LECTURES D'INFANTS (1 i 2)

JA SOU
DE L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA
DE L'ENSENYANÇA CATALANA?


Acabaré la regressió lectora que he fet darrerament tocant fons, arribant als primers textos que reconec: al LLIBRE VERD.

Quan érem petits el centre de la casa era l'habitació on la mare hi tenia el talleret; un espai interior, no massa gran, que sempre mantenia la sentor volàtil de la llinosa, de l'aiguarràs o de la nogalina. Allà era on, un cop escoltat del cuento del Tambor de Ràdio Barcelona, en una tauleta rodona sopàvem ma germana i jo.
A fi de tenir-nos distrets i així no ens féssim la guitza -i també per a educar-nos-, un argument infal·lible de la mare era llegir-nos alguna de les històries dels dos volums, ja vells llavors, de les LECTURES D'INFANTS; lectures que nosaltres celebràvem clamant:
Oh! Sí! El Llibre Verd! El Llibre Verd!

Ara, quan els he reobert per acarar-me al meu origen lector, no puc deixar de sospirar per la simplicitat irreductible de poder anomenar un llibre amb un color pur: ni la bíblia dels colons americans, ni el llibre roig de Mao, el Llibre Verd.
Anys més tard de tot això, quan vaig escoltar a l'Ovidi clamant la proclama de Salvat Papasseit: i era com el cartell de l'Obiols - aquell que diu: Ja sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana? , vaig lligar caps. Aquests llibres eren fruit d'aquella associació i el primer, l'inicial, el d'una lletra d'un cos superior, estava il·lustrat per l'Obiols i el segon, el de creixença, per la Lola Anglada.

La seva lectura adulta -l'única que m'és permesa- ja no pot embadalir-se amb unes històries tatuades a la memòria; i tanmateix, sí que els pot recórrer descobrint-hi propòsits i les mans dels autors. El digne propòsit noucentista de redreçament el trobem a cada pàgina: nens de ciutat que s'entusiasmen llegint rondalles o aprenent poemes (temps era temps la poesia era un fet viu), i nens de poble que gaudeixen d'una llibertat arcàdica. S'aprecia, també, un repartiment temàtic i territorial equilibrat: ciutat, camp, mar i muntanya a parts iguals.
Em fixo en els autors dels textos o de les poesies complementàries: Sagarra, Carner, Verdaguer, Ruyra pel mar i Bosch de la Trinxeria per les muntanyes, Riba tradueix a Grimm..., sobta trobar-hi sovint un cívic Francesc Pujols...
Sense ser unes lectures laiques del tot, queda clar que mana un esperit il·lustrat i modern per l'època (1929-1932). Si bé hi surt algun ermità (que no deixa de ser la negació del clergat) de llarg ocupen més espai els capítols dedicats a Isaac Newton o al jove Benjamin Franklin.


La llengua és del tot fabriana, musculosa i gens anacrònica. Repasso els exercicis gramaticals i vocabularis que complementen cada capítol (no deixen de ser uns llibres escolars), i m'imagino responent encara les seves qüestions. Què vol dir: amb més gràcia..., atrafegada? M'encanta que proposin fer una LECTURA SILENCIOSA: ...llegiu-lo dues o tres vegades de pensament... Ara sé que la lectura silenciosa va suposar un gran pas. Un gran pas que, un cop l'has fet, ja no té retorn.


20 comentaris:

Galderich ha dit...

A vegades tendim a ridiculitzar la feina que es va fer en l'època del noucentisme, amb un deix de superioritat!

El titllem, d'ofici, de carrinclons però la veritat és que en aquell moment això era revolucionari, venint d'on veníem... Hauríem de tenir més una perspectiva del temps per poder opinar... i callar moltes vegades si no els hem de donar les gràcies.

en Girbén ha dit...

No puc estar més d'acord, Galderich!
Cal pensar en la penúria d'on partien per a valorar la magnitud d'aquell magnànim esforç. Fins i tot els darrers a ridiculitzar-lo -penso en l'atac del "imparables" a Carner-, res serien sense aquell fort impuls previ.
Passa que la tendresa -la de Carner ja no pot ser més alta- ara és vista com una submissió, no com un gran aliat didàctic; ara se l'ha substituït per la competitivitat.

Eulàlia Mesalles ha dit...

En Lluís el va comentar ara fa uns mesos al Riell.

Sembla una joia, el llibre verd!

en Girbén ha dit...

Suposo, Eulàlia, que tots ja veiem que els blocs són unes golfes accelerades on la pols s'afanya a ocultar els nostres titulars.
Et dono mil gràcies per la connexió que estableixes, i que diu alt que, si som on som, és perquè venim d'on venim.
Potser al Lluís li farà gracia tenir notícies del primer llibre verd, i ja t'asseguro que jo els tinc gravats al foc... Fins i tot entre les imatges que veia imprescindibles hi havia la D'un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc.

mu ha dit...

Girbén,
m'agraden els mems d'avui i m'han recordat la nostra conversa, adelerada i profitosíssima, on fins i tot hi van sortir els noucentistes!! Ardides piràmides.

en Girbén ha dit...

No et vaig explicar, apreciada MU, que el meu següent pas en l'aprenentatge casolà de la llengua va ser dedicar hores d'estiu a treballar el FARISTOL: el zenit il·lustrador de l'ínclita vigatana Pilarín (una mena de mix entre Brueghel i ¿On estàs Wally?).

mu ha dit...

Molt bona, la descripció de l'ínclita(i incombustible) ninotaire!!

Clidice ha dit...

tinc alguns llibrets d'aquest període i són una autèntica meravella. Què he de dir si em van ensenyar a llegir amb vells patufets! :)

Robert ha dit...

Molt maco Girbén....
...a casa jo també tinc una joia d'aquestes, es tracta d'un llibre de text que feien servir els mestres anarquistes abans del 36...es diu las aventuras de...(no recordo el nom)....és un llibre que parla d'un nen i de les seves aventures i de tant en tant donen lliçons del tema tractat,...no recordo el nom....


si,si,si, ja ho recordo: las aventuras de Nono

en Girbén ha dit...

Clidi, ara entenc el teu diari: són unes Pàgines viscudes del segle XXI!

en Girbén ha dit...

I com és la Xarxa, Robert!
Ja tinc senceret "Las aventuras de Nono" en PDF, amb els pròlegs del Ferrer i Guàrdia i una introducció actual. Ai l'Escola Moderna!!
Gràcies per l'avís.

LEBLANSKY ha dit...

Un gran rescat, Girbén. I per cert, la darrera imatge que has penjat sembla treta de Les amistats perilloses :)

lluís ha dit...

Mira que en llegim de contes ara. I quedo parat de la memòria que poden tenir els nens, a tres anys em "llegeix" de memòria la Blancaneus, la Ventafocs i la Bella Durment, passant les pàgines quan pertoca. Increïble el que ens poden influïr més endavant!

en Girbén ha dit...

Sí, Leb! Considerant que és per a infants, la Lola Anglada li va posar un carona d'èxtasi a la dama que deixa-la estar.
Deu ser cosa de "L'Aigua de la Vida", d'haver pres unes copetes d'aquests aiguardents afruitats!!

en Girbén ha dit...

Ja t'imagino, Lluis! Aprofita a fer falda lectora, que això no dura massa.
Sorprèn trobar al llibre verd textos muntanyencs de Bosch de la Trinxeria siguin excursions siguin relats; com "L'encontre d'un pastor amb un llop", una història real que va recollir dels boscos de Setcases.
Com que als anys 30 de llop ja no en quedava ni un, el relat pren un deliciós aire de rondalla.
I com arribem a recordar aquelles primeres històries!!

Robert ha dit...

...moltes gracies Girben ara jo també el tinc en pdf i més a la mà que l'altre que ves a saber on para....si has de tornar a la plana digue-ho i t'organitzem un concurset com aquell que res...salut, company.

en Girbén ha dit...

Ep, Robert, ja és estrany que tu m'anunciïs i que, al cap de res, jo t'ofereixi. Cony de xarxa!
T'aviso que mantinc el testimoni d'un bloc, que no vaig acabar tirant endavant per manca de temps, sobre els sis volums de la geografia llibertaria d'Elisée Reclus:
http://foravial.blogspot.com/search/label/Eliseu%20Reclus
I la Plana és un dels meus destins recurrents, sobretot els seus marges abruptes. Segur que farem altres dinars!

Lluís Bosch ha dit...

Acabo de desobrir el teu post i els comentaris... Quina casualitat! També el tinc i el vaig fotografiar per a penjar-lo...!

en Girbén ha dit...

L'Eulàlia ja em va avisar, Lluís.
Vaig veure que en tenies el segon, ara pots veure el primer.
A casa vam fer-ne un bon ús.

Anònim ha dit...

Tinc un exemplar de Lectures d'Infants, segon volum, a la venda a ebay, està en molt bon estat. Podeu fer un cop d'ull si voleu, de moment només ha pujat a 1,99€.