Una dotzena del 09

Veient com se'm feia de costerut acabar d'endreçar l'ordinador se m'ha acudit un fet: Fixa't, ara farà un any -va ser a primers de febrer- que estrenava la nova màquina de retratar i, a dia d'avui, el comptador ja marca més de 4.500 arxius... No t'estranyi, doncs, que se t'acumuli la feina. I que bé que em vindria ara un cop de mà dels arxivers de Salamanca que diuen que en saben tant i tant!
Val a dir que aquests 4500 arxius no es corresponen amb 4500 fotografies; hi han els arxius de veu i so, els vídeos, l'ús de la màquina com a escàner (utilíssim a la Biblioteca per endur-te una etimologia del Coromines o un grapat de poemes nous). També s'ha de comptar amb la d'imatges que són mosaics de fotografies -moltíssimes!- (per aconseguir una imatge que sigui un llençol de 20.000 píxels d'amplada cal sargir amb cura una vintena de fotografies prévies a 10 Mp de resolució).

El cas és que, tot fent neteja de les imatges del 2009, m'he trobat com aquell que s'embadaleix amb la capsa de cartró de les fotos i m'he començat a dir: Ai sí, te'n recordes... Ui si d'això ja en fa temps... No pot ser que sigui del dos-mil-nou! Bé, tot aquell seguit d'expressions que ens venen davant d'un garbuix memorístic.
Abans d'enviar-ho tot a LaCie n'he fet una selecció que diu alguna cosa del meu any passat. Tot i que algunes ja havien anat sortint pel Foravial (el 2009 és el primer any sencer d'insistència blocaire), ara prenen un altre sentit dins d'aquest balanç que no em fa res d'exposar.
Recordo l'excursió per Collserola la tarda mateixa d'haver comprat la màquina (una Pentax OptioW60 capaç de resistir gelades, hòsties i immersions com cap altra), i l'entusiasme davant dels primers resultats.

En aquella època, de cara a un projecte de recerca sobre les biodermes urbanes, em vaig atipar de fotografiar tots els líquens, molses i verdets que anava trobant per Barcelona (aquí ja deurien caure uns quants centenars de fotos).

Ai aquella Setmana Santa per una part del Sistema Ibèric! Tan sols una ullada de bon temps inicial em va permetre fer el Moncayo -altíssima muntanya que no ho és. Després va ploure fins la nit de l'últim dia, quan vaig enregistrar el pas del darrer front.

Entrant la primavera, ple de ganes de tocar pedra, vaig fer un bon volt per les serres tarragonines. A tocar d'Escornalbou vaig trobar-hi el bloc que m'identifica enmig de l'escampall dels blogs. Fins i tot vaig enfilar-me a la meva nova testa.

No tinc ni un dubte de què el lloc central del 2009 ha sigut l'Observatori Astronòmic (i Cal Sala)... Dies i nits d'observacions glorioses, de músiques en creació, d'una aliança ajustada entre alta tecnologia i atàvica salvatgia, i tot amarat d'amistat.

Fent de contrapunt a tanta visió còsmica aquest ha sigut un any de xipollejar llargament, de magnífics recorreguts creatius -calçat amb botes d'aigua- per rius, rieres i torrents a la recerca de les meves Aigües Interiors.

En canvi el 2009 no ha sigut un any de remar gaire... Tot i que em cal recordar una singladura fabulosa per la Baells, lliscant amb la piragua enmig d'una boirina matinal a la recerca dels boscos negats de somni. Potser per l'internet s'hi pot navegar però no hi ha cap punt de comparació.

Tampoc és que hagi passat tot el temps al ras, ni de bon tros! També tinc registres de vida urbana, diürna i nocturna, participativa... , d'antres roents, d'ambients enrarits, de dinars i sopars de feina?, de transmissions a altes hores...

Un fet significatiu ha sigut la lenta i, tanmateix, progressiva introducció del vídeo com a pràctica, creativa més que testimonial, comptant sovint amb la benevolència dels amics. I au si no és un fet memorable que el nostre fill hagi marxat de casa... Ai aquelles butllofes després de maratons amb les claus allen d'IKEA!

També he pogut estar a construccions imposants que desconeixia: sigui la silenciosa solitud del cor de la resclosa de la Baells, sigui l'esclat multitudinari del Camp Nou la tarda d'un 6 a 0.

D'alta muntanya se n'ha fet -mai tanta com voldríem-, sobretot durant les vacances de l'estiu al Pirineu. I és que no cal anar lluny per a sentir-se incorporat a immensitats o a interioritats que ens diguin de la nostra veritable estatura. Únic aquell recorregut del túnel gegantí que perforava la gelera!

La tardor ha anat passant mentre omplíem cistells -o més aviat cabassos- de bolets... i diuen que l'anyada no ha sigut bona! Els darrers entrant desembre als Ports, on, i de dalt estant, vaig tenir una visió sublim: per un costat el Pirineu sencer (d'enllà del Balaitús fins als cims d'Ull de Ter) i per l'altre el mar proper i tot el Delta. La darrera imatge seria la d'una alba després d'una altra nit al Trabucador.

* * *

Em ve de gust acabar aquest balanç afegint-hi una banda sonora. D'entre les cançons que més he escoltat al 2009 (i em limito a cançons, que ni de lluny és tota la música) trio la retroprogressiva Yo ya me voy a morir a los desiertos del bruixot Juan Pablo Villa. I és que, de les coses realment màgiques d'aquest món, poques n'hi ha com escoltar-lo en directe i comprovar que tot, absolutament tot, el so surt instantàniament d'un únic instrument: la seva veu prodigiosa (ajudada per un sàmpler invisible, d'acord...). Imprescindible escoltar-la amb cascos!


17 comentaris:

matilde urbach ha dit...

Girbén, el cor em va a mil. M'explico. Aquest observatori, aquest Castelltallat que llegeixo a la foto, és al Bages? Al costat de St. Mateu? No pot ser. Ara fa molts anys que no hi pujo, però hi tinc un parent enterrat, a peu de l'esglèsia, a la dreta. Una làpida amb uns versos de Verdaguer. Cobriu-me de flors, que d'amors me moro, cobriu-me de flors, que em moro d'amors.
Jo sí que em moriré, que em ve un cobriment!

jaume ll ha dit...

Un any complet d'imatges singulars i suggerents, i un any sencer de textos i idees que sempre obren perspectives profundes cap a la realiat. Felicitats!

en Girbén ha dit...

Ara m'explico Matilde, d'on ve la teva sorneguera ironia: de família. La facècia del teu parent amb els Intervius que rebia per correu és gloriosa.
Porto un any fent bones estades a Castelltallat, treballant, observant el cel, recorrent el passadís soterrani que va a la rectoria, pujant a veure la Pepeta (la campana major)... Hauries d'haver vist a l'amic Xavi (el meu guia en qüestions de ceguesa) llegint amb els capcirons dels dits la partitura que em dius....
Hauries d'haver escoltat el concert que va fer el Santiago des de l'altar on oficiava el teu parent; just acabar, la portaveu de les poques dones que freqüenten l'església em va dir: "M'he sentit transportada!".
Són els meus projectes Eclíptica i Astronomia Tàctil.

en Girbén ha dit...

Ben tornat de la Vall, Jaume! Espero que l'estada hagi sigut fructífera... Ara que hi penso, tot i al pla, deus estar envoltat de neu i glaç... Espero que almenys tinguis els grampons a mà.

Allau ha dit...

Girbén, em sembla prodigiós poder participar d'aquests viatges terrenals sense haver de moure el cul de la cadira (coses de la tecnologia i també de qui la fa servir). Poc m'hi trobaràs en el fons d'un torrent o sobre la calba d'un roc, però et juro que aquesta experiència vicària em fa molt de bé.

en Girbén ha dit...

Mal aniríem, Allau, si no ens repartíssim les tasques i el món.
Miro de fer el meu paper -el de d'emboscat il·lustrat- tan bé com sé i puc. Estimo la solitud dels llocs difícils i crec que pertoca explicar aquesta opció. Enguany, entre d'altres afers, vull parlar-ne en una història dibuixada. FERAL serà el seu títol.

Allau ha dit...

"Feral" és un adjectiu fantabulós, que diria en Leb. I jo també.

en Girbén ha dit...

"Feral" és catala i és anglès. I al Macquarie Dictionary de l'anglès australià té una accepció que parla dels que ho abandonen tot per a reconvertir-se en aborígens. Ja veus per on anirà la meva història.

jaume ll ha dit...

És cert, estem envoltats de neu (ha fet entre 35-40). Ahir vam fer una ruta pel terme i semblava un paisatge polar. Fantàstic!
A la "val", tot força bé. Sobretot tranquil·litat. Però havia fet massa propòsitss i m'he quedat molt curt.
Jo també estic molt interessat en el projecte Feral, és un bon estímul per als teus lectors per al 2010.

Ferran Guerrero ha dit...

Bon viatge al passat, i gràcies per obrir el teu cor d'imatges i escrits.

Espero que aquest any sigui encara millor.

Salut

en Girbén ha dit...

Au si no en sé jo, Jaume, de la inassolible expansió dels propòsits.
I ves si a l'altre cantó no hi ha l'aquietament del món que suposa la neu.
I ara et deixo; que estic treballant amb indòmits Ferals!

en Girbén ha dit...

Ferran: prou saps que, encara que aquí no en quedi constància, m'he afanyat per la teva Comarca... Millor dit la vostra, la de la bibliotecària Matilde i la de l'escalador Ferran.

lluís ha dit...

És realment un luxe poder gaudir de les fotografies, dibuixos i escrits que ens ofereixes. La presentació del bloc en general i les imatges crec que sempre destil·len sentit artístic.
A seguir igual, que serà millor, pel 2010!

en Girbén ha dit...

I les músiques, Lluís, no te'n descuidis d'escoltar-les que, quan hi són, hi són per a dir el que no veig com dir.
Suposo que aviat em veuré obligat a afluixar el ritme, o fer sols breus apunts, ja veure'm.
Gràcies, amic!

Clidice ha dit...

Estic a punt de denunciar a blogger perquè no sé per quins set sous les teves actualitzacions no han fet pujar el blog a dalt de tot :( i jo en la pura inòpia!

gràcies per compartir, tinc feina per estona :)

Allau ha dit...

És cert, les actualitzacions de Foravial les registra més tard que les altres i no se m'acut el perquè.

en Girbén ha dit...

No sé, Clidi i Allau, no hi entenc d'això.
Com no sigui que em penalitzen pel fet de tenir la barra lateral així de neta, vull dir sense amics, ni blocs favorits,... No sé...
Gràcies per l'avís.
El Blogger encara és imperfecte: què no donaria jo per un editor com déu mana, i no aquesta bírria.