Callaré...

Callaré durant uns dies. Durant una quinzena seré fora, lluny, recorrent terres que espero siguin de meravelles. Seré estranger i procuraré que no es noti massa. M'hauré d'emmotllar i, del sens fi de possibilitats entrevistes, mapa en mà n'hauré de triar unes poques. Hauré de decidir, haurem de decidir. Viatjarem.













Espero veure llocs impossibles on s'havia viscut i pobles on no em faria res viure-hi... Tot això demana
un estudi.

Ara, la necessària recerca prèvia al viatge (altra cosa és si deixes que et portin) es pot perllongar fins a l'infinit. Això et pot fer perdre peu i ofegar-te en un oceà d'informacions. A l'abast tens guies, mapes, fotografies, ressenyes com per acabar dissenyant un projecte absolut, o creure-ho així. Jo encara prefereixo els suggeriments velats dels mapes.
Aquesta punta promet un panorama suprem... Amb l'afegit del seu nom: u Diamante... Com deixar de pujar-hi!



















Tampoc és que tota la informació sigui
exacta. Les condicions varien. D'alguns indrets clàssics podem disposar-ne imatges a patades però la majoria estivals, que és quan reben el gruix de visites.
Quanta neu es deu haver acumulat a les muntanyes? Cal creure que tanta com aquí; llavors: M'he d'endur els grampons i el piolet, i les botes d'hivern i els paraneus? Noi, farem el que podrem... Tampoc has d'excloure la tovallola i el vestit de bany... I un neoprè?













Tot plegat són els neguits previs al viatge. Després, un cop en ruta, ja saps que t'acabaràs espavilant i que, si passa res, la gent del país et voldrà ajudar, com tantes vegades has comprovat. Tanmateix, no pots deixar de mirar d'acotar les incerteses:
Bé, després de fer l'esvelt pitó volcànic, res millor que anar a dormir a gran camp de dunes... Dius dunes? Ja saps com poden arribar a ser un temible parany. Millor serà que t'estudiïs la carretereta que hi mena.














I no trigues a estar recorrent, metre a metre, una carretera perduda on mai has estat i per on penses passar.


12 comentaris:

Clidice ha dit...

bon vent et dugui i et torni :) passeu-vos-ho com voleu! :)

SergiC ha dit...

Sovint els viatges es disfruten per igual pensant-los, preparant-los, fent-los i relatant-los.
I així ho desprenc de la lectura del teu post.
Que vagi bé.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Quan siguis a les muntanyes Corses, fes-me un favor: obre bé els braços i crida-les-hi (si vols mentalment, que elles et sentiran igualment), molts records del Xiruquero-Kumbaià. Quan ho facis, jo sentiré el seu cant polifònic i et sabré feliç allà. No pot ser altrament.

en Girbén ha dit...

Clidi, el vent, fluixet i de popa, que encara ens marejarem.
Gràcies pels bons desitjos!

en Girbén ha dit...

Serà que em faig gran, Sergi, o que sóc de terra ferma, però ara mateix estic més neguitós que altra cosa. Ja saps: quan engegues t'alleuges.
Gràcies, també a tu.

en Girbén ha dit...

Xiru, aquest crit ressonarà ben alt!
Abans hauré dit fluixet a les muntanyes sardes que t'esperin.

Galderich ha dit...

Bon viatge i vine carregat de més experiències!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Bon viatge pels guerrers i blablabla, a voltes preparar un viatge mola casi tant com fer-lo, és allò de que el desig pot durar tota una vida però el triomf només l'instant que continua al desig, o algo paregut era, aixina que les coses quan es materialitzen ens lleven una miqueta l'emoció de mentre estem pensant-les, o algo aixina, però bo, vosté m'enten lo que vull dir.

Allau ha dit...

Per poca natura que trobis, de segur en treuràs molt bon profit. Bon viatge doncs!

en Girbén ha dit...

Galderich, carregat d'experiències i d'algun paper en sard o en cors per a la teva col·lecció.

en Girbén ha dit...

Comtessa, prou que l'entenc. Ja trepitjaré tota la neu mediterrània que pugui en nom seu.

en Girbén ha dit...

Allau, són països de gent brava i amb una natura resistent i plena d'endemismes. A les dunes que ensenyo encara hi van les tortugues de veritat a desovar. Ja et pots imaginar quina escena!