Tot volant venen i van

La Vida, en sap tant! El nostre dèficit més gran és no percebre-ho.
Aquest matí "picava" a l'ordinador un capítol de la meva versió de L'ALMANAC del COMTAT SORRENC de l'Aldo Leopold, i elles han tornat. Les merles (vaja, la merla i el merlot) han tornat. En un pla posterior a la pantalla, per la finestra, he detectat uns moviments a l'esparreguera que s'enfila a la marialluïsa que està coronada per la buguenvíl·lea. I allà les tenia d nou, afartant-se dels fruits rogencs de l'esparreguera de jardí.
Han calgut tan sols un parell de dies de bonança per a què a elles els agafés una frisança que ja sé com acabará. Durant més d'un mes, a l'alba, el merlot despertarà a tot el veïnat enfilat a la seva antena de televisió (sempre la mateixa!). ¿Us podeu creure que en una reunió de veïns algú va reclamar que l'ajuntament poses fi a la festa de la merla?... ¿No es parla ara del mobbing rural , de morts vivents que no suporten que els galls de tota vida cantin als pobles? Benvingudes merles!

L'arribada dels ocells (m'he descuidat de dir que una parella de tallarols treia profit del pis superior de la buguenvíl·lea), ha succeït, en una estremidora coincidència, mentre traduïa a l'Aldo Leopold. Sols qui conegui la seva obra fonamental (un dels grans pilars de l'ètica de la Terra) em podrà entendre. Aquí no m'arriben els seus estols d'oques salvatges però sí les merles. Quin matí més bell!
A partir d'ara comença una batalla sense víctimes. Les merles tenen gran querència pels banys de terra als nostres testos (imagino que a fi de desparasitar-se), amb el resultat de grans escampalls de terra pel sòl del pati. Aquí és quan l'Anna, farta del desori, diu de treure la seva arma predilècta: un trabucu tunejat amb una mirilla telescòpica. Que jo recordi mai l'ha disparat.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tanmateix una feliç coincidència.
I excel·lent definició la aplicada als que no suporten que els galls de tota la vida cantin als pobles.

en Girbén ha dit...

Sóc del parer que, quan veus que els les hosts de "naturòfobs" s'alcen en armes (de moment sols judicials), cal abandonar la bonhomia.
És com quan veus com, aquella presumpta definició de la idiosincràsia del país: "Catalunya fa olor a benzina", ha fet fortuna, llavors et preguntes si l'etimologia "idiosincràtica" no deu ser "el govern dels més necis".

Res m'aquieta més que una nit envoltat del dring de les esquelles.