THULE (1)

Ahir, després d'embarcar en el Sírius, vàrem prendre un decidit rumb nord envers Thule.

Una nit tranquil·la amb vents de força 2 del tercer quadrant. I que duri!

Hem acabat passant el matí a coberta enraonant del nostre pretès destí. Un dels expedicionaris, catedràtic de no sé què antic a Magúncia, ens ha adreçat unes doctes explicacions:

Hesíode, a Els Treballs i els dies, a l'hora d'explicar els primers temps, la mítica Edat d'Or (i s'hauria d'haver forrat amb els drets d'autor de l'expressió), deia que llavors "els déus, vestits d'aire, marxaven entre els homes". Més tard, el gran periodista que fou Herodot, va precisar molt més al escriure que "Thule era una illa de glaç on visqueren els homes transparents". I Thule era la capital dels Hiperboris -uns gegants immortals-; i a Hiperbòria era on Apol·lo acostumava a passar els hiverns. El fet és que el relat d'Herodot i la recerca de l'ambre i l'estany, van excitar al gran navegant marsellès Pitees a fer el primer gran viatge pel nord de l'Atlàntic i acostar-se (o a arribar) a Thule-Islàndia. També, en un moment o altre, i segons les versions, Hèrcules, els argonautes o Enees també havien fet un viatget pel Gran Nord.

Un altre dels expedicionaris, un professor d'història a Friburg, ens ha explicat que ara fa de molt mal saber les connexions que hi havia entre el món cèltic, l'escandinau i el dels grecs; però que aquestes es poden rastrejar en la persistència del mite de Thule...
"Fins i tot Val, el Valent Prince Vailant dels temps del Rei Artús, era fill d'Aguar, el rei de Thule desposseït del tron per l'usurpador Sligon."

Més tard hem fet el vermut, que hem pogut acompanyar amb un concert ben oportú quan no sé qui ha recordat que tenia el vídeo de
la Damnació de Faust de Berlioz i ens ha proposat de visionar "La balada del Rei de Thule".


Just començar a escoltar-la, un erudit filòleg de la Universitat de Coimbra m'ha comentat que la traducció d'aquests versos de Goethe al francès era obra de Gérard de Nerval. "Ostres! El maleït que va escriure per primer cop la paraula "surrealisme", com va reconèixer Breton." "Sí, sí...aquest, aquest!"


Havent dinat tothom ha fet via cap a la seva cabina i m'he quedat sol a coberta fent una pipa.

Mentre estava rumiant en tot plegat se m'ha acostat un mariner -que no tenia vist- cepat com un bou, amb el cap rapat i lluint una samarreta vermella amb un
Oi! ANTINAZI estampat al pit. I, a tall de salutació, m'ha etzibat un sec: "Té collons lo de Thule!" -deixant clar que tenia ganes de conversa-, i ha afegit: "Toca ventilar-me... Tot el dia a màquines... el cap com un bombo"
I tot seguit ha encès una bona trompeta que portava ja liada.

Resumiré la història que m'ha estat explicant. Es veu que no per atzar s'havia enrolat en aquell vaixell; que, quan va saber que la destinació era Thule va fer l'impossible per a participar, donat que, de feia temps, això de Thule era una de les seves grans cebes: "
I no per a fer cap estudi, no... És molt possible que a Thule hi ploguin hòsties i, quan petin, no m'ho voldria perdre per res del món!" Aquí m'ha explicat que al seu avi l'havien gasejat en un camp d'extermini i que, ja de ben petit, s'havia posat a estudiar als nazis "per si de cas podia fer les paus..." El cas és que, de tant persistir, s'havia convertit en un expert en aquestes qüestions: "no m'interessa tant el passat com saber dels grups que ara mateix s'estan movent en la foscor." I ha afegit: "I és que no tens res a fer si no coneixes l'enemic... i, això de conèixer, no és cosa que s'improvisi d'un dia per l'altre!"; tot demostrant la profunditat del seu pensament bel·licós.

Com que seguidament m'ha advertit de què a l'hora d'acostar-se a aquests radicals calia anar amb peus de plom, i que
"no tenen manies però sí molts ajuts, i no triguen a fotre-te-la"; ara per prudència no escriuré res de tot el que m'ha explicat de la vigència de la Societat Thule, de l'ocultisme nazi, de la Gnosi Hiperbòria, i de mil coses llefiscoses més (espero que tothom entengui la meva circumspecció, que hi ha un límit del dicible, i que no puc reproduir aquí les seves enèrgiques expressions).
Sols diré del curiós final de la nostra conversa, quan li he demanat: "Imagino que durant la teva recerca, en un moment o altre, t'hauràs trobat amb el budisme?"
"Cony, és curiós, ara que ho dius sí... És veritat. Els nazis varen respectar als budistes alemanys... I Hitler era un afeccionat al ioga... Quina cosa!"
continuarà

10 comentaris:

Allau ha dit...

Girbén, estàs segur que t'has embarcat al Sirius? El passatger de Coimbra em fa sospitar que es tracta de l'Aurora. No hi viatgen també savis de Salamanca i de Friburg?

en Girbén ha dit...

Allau, no siguis ara perepunyetes, que t'he posat òpera.
La veritat és que a la web de l'Aroutcheff (un francès que fa maquetes de tots els vehicles de la BD franco-belga) sols vaig trobar-hi el Sirius.
La qüestió era treure ferro a un tema "espinós".
I t'asseguro que això del savi de Coimbra és cert. Tinc un llarg PDF que analitza totes les traduccions al portuguès de la Balada del Rei de Thule. Deep Internet, ja saps.

Lluís Bosch ha dit...

Ostres! Aquest (1) del títol fa preveure una saga, i me n'alegro perquè és un tema apassionant. S'hi mesclen tantes coses que en podria sortir un tractat immens, més o menys similar al què passa amb l'Atlàntida.
La connexió nazi, si has mirat per internet, ja veus que arriba fins avui.
I per cert, molt bona la conya amb el Sírius. Jo també tinc "L'estel misteriós" (una de les 100 millors obres literàries, segons Quim Monzó). En canvi, sempre s'aprèn alguna cosa: no sabia aquest detall de Nerval.

en Girbén ha dit...

Em sap greu, Lluís, però s'acaba al (i 2); i després faré un ramadà-blocaire, que la feina em demana silenci.
Al primer redactat, el mariner skin es quedava a gust dient-ne de grosses de tot el que ell sabia d'aquestes connexions. Tanmateix,
quan vaig rellegir-ho vaig considerar si valia la pena exposar-me tant, que els buscadors troben les coses, i que al cap i la fi sóc ben fràgil.
Fins a un cert punt aquest és el tema de fons.
La resta sí, molta diversió. Ja et passaré un platillo volante del paio que ha fet el Sirius.

jaume ll ha dit...

Hola, estic de polissó en aquest vaixell. No ha estat la destinació la que m'hi ha arrossegat (ho confesso, no m'atreuen gaire el llocs mítics, perquè ja em fascinen prou els reals), sinó la personalitat del capità, perquè és una garantia d'aventures per als seus tripulants. Estic delerós per saber on "realment" ens vol portar aquesta vegada...

en Girbén ha dit...

T'equivoques, Jaume, jo sols sóc un jove reporter embarcat al Sirius. Al capità el coneixeràs -i el sentiràs parlar llargament- a la segona entrega. Just ara estava prenent nota de les seves explicacions sobre Thule. I "realment" en sap un niu!

lluís ha dit...

El 1938 i 1939 Himmler va enviar una expedició al Tibet per demostrar que el propi Buda era descendent dels Arians. Dirigida per un excèntric Schäfer amb ganes de pujar graons a les SS i l'"antropòleg" Bruno Beger que mesurava cranis i nasos per l'altiplà. El regent tibetà al Potala, el Dalai Lama tenia només 4anys, va acceptar de bon grat l'oferta d'armament per part d'Alemanya. El mateix 1939 un espia japonès entrava al Tibet per Mongòlia. Quins equilibris!
I l'oracle de Nechung ja els ho va dir "El mal vindrà de l'ocell metàl·lic" ...

en Girbén ha dit...

I mira que n'arriba a ser d'enrevessat i fosc tot això, Lluís.
La colla que dius del Tibet, provenia de la societat Thule...
Aquí entraria la conjunció alpinista/nazi/tibet del Heinrich Harrer.
No recordo que a "Set anys al Tibet" digués res del pas dels alemanys, quan per força, i més sent ell austríac, n'havia de tenir notícies.
Es una època que fot molta pudor!

lluís ha dit...

Exacte! No interessava que se sabés el seu passat a les SS, Hollywood es va gastar 90 mil·lions de francs suïssos per crear una icona!
Quan el van descobrir al 1997, veient-se atrapat, primer ho va desmentir i llavors va dir que ell només ho havia fet perquè després de pujar la cara nord de l'Eiger, el Führer també pensés en ell per l'expedició al Nanga Parbat.Es va fer el despistat justificant que ell era només un alpinista, que no sabia res més.
Déu n´hi do!

en Girbén ha dit...

Harrer forma part del panteó de les meves lectures infantils, amb Verne, Heyerdal, Guillermo..., d'aquell garbuix fabulós entre realitat i ficció que la historia sembla voler rossegat.
Imagino els seus darrers anys, arrossegant la vergonya de la veritat i preguntant-se el perquè d'una elecció i, encara més, el perquè d'un silenci.