I avui, Gredos

Ja que hi som, seguim enllà perl Sistema Central per fer un tast del Circo de Gredos.
Aquí no puc sinó reiterar el consell del experts de la zona: si us trobeu en el cas de disposar de poc temps, s'imposa pujar al Morezón -2365-, que per alguna raó se l'anomena la llave de Gredos.
Així, en un parell d'hores, anireu de la Plataforma de Gredos (un llarg aparcament sense masses gràcies, però base fonamental a 1750 m, que aquí són molts), fins a la insuperable talaia del cim que clou el circo. Allà dalt, davant d'una tan fina arquitectura muntanyenca, pensareu en la diferència entre no tenir i poder disposar d'un reconcentrat semblant; ni que des de les nostres arrelades concepcions pirinenques l'entenguem com un exigu reducte, no podem deixar de concedir-li que és vera alta muntanya. I a partir d'aquí sabrem les raons de la gran estima que senten per Gredos els muntanyencs del centre, del centre peninsular, bé aquest més que cap altre va ser el lloc de la seva descoberta iniciàtica de la gran muntanya.

























































































De les cabres hispàniques que trobes ací i allà, de les que et venen a veure encuriosides al cim (no pas al paisatge que tenen més que sabut); tot baixant del Morezón pots acostar-te a les ruïnes del Refugió del Rey. Aquest rei era "el cametes", l'Alfonso XIII, qui solia venir per aquí a caçar cabrons per plaer. Uns gustos reials que, pel que es veu, s'hereten.