Al Cim


















































No sé si fa deu o dotze anys que durant les festes ens passegem per aquest racó muntanyenc de només 65 x 40 x 22 cm. En faré un que sigui durador! -vaig dir un dia del pessebre. I de durador ho ha sigut, tant com devocionalment anòmal, un paisatge -i prou- que, any a any, va sent poblat per nous éssers. I, si fa un any vaig fer una felicitació a propòsit d'Alberto Caeiro/Pessoa, no crec que enguany m'hagi allunyat massa d'aquella veu.

Encara resta per avaluar què han donat de si aquests dotze mesos -si és que cal... De moment li dedico aquest divertiment al noi, a l'Oriol. Que, entretant, no només ha marxat de casa, sinó que ara ha aconseguit estar col·locat d'una manera indefinida; acomplint, així, aquell somni de qualsevol pare. Ep! Que dic col·locat a la seva feina de S.I.G. !

13 comentaris:

Ferran Guerrero ha dit...

Molt guapo, deu ni do quina feinada, aquesta es una tradició de pares (en el bon sentit de la paraula), no se si les següents generacions dedicaran hores i hores a fer aquets homenatges al nadal.

El meu pare any rere anys desde que erem petits ho continua fent, ahir ens recordava que va començar fa, 31, casi 32 anys, tants com tinc jo, i que encara avui continua fent.

Bonica tradició, i la teva molt original.

Salut

Clidice ha dit...

M'estranya que no tornessiu a veure les dones d'aigua. Tot i que són d'allò més perilloses! És una auca original, gràcies :)

en Girbén ha dit...

Una feinada, com dius, però molt i molt facilitada pel domini d'un paisatge que has anat creant.
No crec, Ferran, que es tracti de res que tingui a veure amb la Fe, es tracta de fer irrompre a casa un retall, una miniatura del món, a fi de celebrar-lo.
Un any d'aquests hi penjaré a uns bows pagans enfilat-se pel super-desplom de suro de la cova!

en Girbén ha dit...

Ja t'aviso, Clidi, que amb l'amic vam deixar emparaulada una excursió que no anés més enllà del gorg de les dones d'aigua. Tot i que sabem prou bé que poden ser més lliscoses que un còdol recobert de llot, també sabem que poden ser la mateixa fortuna en vida. I això ens crida de mala manera. Potser l'any vinent en pugui donar més notícies.

lluís ha dit...

Molt bonic!
Quin luxe tenir aquest cim i aquests prats a casa! En el fons crec que tots volem arribar a ser pastors i mentres pujem muntanyes.

en Girbén ha dit...

Suposo que ja entens, Lluís, que aquest ambigu amic té la cara de qui vulgui afegir-se a l'excursió.
I que ni un quart de metre quadrat de falsos prats no és, ni de lluny, un escenari berguedà.
Són maneres ben obliqües de resistir al mig de la metròpoli; pas altra cosa que això.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sigui doncs l'enhorabona, pare Girbén, per la feliç circumstància del dedicatari.
Ha passat Santa Llúcia, que és quan toca de tenir el pessebre fet i encara no he tret les figuretes de lloc. En propi descàrrec dir que m'he estat ocupant d'acabar el pessebre que posarem a muntanya.
Però aviat estarà fet, això sí, d'allò més tradicional.

en Girbén ha dit...

Sí, Xiru, enllà de tots els desitjos que aquests dies es proclamen, la felicitat és veure com el teu fill creix i es situa.
També diu molt d'una decidida voluntat de concòrdia saber obviar les discrepàncies que, en qüestió de pessebres, podríem trobar si volguéssim.
Hauries de veure els pessebres d'empresa! Uns paisatges frikis a més no poder on s'agombolen les fútils figuretes que tothom té a les taules de treball... Això sí, la molsa que no falti!

jaume ll ha dit...

Impressionant! Has elevat el pessebre a un altre nivell, crec que has fet el primer pessebre panteista de la història.
El món ("Deus sive natura") condensat en la teva sorprenent composició: per ser admirat, per ser adorat...

en Girbén ha dit...

Home, Jaume, tots els nens petits practiquen un pessebrisme panteista; la pega és que, més tard, aquesta actitud s'ha de fer fonedissa.
Durant un temps, al poblet es va parlar molt de què hi arribés la carretera i de la futura construcció d'unes pistes d'esquí.. Per sort, ara, quan ja no en parla ningú, han reaparegut els vells éssers mítics d'abans.
En el fons es tracta de tenir un retalló de món, ni que sigui de 3x2 pams, que puguem governar uns dies a l'any.

TRanki ha dit...

BON NADAL ( perdó, bones festes!), Jordi.

Preciós pessebre o el que sigui...molt bonic.

A la Llar d'infants del Nauet( no li podem dir guarderia),n'han posat un amb clics de Famòbil...no li podem dir Pessebre, se li diu "la maqueta", perquè ara no som al Nadal sinó a la festa d'Hivern...

En qualsevol cas, el que has fet és bonic...és el que compta en el fons...

Salut i a veure si hi poses els bows grimpaires!

en Girbén ha dit...

Guarderia, TranKi, és lleig i humiliant, la cosa correcta és dir-li ESCOLA (bressol), perquè mai més aprendrem tant en tant poc temps. I això de "la maqueta" ja resulta insuportablement soberg per no dir d'imbècils.
Prometo que l'any vinent penjaré un Miura i un Vitorino -un parell de bows braus- en el desplom més acusat del suro!

TR ha dit...

No passis ansia Girbén...el que et comentava es que MAI plou a gust de tots...i arriba un momentq ue cal fer el que es vol i no patir tant per aquests detalls si la voluntat ja és bona...

Amb aquest PESSEBRE ens has alegrat el NADAl, i la qüestió és que almenys en aquestes dates la gent reflexioni una mica sobre tot plegat i la seva relació amb els altres...


saluuut