emboscats he provat el macro d'un centímetre. Tres Visques! Ara sí que els líquens ja poden aprendre a somriure perquè ha arribat el seu retratista! Encara que no tinc cap dubte que la seva expressió més natural és la riallera. Si més no, aquests dies regalats, segur que l'és.

Bé, entrant a la ciutat també he fet alguna foto de les "normals"; d'aquelles que se suposa que totes les màquines fan sense problemes. Ara sí: HABEMUS MACHINA!