L'Alba del 10



















La nit s'ha anat tornant un punt violenta per culpa del vent, violenta però d'una nitidesa de somni. Res a dir quan el que pretens és repetir el teu ritual de contemplació anual. I el fer exacte dels cels ha volgut que aquest desembre hagi sigut un d'aquells mesos excepcionals amb dues llunes plenes i que la segona hagi sigut la d'avui; impecablement situada a ponent perfilant els relleus del prelitoral. Embadocar-se amb un nocturn montserratí ajuda molt a resistir els embats de la ventada.
Enguany, la frase amb la que he sortit de casa -les poques paraules amb sentit que llegeixo abans de sortir i que em fan companyia- era una de Julien Gracq (l'any passat era de Lévi-Strauss i l'home va estar de pega).

Tantes mans per a transformar el món i tan poques mirades per a contemplar-lo.
I dalt del Turó del Maltall, més que pensar-hi, he tingut llarga estona per a fer-la efectiva mentre al cel d'enllà la ciutat començaven a passar coses.














I a l'alba és un temps on en passen tantes de coses que no cansa viure'l. Jo l'he viscuda enfilat al pedró del vèrtex geodèsic fins que ha sortit el sol.







Baixant cap a casa per la carretera del Portell de Valldaura he pensat en tots els possibles sentits de la cançó que havia decidit per a musicar el vídeo. Aquesta preciosa versió de la Mariona Sagarra del Lo eres todo de les Vainica Doble que he volgut adreçar al món i al temps... suposo que també deu valdre per a ser dita dins d'aquests cotxes amb els vidres entelats (n'hi ha un a cada possible replà a banda i banda de la carretera). I he imaginat a una Europa despertant al nou any amb centenars de milers de cotxes enfilats així, a una Europa plena d'amants a les seves carreteres de les afores.

11 comentaris:

matilde urbach ha dit...

Waow i plasplasplas i bravo!

[sort que en Gracq ja és mort, que ens estalvia el naixement de la llegenda d'en Girbén, el malastruc!]

Eulàlia Mesalles ha dit...

L'alba té quelcom de màgic i preciós. Quina meravella, poder contemplar-la en un dia com avui, ventós i esbojarrat... M'agraden els dies transparents per culpa del vent.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ja és ben meravellós que cada dia torni la matinada. I el vent hagi pentinat novament la Magarola.
Fites en el temps i en el camí: ens calen topalls.
Certament, un bon començament.

Allau ha dit...

Fantàstic, Girbén, que ens hagis portat l'alba als que dormíem com socs.

en Girbén ha dit...

AVÍS ALS COMENTARISTES:
En breu -o quan el Vimeo li doni la real gana- afegiré un bonic vídeo.

Clidice ha dit...

Gràcies, aquest any he hagut de fer la sortida tard. Sort de tu que ens proporciones la primera hora :)

Allau ha dit...

Girbén, li he passat les teves imatges a la Burg. En justícia, et passo ara les seves, preses des de Sant Climent del Llobregat:

http://lespiell.blogspot.com/2010/01/la-lluna-dahir-i-el-sol-davui.html

Clidice ha dit...

prop del camí vell de Can Sedó, a dos minuts de l'Església :)

en Girbén ha dit...

Un cop enllestida l'entrada de l'entrada d'any.
Matilde: Gràcies! I la tria de Gracq, apart d'oportuna, no ha sigut gens innocent.
Eulàlia: Una veritable meravella -com dius-, i que cada any vull compartir. Avui el cel era net a fuetades (prou que es nota al vídeo).
Allau: Tot i que a la 1 ja dormia com un soc a les 6 ja estava en marxa, frisós com cada any. Gràcies per adreçar-me a la Burg, i ja m'agradaria poder veure l'alba d'es de la finestra de casa!
Ah, ja veus que no he trigat a tocar le Vainica Doble!
Xiru: Gràcies, i del tot d'acord en la necessitat de topalls.
No dubtava del teu saber sobre les bondats de la Magarola. Ja saps: del Pirineu fins al Mar!
Clidi: Si t'hi fixes bé, ara he afegit una foto on és veu el primer sol d'enguany acariciant Esparreguera. Que potser vius a la part alta?

sarah ha dit...

He estat una estona tafanejant blocs amics, per primer cop aquest any.

No tinc dubte a dir que la teva entrada m'ha fet tremolar sencera, de dalt a baix, de fora endins...

Vaig anar a dormir tard i m'he perdut aquesta matinada que, de la teva ma, he pogut albirar... quina llàstima, quin desperdici no haver-ho viscut en primera persona, jo, que sóc una matinera compulsiva...

Al menys tinc les teves impressions, que, similars a les meves, em fan imaginar el que has viscut aquest matí, ben d'hora, en aquest petit infern, preiciós i contradictori, que és el barcelonès.

Tenim un any nou, ple de reptes, ple de matinades tan encissadores com aquestes que ens has regalat als ganduls.

Salut, Girbén, quin plaer i quina sort tenir-te una mica a prop...

en Girbén ha dit...

Gràcies Sarah! Aquest afany inicial serveix per a excusar-me de molts dies de ganduleria... Que passis un any ben propici!