1ª noite galaica

A qui se li acut! Entrar a Galícia pel lloc més improbable de les seves buides muntanyes com si fóssim contrabandistes!
Ja són ganes, prendre la pista torturada que s'enfila des del llogarret de La Baña per anar a dormir a l'Alto da Fonte da Cova, al massís de Peña Trevinca, vèrtex de Zamora, León i Ourense.


També cal dir que, els primers, segur que no ho érem. ¿Qui coi podia haver perdut el dime -la monedeta de 10 cèntims de dòlar amb l'efígie de Roosevelt- que vaig trobar dalt de l'Alto? Al final va acabar enganxada, amb una remera d'àliga, a la primera peça de la sèrie As nove noites galaicas; i el seva LIBERTY es va convertir en l'enyorada Liberdade?.

L'endemà, al cap de poc, ja trepitjàvem l'asfalt i les desferres d'un altre fracàs del deliri de l'esquí. Perquè és un deliri pensar que es pot treure profit de la neu que cobreix uns relleus tan innocus com distants. Del projecte d'estació en parlen aquests insults tan rústecs dedicats als promotors: cebón, lerdo, matón, tuerto... Encantadors!

Aquí també val el que el poeta Uxio Novoneyra va dir de la veïna Serra do Courel:
Courel dos tesas cumes que ollan de lonxe.
Eiquí sintese ben o pouco que é un home.

Baixant de l'Alto, per les terres de Casaio, la cosa encara empitjora; i ho fa amb orgull. Un gran cartell, plantat al mig dels desmunts de les pedreres, proclama: Casaio: A capital europea da pizarra.


La "ruina montium" que van practicar els romans no lluny d'aquí, a Las Médulas, fins arribar a extreure unes mil tones d'or, ara escarbota aquestes muntanyes. No val de Casaio as montañas destrúense con canteiras de pizarra e os cascotes arróxanse polas ladeiras sen reglamento ningún, ante o tácito consentimento dos organismos oficiais. Ironicamente, na vila de Sobradelo, ao comenzo do val, érguese un monolito no que se le: "Pizarra, símbolo de riqueza".

Sort que aviat arribem als castanyers i a la pregona vall del Sil; a la terra galaica de la vigatana Matilde.

4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Mira que n'hi ha de món!
El que trobo més apassionant és no saber què amaga el proper revolt del camí. Fins i tot pot amagar aquesta petita moneda!

en Girbén ha dit...

El que més m'intriga, Xiru; és com comences a escriure d'un lloc remot i acabes sentint que encara el trepitges; com comences a escriure en passat i acabes en present.

Clidice ha dit...

i jo que no hi he estat mai encara! :(

en Girbén ha dit...

I tan galleguista com ets, Clidi!
Tot arribarà!
No puc deixar de recomanar-te una guia utílissima per a conèixer una Galícia allunyada dels tòpics (ni s'hi esmenta el coi de Camino de Santiago): As montañas de Galicia que continua editant Edicións Xerais.