ECOS

Aquests dies la cantarella es repeteix com un eco: És que tinc molta feina... Tota la feina del món...















Jo no me'n salvo; i menys ara, quan justament la meva feina és als Ecos.

11 comentaris:

Clidice ha dit...

I què hi fas tu als Ecos? que per cert fa massa temps que no hi vaig ^^

en Girbén ha dit...

Als Ecos composo un poema gràfic, el prototip d'un projecte que m'han encarregat.
Ho faig tot escoltant el que ells m'hagin de dir. Per exemple, que així en el relleu les prominències exigeixen el seu revers, sots damunt dels quals alçar-se; així la riquesa s'enlaira sobre la misèria. D'aquí ve que ara faci la meva recerca per les digníssimes fondalades dels Naps.

Clidice ha dit...

Caram! a veure si encara t'hi ensopegaré :P Si veig algun muntanyer amb lira ja sabré que ets tu ^^

en Girbén ha dit...

Les "lires" d'ara són samplers, o el darrer photoxop... o el diccionari que em precisa que "muntanyer" és aquell que viu a muntanya; com "muntanyenc" (de molta més acceptació), que, o bé pot viure-hi, o bé practicar-la (que seria el meu cas perdut).

Clidice ha dit...

Aim xorri mista! :P

en Girbén ha dit...

Paassa res... Que hom és punyetero de mena.

Clidice ha dit...

oki, usease: guan muntanyenc or climber amb una lira (ui no, un sampler, o un portàtil amb fotoxop) i amb cara de: tse tse això no està prou bé, mimmamente :P

anava a dir que no tornava als Ecos en decennis, però ja no tinc edat per a tants llargs terminis :P

en Girbén ha dit...

Sóc forà (o llec amb un baix propòsit d'esmena) a entendre tot de signes i convencions usuals a la xarxa. Ni puc, ni ben possiblement vull, desxifrar-les.
Disculpa doncs, Clidice, l'equívoca interpretació de la teva inquietud.

I fixa't amb als d'Ecos, el retruny que ha sorgit de quasi res. Enllà dels nostres afers els Ecos s'eleven per a enaltir-nos; dia sí, dia també.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Què caldrà que burxis per a que els Ecos et retornin el silencis en forma de poema?
Ens en faràs cinc cèntims?

TRanki ha dit...

PLink plink plink...l'eco llunyà i perdut del martelleig incansable dels qui s'enfilen per les esquerdes dels ecos...enmig de la boirina i interromputs pel plafcataplafpiuuuuuuusssssshhhbum! de algun roc perdut que les cabres curioses desprenen de les crestes...silencis i sorolls mil vegades ampliats i repetits pel SAMPLER que els mateixos Ecos són...escoltant la SINFONIA METAL.LICA dels nostres anhels i vanitats que compartim amb el permñis mut dels Frares Encantats que ens vigilen des de més enllà i darrera i costat...

Que guapos els ecos Bow,....

en Girbén ha dit...

Encara que m'hagi ocupat en aquesta ocasió només dels seu revers, del fendit pregon del torrent dels Naps; els Ecos, més que grans, és que donen per molt.
Aquí la Muntanya és lliure i no santa, sols sacra com cal.
Què t'hauré d'explicar TRanki!