La Bibi, el Tupperware, i els meus estris.

La Bibi (l'alter-ego ingenu de la Karin Michaëlis) es va cuidar molt de donar notícies als seus lectors de com anar pel món amb una mirada atenta, retentiva i, alhora, destriadora.
Per a un propòsit de tanta envergadura resultava imprescindible l'inusual penjoll que la Bibi sempre duia penjat al coll (en una pràctica substitució de qualsevol creu o medalleta).
Una dècada llarga després de deixar enrere a la Bibi vaig assistir a una reunió del Tupperware que celebraven al pis de sobre el nostre al Poble Sec. Vaig infiltrar-me a aquella cerimònia -en essència femenina- a la recerca d'un contenidor portàtil i segur per a les meves pintures. I així vaig aconseguir una safata que va viatjar durant anys amb mi (com un penjoll de la Bibi més capaç).
Ara, avui, passades unes dècades, quan estic passant uns dies de masover a casa els pares mentre ells corren per aquests mons de déu, cada matí em pertoca reomplir de gra la menjadora dels ocells fixada a la barana. I assisteixo, amb una joia d'arrel pregona, a l'espectacle de l'ocellada que convoca la meva vella safata de les pintures de la Tupperware
Em sembla providencial el destí final d'aquesta safata i diria que la mateixa Bibi la beneïria ...
Tanmateix, ara ja no vaig pel món amb aquesta peça, ara mai em separo d'aquest equip:

7 comentaris:

matilde urbach ha dit...

Caram, allò del Tupperware, garantia de per vida és ben veritat, pel que veig.
I que et cuides molt la mirada, Girbén, perquè portes el teu equip imprescindible còmodament instal·lat en una funda d'ulleres. Avellutada.

LEBLANSKY ha dit...

Girbén, ara ho entenc tot! Amb una mestra com la Bibi, tot queda explicat ;)

Clidice ha dit...

d'això se'n diu autosuficiència :) tot un professional, no cal dir :)

Galderich ha dit...

Estèticament crec que has perdut no portant el Tupper amb els pinzells, llapis i altres galindaines!
Ara et veig massa sofisticat... ha perdut una mica d'encant malgrat els ocells que ho celebren.
Què tal per a l'abeurador ocellaire unes llaunes de tonyina grans? En una casa de camp queden millor...

en Girbén ha dit...

A tots plegats: Gràcies!!!
No crec que la meva campanya pro-Bibi tingui cap futur; ni mirant d'implicar-hi a la Tupperware -ara en hores baixes per la competència xinesa- crec que se la reediti.
Tanmateix, tinc notícies de què a Dinamarca encara viu una Bibi anciana, dolça i acollidora, que serva tots els seus quaderns de dibuixos. Si decidís anars al seu encontre, també, ho faria en nom vostre.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Te n'adones, Girbén, de com s'assembla el teu equip amb un llàpis de memòria?. De fet tenen utilitats semblants, amb avantatge del teu equip que més enllà de memòria pot recollir altres percepcions.
Sempre se n'ha d'aprendre: ja veig que és poc pràctic remenar la motxilla pel bloc en un cantó, el "Pilot", el portamines i la goma a la butxaqueta de la tapa...
La Bibi en sabia un pou!

en Girbén ha dit...

Ja tens raó, Xiru... Avui les nenes tenen uns mòbils de primera i li envien als seus pares SMS's i fotos dels llocs per on passen, però això no són Bibis; ella era d'entretenir-se.