Necessitat de tanques



Tanca ramadera de forja

Pel camí perdedor i emboirat dels avencs del Massís d'Arbàs
Coma d'Hyernouvernedo, Dep. d'Haute Garone.


Sí, després de la pèrdua per l'espai nebulós,
conservo el testimoni d'una concisa troballa.





Tanca tallada en un faig

Nit verda a les pletes del Monte Uciedo.

Uciedo de Arriba, Cantàbria.

A les mateixes necessitats s'hi responia amb solucions ben semblants.

7 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Hi ha tanques que, pel sol fet de ser presentades així, ho són menys. O, almenys, són més harmòniques amb el paisatje.

*Sànset*

en Girbén ha dit...

Sànset, no es tracta tant de com les presento com de la seva benèvola necessitat. El bestiar accepta de bon grat aquests límits precaris que l'imposen: D'acord, avui és que no i, tal vegada, demà sigui que sí.
Ja veus que la qüestió incessant dels límits -descrita avui en la seva versió més rústega- era el tema que mirava de tractar.

Clidice ha dit...

doncs prescindint dels límits, que tinc més que assumits, la segona em sembla una meravella :)

amb les coses del ferro ja no hi combrego tant, atès que sóc femella i la tribu ho considera poc adequat ;P

Galderich ha dit...

No diuen que no es poden posar límits als camps... o si?

Robert ha dit...

...que maques, tot i que limitin propietats...ara també en fan d'electrificades....més per aturar bestiar de quatre potets, perquè els de dues se les salten olimpicament...


...avui a vingut la cartera i t'he de donar moltes gràcies i no només per la teva amabilitat sinó perquè gracies a en Girben he conegut una noia ben guapa...

Comtessa d´Angeville ha dit...

L'hotel on faig la temporada d'estiu pilla a la muntanya però dalt d'una vall, i a la vall els pastors deixen en estiu les vaques i les ovelles pasturant lliures. Cap a finals d'agost les arrepleguen i les porten a matar.

Les ovelles encara, però les cagaes de les vaques són prou desagradables. Hi ha problemes tots els anys amb que els pastors posen alguna tanca a la vall per a que no pugen les vaques, el pastor que diu que això no és cosa seua, que a més les vaques tampoc molesten massa, la meua jefa cabrejà, els muntanyers noruegos que són molt delicats ells i no suporten que una cagada se'ls quede enganxada a la bota i posen una reclamació perquè han xafat una merda en eixir de la tenda de campanya que tenen en la nostra àrea... Aquest any, en uns mesos, més del mateix. A mi em cauen simpàtiques, les vaques. Les tanques no m'agraden per a ningú, però ja voldria que me'n posaren alguna.

en Girbén ha dit...

Més de 10.000 anys de cultura ramadera, apart d'haver deixat un pregon pòsit al nostre cervell, han consolidat les pràctiques precises d'un saber que gira sobre dos temes.
L'un és la gestió dels extrems de la vida -dels naixements i dels sacrificis-, i l'altre el control de l'alimentació dels ramats -i de la seva avidesa- d'aquí l'eficàcia de les tanques. Malament aniríem si el bestiar entra al camp on creix el farratge que l'haurà d'alimentar durant l'hivern.