ARTS DEL TEMPS

Aquest vespre, al metro, he fet una cosa que calia. Durant les tres parades fins a Joanic he llegit a l'Albert Ràfols-Casamada. Exactament, això:
Després, pels carrers de Gràcia, he estat pensant en la molta feina que, des d'una elegant discreció, ens ha deixat aquest home alt, alt en tots sentits. Fins i tot, jo que anava a la presentació de la revista MARABUNTA, he recordat algunes revistes d'art i poesia que ell havia impulsat.
Més tard, a la Sala Prinzipal de la Caldera (que tots hem considerat com la deliciosa sala d'estar d'una casa de nines molt engrandida), l'Esther Xargai, abans de llegir un ram de poemes del Carles H.Mor, ens ha recordat l'estat real de la nostra cultura: actualment, de revistes d'art i creació en català... No gaires... Bé, tan sols una... aquesta Marabunta que promet i aconsegueix tractar de les arts del temps.

La veritat és que per més enravenat -i alhora tovet- que estigués no m'hauria perdut una trobada així, tan domèstica, amb un grapat d'amics. Felicíssim el concert de saló que ens ha ofert el duo Freenètics; refinats i energètics com els seus instruments: cel·lo i saxo baix, molt baix.

Després ja se sap, aquell enraonar, per aquí i per allà, de tot sense concessions ni esclavatges que tant necessitem...

Amb l'Albert Guitart hem fet, imaginàriament, una d'aquelles autòpsies (o biòpsies) musicals que els programes d'edició possibiliten. I hem quedat per dinar un dia al seu estudi de gravació on segur que n'aprendré un niu de les ones de so tot observant-les de prop.

Amb la Lurdes hem considerat l'oportunitat de reconvertir l'ara inútil camp de golf de la seva Vall Fosca en les bones pastures que sempre havien sigut.

El Joan Ramon, de ve de fer una estada a París, em diu: et truco i quedem... I sí, et vaig trobar "el llibre". I si dic que "el llibre" és "l'ermità dels boscos" de Jakob Lenz tothom pot entendre la meva alegria.

Després la Katy m'ha abduït i li he acabat prometent un tresor; a ella, que deu fer trenta anys que treballa creativament amb ossos. Vols les urpes i les ales d'un corb marí, una peülla de cavall, un esquelet de col·lobra, un conill nonat? I com de fàcil és fer feliç a la gent!
El Zarita ens ha explicat la demanda que el compositor Ligeti li va posar a Kubrick per haver fet servir sense permís la seva música al 2001. Una demanda... d'un dolar! Serà que la pel·li li havia agradat -ha afegit algú-; després ja va tenir temps de treure beneficis amb altres pel·licules com La resplendor o Eyes Wide Shut... I és que s'ha de tenir estil!

Aquí -potser influït per l'article sobre la levitació que apareix a la revista- és quan el Jordi Turtós m'ha informat de l'efemèride del dia: Saps? Avui fa 800 anys que va morir Rumi... Ara a Konya deuen estar celebrant les seves noces; les noces sufís que són el dia de la mort.
Li he proposat de fer una giragonsa en honor del poeta; cosa que ell ha fet amb gran estil, pivotant d'una mà estesa al cel.
Després m'han vingut al cap uns versos del poeta i els he dit de viva veu:
De mica en mica, desacostuma't
Això és l'essència del que he de dir.
I he afegit: Els escriuria en una pancarta immensa i la passejaria per Copenhagen! I ell ha fet una riallada còmplice. Com que m'ha semblat rebuscat, no he dit res de què aquest essencial desacostuma't encapçala un poema on Rumi dialoga amb un embrió, amb un nonat.

Les Arts de Temps, ni més ni menys.


M'ha vingut al cap una addenda: aquest tan necessari desacostuma't en cap cas intercepta l'himne Everyday I write the blog... que fa dos dies propugnava. Que això escalfa molt i molt... però no hi ha constància de què l'amistat sigui capaç d'elevar la temperatura del planeta! I amb aquesta paradoxa plego.

2 comentaris:

en Girbén ha dit...

No puc desacostumar-me a deixar un comentari. Ves quina adicció!
Crec que la Marabunta val pena, i tant li fa que els autors siguin amics meus.

maite mas ha dit...

Per una curiosa coincidència veïnal i d'interessos, conec algú que forma part d'una associació de perfomers, poetes visuals o no, actors, etc., anomenada La papa (potser ja els coneixes).
Et passo l'adreça del seu blog. Per descomptat que em miraré què fan a la Marabunta (m'interessa molt).

http://multimedialapapa.blogspot.com/