Buidatge eremític



A la recerca pacient del cor del penyal.

Ermita rupestre d'Arroyuelos
Alt Ebre, Cantàbria mediterrània.

Ara -ja us ho dic- l'han espatllada amb l'esplanada turística que han obert al davant.
Fa una dècada encara era un inaudit indret íntim i intacte.
L'ultra-picapedrer, com volent fer saber les seves nocions d'arquitectura,
va decidir deixar al mig de la sala una innecessària columna-pilar.
Aneu, aneu turistes, rere el llunyà somni soscavat de la Capadòcia!

8 comentaris:

Galderich ha dit...

Els habitatges rupestres sempre tenen unes implicacions estètiques que no es poden explicar però que ens atreu...

Racionalment són molt lletjos, però estèticament brutals!

sanset i utnoa ha dit...

Causa molt impacte veure com es va poder treballar així la roca. Nosaltres, amb els nostres complements tècnics, massa sovint, som poc capaços d'apreciar aquestes obres.

*Sànset*

en Girbén ha dit...

Galderich, res hi ha de més forassenyat que mirar de soscavar un monòlit fins el punt d'establir-s'hi dins...
Però passa que aquest afany em resulta reminiscent, si el el meu colze dret -el que sostenia la maça- està en mig arruïnat, precisament pel meu afany de picar pedra. I no, avui no dic de cap fantasia; un munt de caps de maça romputs en donen testimoni.
Sigui quin sigui el motiu, obrir-se pas a la pedra no és feina senzilla...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Impressionant. Impressionant de veritat.

en Girbén ha dit...

Sanset, sí que impressiona la feina d'aquells eremites. Queda clar que entre els segles VIII i X van tenir moolt de temps per a picar pedra.

en Girbén ha dit...

Impressionant de debò, Xiru. Seguint l'eix de l'alt Ebre, des d'Àlava fins a Palència, he conegut una dotzena d'espais ermitans rupestres. La major concentració és aquí, a Valderredible, i Arroyuelos és la màxima filigrana.

Eulàlia ha dit...

Aquest estiu vaig anar a la Capadòcia, terra troglodita per excel·lència.

És cert que les cases (o els temples) excavats a les muntanyes tenen una atracció estètica especial. Potser és que ens lliga a records ancestrals, als nostres inicis...

(ja em torna a pasar que em costa deixar comentaris. Aquest blogger deu tenir algun problemilla...) A veure si amb Nom/URL funciona, perquè el que és amb el compte de google, no hi ha manera...)

en Girbén ha dit...

Hi ha hagut manera, Eulàlia.
Deixant apart l'aprofitament de balmes i coves, com a mètode arquitectònic excavar un penyal fascina perquè és un procediment invers; no generes un espai a partir de bastir una closca, un embolcall, sinó que buides, t'obres pas dins del massís. Pel seu potencial simbòlic és una pràctica força restringida a edificis sacres, inclòs el Valle de los Caidos...