24 h amb Ibn Khaldun

Tenir ofici és, també, aprendre a limitar-te, a no fer més força de la necessària. I, així el navegant davant d'un nou oceà sap com li serà impossible d'abastar-lo en la seva totalitat, un lector no pot obrir segons quin llibre tot pensant que se l'empassarà sencer. Això és el que em va passar ahir diumenge. Quan a primera hora em vaig descarregar les 1256 pàgines del Muqaddima (els Prolegòmens) d'Ibn Khaldun em va entrar un no sé què, una frisança davant de semblant text de promissió, i, tanmateix, vaig decidir limitar-me: Dedica-li un dia, un diumenge. Tal vegada no passis de l'índex però, si més no, així tindràs nocions bàsiques de cara al futur.
A favor del meu propòsit comptava amb la impecable factura dels 3 PDF d'aquesta versió francesa -on el joc d'hipervincles et permet anar i venir com un llamp-; en contra, la magnitud del territori que abasta una obra on sols l'índex analític ocupa 96 pàgines.

Després d'un dia intens dedicat a aquest clàssic del segle XIV m'he aturat quan he vist que ja no podria traginar una collita tan prodiga. Un exemple: ¿Com deixar de mirar el conflictiu islam actual si no és sota la llum d'aquest àrab, fundador del que ara en sociologia es coneix com teoria del conflicte?

Afegiré una transcripció de les notes que he anat prenent durant la lectura diagonal. Com que la majoria són només els títols d'alguns dels 233 capítols de l'obra, sé que quedarà un document força críptic però que, potser, donarà idea de l'extensió i de la modernitat dels Prolegòmens.


Descripció del planisferi terrestre / Cinquè discurs preliminar: Que tracta de les influències diverses que l'abundància i l'escassedat exerceixen sobre les societats humanes...

Alguns dels capítols de la seva extensa teoria del conflicte:
* Un poble vençut tracta sempre d'imitar al vencedor en els costums, la manera de vestir, les opinions...
* Un govern opressiu porta la ruïna del benestar públic
* Diferència remarcable que existeix entre els assalts amb espasa d'aquells amb la ploma (aquí una màxima persa: Els visirs tenen més que por quan els problemes s'han acabat.)
* Quan comença la decadència d'un imperi, res no l'atura (+ llarga descripció de les utopies àrabs i de les teories sobre la fi dels temps)

Economia, mercat, treball i ARTS>
* L'exportació de mercaderies * L'acaparament * Els preus a ciutat i foravila...
* La recerca de tresors i dipòsits enterrats no és una forma natural de guanyar-se la vida (des de com falsificar plànols de tresors a rapinyar tombes egipcies!)
* Arts de primer rang: Agricultura... teixidors... parteres... l'art d'escriure... l'art de la llibreria...

CIÈNCIES> La reflexió com afer humà (intro)
* L'ensenyament forma part de les arts (...a Espanya, els habitants han deixat marcir del tot l'ensenyament acadèmic i ja no s'ocupen de les assignatures científiques!!!)
* La dialèctica... l'escolàstica... l'hermenèutica... el sufisme... La ciència de la interpretació dels somnis!
... càlcul... àlgebra... geometria... comptabilitat... òptica... astronomia... lògica... física... medicina... metafísica... Màgia i ciència dels talismans... Propietats ocultes de les lletres de l'alfabet... Alquímia... Sobre la impossibilitat de la pedra filosofal... La vanitat de l'astrologia desmuntada. Aquesta art està fundada sobre principis d'una feblesa evident...

Després d'uns quants capítols sobre l'ensenyament i els diversos sistemes... La llengua:

gramàtica... lexicologia... retòrica... literatura... poesia i prosa...
* En l'art de compondre amb elegància en vers i en prosa, no es tracta de pensaments, sinó de paraules.
* Sobre l'estil natural (simple) i el discurs artificial (ornat); indicació d'on té mèrit un discurs artificial i on és un defecte.
* Sobre la poesia contemporània...

Qui vulgui triar i remenar a fons els Prolegòmens pot fer-ho aquí:
Muqaddima I / Muqaddima II / Muqaddima III

4 comentaris:

Galderich ha dit...

Gràcies per la recomanació. Me'ls descarregaré i així el podré consultar directament i no fragmentàiria com ho he fet fins ara a base de cites.

en Girbén ha dit...

De res, Galderich. Si vols anar de pet a l'art de la llibreria la trobaràs cap el final de la secció cinquena de la segona part.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Girbén, aquesta magnífica aquarel·la -perquè és aquarel·la, oi?- em sembla llegir que és signada per Vignal, és així?
És que he cercat al Google i no ho he sabut trobar.

en Girbén ha dit...

Xiru: aquesta reproducció d'una aquarel·la -junt amb un parell més del mateix Vignal-, forma part del curiós cartipàs orientalista que em va llegar l'avi (hi hauries d'afegir l'àlbum sencer dels Jardins d'Espanya del Rusiñol i una sèrie de gravats dels monestirs del Mt. Athos ).

Pierre Vignal (1855-1925) és un aquarel·lista -crec que de Grenoble- ara força preuat (entre 500 i 1000€ de sortida a les subhastes). Estic ben d'acord amb tu en què és una peça de primera;
i una universitat islàmica resultava ideal per a il·lustrar al gran Ibn Khaldun.