No sempre, però a vegades sembla que el cel ens vulgui ajudar. Avui, per exemple, que havia d'anar a Vic... Quin dia més radiant! No he pogut estar-me'n de prendre la ruta més directa -en teòria-, i aquesta avui era la del Coll Formic.
He trepitjat neu -que per això existeix el Montseny- i m'he tret del damunt no sé quantes cabòries mentre m'enfilava al Turó de Collformic des de la Calma. Si res guareix indefectiblement és la triple combina de quietud, nitidesa i alts horitzons i, d'això, n'hi havia a doll.L'altra pota de cohesió, la de l'afecte, l'he trobada a la biblioteca vigatana.
Si l'espai que hostatja tant llibres com lectors ja és una cosa memorable, el tracte que et dispensa l'equip responsable encara ho és més. Crec que qualsevol excusa, l'argument més peregrí que us inventeu, serà prou vàlid si us porta de casa al club.
Després de recollir el meu premi, hem estat parlant llarg -i alhora adelerats- de qüestions decisives per aquells als quals la xarxa ens ha interceptat amb un criteri forjat i amb un ànim crític dels d'abans. Sobretot d'aquest territori ambigu que encara ens provoca estranyesa, el d'un tracte d'aparença amical amb absoluts desconeguts, del signe de penúria que hi endevinem, de com revertir aquest miratge fins que pugui esdevingui llavor d'alguna cosa.M'estaria estona gratant en els mil suggeriments que han fruitat dels parlaments d'avui. Tanmateix em quedo amb la nitidesa radiant que el Pirineu m'ha ofert. Si més no, sembla que d'aigua no ens en faltarà.
17 comentaris:
Una bella experiència i unes interessants reflexions. Espero que les llavors germinin, esdevinguin plantes i fruitin.
Ai, Jaume: no saps com m'agradaria que tinguessis un bloc! Segur que ens faria servei. Suposo que tu, que ets de repensar les coses, te n'adones de l'afany incert d'aquesta teranyina estesa a l'inconegut. Però reduir les distàncies, procurar-ho, saber la cara dels interlocutors que preues, arremangar-nos si tan ens cal; mai, mai, serà un temps debades. Aliances mutuals entre aquells delitosos de millora: no es tracta d'altra cosa.
Desig de compartir, de transmetre una felicitat, de fer sentir a l'altre allò que hem sentit, empatia ...
"l'esperança no és la convicció de que una cosa sortirà bé, sinó que té sentit, sigui quin sigui el resultat final" (Václav Havel)
Ei que aquesta visió del Pirineu no és gens gratuïta i menys aquest any!
Felicitats!
Comparteixo el que dius, però a mi no m'afecta gaire precisament perquè no faig un bloc i només participo en el teu i el del Lluís (abans també participava en el de l'Enric Faura). Podríem dir, per tant, que només em plauria de conèixer-vos a vosaltres dos. Però, d'altra banda, també puc dir que us conec força, perquè la xarxa no només serveix per emmascarar-se, sinó per expressar-se a un nivell de profunditat que difícilment es pot assolir en la comunicació directa, tal i com demostreu vosaltres. I si no fos per aquesta eina, no hauria pogut compartir les vostres idees i experiències. `
De totes maneres, haurem de pensar en una trobada "bloquera" (en un doble sentit que tu entens perfectament), per omplir el buit ontològic de la xarxa.
Sobre el que dius de fer un bloc, que consti que m'ho he plantejat, i, de fet, fa temps que dono voltes a una idea (mig muntanyenca, mig filosòfica i literària), però tinc por que em lligui massa i que no sigui prou constant..., en fi, m'ho he d'acabar de pensar.
Primer de tot diré que si ens arremanguem així la vida fa una mica més de goig. Qui m'entendrà bé serà la MU, la bibliotecària vigatana (ja veus com afinen el comentaristes muntanyencs!).
Després: Lluís, tu saps del gran profit de moltes coses..., també del profit de reduir la distància de la xarxa a un ric cara a cara.
I, Jaume: pensat-t'ho bé. Un bloc com seria el teu és un afer absorbent, és mig esdevenir protagonista d'una història que en res es diferència de la teva. Però pot tenir profits majestuosos. El meu pas d'avui per Vic, rellevant ja et dic de totes totes, no no té altre origen que la paciència blocaire. Espero que un dia trobis les condicions propícies!
He, he, Girbén, això de la desvirtualització és un fenomen imparable de la física de partícules. M'hauria agradat veure per un foradet l'encontre (o el xoc) amb la MU i en Robert.
Comprovació de paraules: facha (glubs!)
Després de recollir el seu premi, hem estat parlant llarg -i alhora adelerats- de qüestions decisives per aquells als quals la xarxa ens ha interceptat amb un criteri forjat i amb un ànim crític dels d'abans. Sobretot d'aquest territori ambigu que encara ens provoca estranyesa, el d'un tracte d'aparença amical amb absoluts desconeguts, del signe de penúria que hi endevinem, de com revertir aquest miratge fins que pugui esdevingui llavor d'alguna cosa.
M'estaria estona gratant en els mil suggeriments que han fruitat dels parlaments d'avui. Tanmateix em quedo amb la nitidesa radiant que en Girbén m'ha ofert. Si més no, sembla que d'aigua no ens en faltarà.
Una abraçada!
I quin premi t'han donat?
En qualsevol cas, l'enhorabona per la distinció.
I per l'inici de reflexió del final de l'article.
avui he posat una de les teves cares al meu blog. Gràcies
Allau, de xoc res, de bon encontre tot.
Te n'explico una del preciós claustre cobert de la Biblio: Aquests dies hi coincideixen el llenç mida XXL del Sert que senyoreja l'espai (és que és Vic), amb una exposició sobre els beneïts microbis del MAUS de l'Art Spiegelman.
Matilde, tot això que dius no sé de què em sona!
Si acabo esmentant la puresa de la neu pirinenca és perquè la imatge m'ha quedat al cap, suposo que per contrast amb les nostres desficis.
Ara veig que la segona part de "Les memòries del subsòl" es titula Sobre la neu humida.
Xiru, els de la Biblio, des del seu competent bloc http://decasaalclub.blogspot.com ,
varen fer un concurs amb el tema Dostoievski de fons.
El premi, com pots imaginar, era un llibre seu que ha servit d'excusa per a veure'ns les cares, convertint així la virtualitat en realitat.
Veig, Jesús, que ets puntual. Em vas dir a mitjans de febrer i sí.
Gràcies pel detall.
Et sona perquè és el que va passar, Girbén.
Que no ens faltin mai ni llavors ni aigua.
[si no fos que, de tan gastada per l'ús, l'expressió sembla una fòrmula de cortesia i prou, et diria que ha set un honor]
...moltes gracies...
vaja! uns que ja han "materialitzat cossos"! :)
Mu i Robert, afegiré que pels de Barcelona plau escoltar la vostra parla musculosa i verdagueriana. Gràcies!
Clidi, va anar de poc que no fos teu el premi. Aprofita i passa per Vic. La "materialització" que t'ofereixen és de primera.
Publica un comentari