Uns silencis

La tan fecunda estela que l'ajustada pregunta del Lluís sobre l'edat del silenci ha promogut, m'ha fet recordar les imatges que tenia desades a la sub-carpeta silencis del carpetot OBRA. Ara en podreu veure algunes...






5 comentaris:

Clidice ha dit...

són molt bones sobretot pel curiós punt de vista :)

en Girbén ha dit...

Si m'ho admets -adelerada Clidi- espero que "curiós" vagi pel seus sentits de:
"Curós, que pren cura o es preocupa", "Endreçat, que fa les coses amb ordre i netedat, així com cal", "Net, lliure d'impureses", "Que s'interessa a veure, a conèixer una cosa; especialment, Que té el prurit de saber allò que no caldria que sabés"... més que pel cantó més comú de la raresa.

Clidice ha dit...

GIRBÉN, estimat ... bon cap de setmana :D (tu tens prurit? uix! :P)

sarah ha dit...

Ai, Girbén, quines fotos més precioses! En coherència total amb el títol de la teva entrada. M'encanten, com el silenci, silenci que he necessitat unes setmanes per raons personals (i una feina complicadíssima a l'hospital).

És un plaer descobrir les joies que trobes amb la teva càmera.

en Girbén ha dit...

Del "Silenci Hospital" (una advertència inaudible) al "Silenci Personal" (una exigència ineludible); quina callada derivada, Sarah!
I si perceps harmonia entre dit i mostrat ja m'animes força.