la nit èPICA

Sabem profundament com va cessant el ball
i se'ns torna judici i a poc a poc oblid.


ESPRIU


Si ho mirem bé, no paren tan lluny l'Espriu d'ahir i la nit èPICA d'avui. De cal poeta (Passeig de Gràcia, 118, pral. 1ª –Barcelona-) sols caldrà pujar unes travessies per la mateixa vorera del Gran de Gràcia fins arribar, poc enllà de la boca del metro, a l'Espai Jove la Fontana... Si això no és moure's en un espai reduït!

També, aquesta èPICA resistent, que anomena amb enginy la nit, la podríem associar a la construcció d'una èpica de la persistència que tant va ocupar les hores del poeta. I, si l'un va començar com postnoucentista, els altres, els de Ràdio PICA, van començar com a postpunks. Que això no és cap bajanada ho palesa que entre l'elenc de la festa hi hagin alguns poetes llorejats i coratjosos..., i cineastes, i ballarins, i performers, i un grapat de músics que fa feredat. De músics eminents, tants! que la cita té l'aparença d'un Primavera Sound; amb la diferència de què serà a l'Hivern, de què a tots ells ens els podem trobar pel carrer, i que els 7 € de l'entrada es dediquen a una causa tan justa com la de donar suport a un vell somni de llibertat resistent.

Recordo ara una altra festa de suport a Radio PICA, i d'això en fa 25 anys..., a la Sala Metro del Poble Nou. Molts dels que hi participàrem encara insistim, encara mantenim una il·lusió radiofònica. Si aquella va acabar a les sis, aquesta és preveu que acabi a les dues... O és que ens anem tornant europeus o és que el temps es va escurçant.

5 comentaris:

Galderich ha dit...

Ha, ha... encara recordo les pintades a la trepa en solidaritat de Ràdio Pica que hi havia pel carrer amb la frase de:
"xapem Catalunya Ràdio!"

en Girbén ha dit...

Galderich: què cal fer quan el poder es comporta com el "grandullon" de la classe i l'emprèn contra el més noble, i potser per això el més desprotegit?
Les pintades responien a un pla premeditat (molt Torres i Bages) que s'havia de dur fins a les seves darreres conseqüències: El Rock Català serà innocu o no serà.
N'han vingut d'altres, amb preteses maneres diferents, però del tot afins en anorrear qualsevol -després de tants anys ja no diré brot sinó bosc crescut on no volen- indici de rebel·lia.
D'aquí la festa, la d'un ara tan repetit com mal entès persistir.

Lluís Bosch ha dit...

Ràdio Pica ha tingut tantes batalles (i les ha guanyades totes fins ara) que no crec que vingui d'una. És ben trist que cap govern se n'hagi escapat: tots i cadascun d'ells han provat d'esborrar-la. Recordo que en Joan Clos va fer les mil-i-una. Però se'n van sortir.

en Girbén ha dit...

Lluís, què t'he d'explicar. Després del Martin Villa quedava la lletra menuda per esborrar. Però, noi! els llibertaris no se'n van ni amb aigua calenta. Ja veus quin cartell més ben assortit de ganàpies i canalla.

benjamin ha dit...

INVITATION
See my vintage picture blogs:
http://mynewoldpictures.blogspot.com
http://mypetarts.blogspot.com
http://mynaturepictures-benmil.blogspot.com