da Morte, da morte negra.


Nebra da tarde no Cabo Vilán

Aus i creus al far de Cabo Vilán
emboirat.
Camariñas, A Costa da Morte.





Nebra da mañá no Cabo Touriñán

Udols de sirenes al far de Cabo Touriñan
emboirat.
Touriñan, A Costa da Morte.



Entre un cap i l'altre vam passar una nit memorable a la salvatge Praia da Moreiras, mal arrecerada al nord del Cabo Touriñan i geogràficament més occidental que el fals límit que se li atribueix a Fisterra. Moreiras ens va semblar una barreja improbable entre l'alta muntanya i l'oceà per la seva prada de vellut i pel torrent viu que la recorre fins vessar al mar.

La nit, com he dit, va ser memorable i això ben sovint vol dir de dormir poc. A les tres tocades, amb la marea baixa, desfilava amb el Pepe cap els penya-segats, i a quarts de cinc ja estàvem coent els kilets de percebes que acabàvem de collir... Pura delícia!

Pocs anys més tard, quan el mal anomenat Desastre del Prestige, ens va tocar retornar a la Praia de Moreiras de manera més brusca de totes: pels repetits reportatges dels telenotícies. A Moreiras, per la seva doble condició de ser un dels punts més afectats per la marea negra i, alhora, un escenari de primera categoria, li va pertocar el trist paper de plató preferent de la televisió. Tant, que fins i tot van portar-hi al rei per a què conegués la maldat del chapapote; des d'una certa distància, no fos cas...

14 comentaris:

Galderich ha dit...

Adiós, ríos; adios, fontes;
adios, regatos pequenos;
adios, vista dos meus ollos;
adios percebes que el Prestige se llevó;
non sei cando nos veremos.

Rosalía de Gibén

en Girbén ha dit...

M'hauries de veure, Galderich de Castro, enfilat dalt la cadira i recitant la teva sentida novena.

Has inaugurat una nova dimensió comentarista afí a les coples de las chirigotas.

matilde urbach ha dit...

Juasjuasjuas, Galde, xirigotaire!

Eh, l'hora maca (per a mi, clar) da costa da morte és entre lusco e fusco (una expressió preciosa, val a dir). És l'estoneta en què es pon el sol, però encara no és negra nit. Guau.

en Girbén ha dit...

MU, l'hora maca que dius ho és per a tothom. Els capvespres atlàntics són una joia lluminosa. El retruc del sol sobre l'oceà fa que s'allargassin com no imaginaves, fins a quarts d'onze, i crea unes hipnòtiques lluïssors a les nuvolades. Fantàstic!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Una nova sessió de delicioses fotos.
Galderich, molt oportú!

Quan facis la nova exposició ens convidaràs a l'inauguració, espero!

Galderich ha dit...

El que em va sobtar d'aquesta zona són precisament els entre lusco e fusco perquè la posta del sol és espectacular i anar veient com la llum va desapareixent és una sensació espectacular. Aquí al Mediterrani no ho podem veure, màxim l'eixada del sol però... no és el mateix!

en Girbén ha dit...

Eulàlia, així tingui el flyer de l'expo llest en rebràs un. Gràcies pel suport!

en Girbén ha dit...

Ai, Galderich, veig que l'horabaixa atlàntica ens deixa fonda empremta a tots els mediterranis; l'entre lusco e fusco val també per Lisboa.

Clidice ha dit...

hi haurà percebes d'aquests a la inauguració de l'expo? ^^ realment això teu és heavy eh! i és que és per passar-hi estona a ca teu! :)

en Girbén ha dit...

Ja t'ho dic, Clidi, és lleig aplegar percebes en temps de veda.
També et diré que el Pepe, davant dels meus peròs em va dir: Vamos hombre, que para algo soy de la Junta... del departamento de pesca por si fuera poco! -de la Junta del Fraga no cal dir-ho.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

El seu nom ja ho explica, oi?: és la Costa da Morte do Sol.

en Girbén ha dit...

Atinado, Xiru, d'unha morte que non doe; a Terra xira e o sol s'acocha.

LEBLANSKY ha dit...

Ja fa temps que no se'n diu res del tema, suposo, espero, confio i desitjo que el xapapote & les seues conseqüències hagin acabat. I les fotos, al nivell fantàstic de sempre.

en Girbén ha dit...

Jo també ho espero, Leb, tanmateix resulta destacable la impossibilitat de trobar a la xarxa cap estudi sobre l'evolució del problema; i en canvi, periòdiques marees negres (que no han sigut notícia general) han anat arribant a les costes gallegues. Es veu que el Prestige no està tan ben segellat com ens van fer creure.