La soga de los niños



La Soga del refugi del Rudrón

Cova dels cingles que flanquegen els canyons del Rudrón
Hoyos del Tozo, Los Páramos, Burgos.

Del caire de los Páramos vaig davallar al fons dels
cañones.
Al final d'una pistota, enllà del llogarret d'Hoyos del Tozo, em vaig aturar

per fer dia i nit al costat del ja cabalós Rio Rudrón.
A la tarda van arribar dos veïns -ja ancians-, encuriosits per la presència d'un foraster.
Tot assenyalant la cova badada al cingle que teníem al damunt, em van explicar que...
"Durante la guerra, cuando venían los rojos, los niños del pueblo nos refugiabamos ahí.
Recuerdo que nos encaramabamos por una soga para llegar a lo más hondo."

No els vaig gosar dir que la corda de cànem encara era a lloc, presta per a un nova urgència,
ni que feia unes hores n'havia tallat pam i mig de l'extrem.


7 comentaris:

jaume ll ha dit...

Veig que l'Errant deriva cap a l'espoliació... Entrem en terreny perillós.

en Girbén ha dit...

Ara m'has agradat, Jaume!
Pamet i mig de baga de cànem -vella de més de setanta anys-, just el bocí sobrer que no impossibilitarà tornar a fer ús del refugi... Això no em sembla un furt reprovable.
És clar que també podríem entendre la dèria per recórrer i documentar indrets remots com una mena d'espoli de l'ànima dels llocs i del temps en què eren actius.
El d'avui pretenia ser un relat de pau que digués que la por d'uns nens és idèntica a la de tots els nens.

sanset i utnoa ha dit...

És curiós veure com no només el record pot perdurar tant de temps.

No em vull imaginar com hauria de ser de bèstia la por dels nens per fer cap al fons de la sima.

*Sànset*

en Girbén ha dit...

Aquí és, Sanset, on volia anar a parar: a la vella por d'uns nens (pel Pàpus o l'home del sac, pels rojos o els feixistes)... I, amb una cova per entremig, no puc estar-me'n de pensar en Tom Sawyer.
Que els testimonis hagin perdurat intactes és cosa de la sequedat de los Páramos. Afegiré que, just al damunt d'aquelles cingleres, vaig poder recórrer els únics grans camps de cànem que he arribat a conèixer... De cànem, la planta superior ara malauradament en vies d'extinció per la pressió dels grans monopolis químic-tèxtils.

LEBLANSKY ha dit...

La pinta és per evocar Tom Sawyer si no fos perquè pel que dius, això dels nens que s'amagaven és més que un relat fantàstic. Amb el pas dels anys, però, la cosa adquireix un matís poètic.

en Girbén ha dit...

Lebl, diria que ara el segur substrat realista del Tom Sawyer s'ha feliçment diluït, tot i devia tenir-lo. Aquest és un trastocament que ens fa suportable el món, no creus?

Josep Porcar ha dit...

Les cavitats em recorden les Covetes dels Moros de Bocairent, un lloc molt recomanable per a visitar. Salutacions!