Nit al bosc


Ja veurem com quedarà aquesta vista des del llit a la llum d'una espelma...

És negra nit i escolto el bramul de roureda que rep l'embat del vent. Perquè l'instrument mai és el vent sinó el brancatge que l'acull... Com no ho és la bufera sinó el saxo. Cal distingir entre l'intèrpret i l'instrument. Ara sona la roureda despullada -res a veure amb el dringar somort de quan està vestida-, i aquest és el so de les veres acaballes de l'hivern.
Miro d'escatir quin paper hi poden tenir els roquissers escampats que m'envolten en aquesta sonata nocturna. Segur que són claus que acomboien i modulen la veu del vent... La nit al bosc és negra però de cap manera callada.


El cicle diürn, el de l'activitat, senyoreja al món. "Demà sortirem" diu de llevar-se amb el sol, ser ben actiu, i retornar amb la posta. Jo crec en el profit de trair aquest cicle, o invertir-lo. Sortir passat el migdia i tornar a mig matí em permet d'assaborir les hores transitòries. Eren quarts de vuit i amb el llostre he refet la passejada que envolta els penyals del Castellet... Davall la nuvolada, una inqüestionable pinzellada rogenca definia el ponent.
Demà ja veuré com s'ha resolt aquesta nit fosca i sonora. De moment la gaudeixo i l'escric des del llit.

A la tarda m'ho he passat de primera comprovant els efectes nocius d'un hivern de "massa cadira". Escalfant, com faig sempre, als blocs corcats, tot eren ais i uis de muscles i d'articulacions massa temps aturats.
Després he fet tres vies resabudes, anant, com cal, de menys a més.

Tornant a la furgo m'he trobat a dos xitxarel·los amb el matalàs parat als peus d'un dels blocs balmats del bosc. El més secall tirava amunt insinuant inútils positures copiades dels mestres de les revistes; l'altre..., ni a la de tres ni a la de cent. Tossut, insistia com si la roca hagués d'aprendre a claudicar.
Quan m'han dit: "¿Quiere
usted probarlo?", no m'he fet enrere. M'he encomanat a la meva generació veterana, he apretat de valent, i a la primera he sortit per dalt. Des del crèdit aconseguit he gosat renyar-los: Lo del martillo y la escarpia ni se os ocurra... Que le ha costado más de treinta millones de años a esta roca conseguir las formas perfectas que tiene. Si no se es capaz de subir, toca aprender, no abrirse camino a matillazos. Escalar nunca es derrotar a la roca sinó intentar ser su amante.
Digueu-me aristòcrata, però es que em fot negre la invasió del món per part dels nous bàrbars.


* * *

Avui, després de l'aiguat que anit va acabar caient, ni somiar-ho d'arribar al Torrent Fosc com pretenia. El dia podia ser radiant però el bosc salicava; amb una cinquantena de passes per dins de boixeda ja hauria quedat xop de cap a peus. Així que he acabat fent el tomb per Gallifa per a conèixer els estralls de la nevada a les pinedes de pi blanc... Davant de la inimaginable malvestat s'entén que també se l'anomeni pi bord...
Conduïa pel mig de boscos en ruïnes i anava rumiant el mot precís: trinxar, partir, escapçar, esbrancar... A la fi m'ha vingut al cap:
estronyar. És un de tants mots perduts, que quasi ningú recorda i que, molt menys, fa servir...estronyar (cofoi, veig que el corrector me l'accepta!).
Els pins han quedat estronyats i, aquells que no, s'han vinclat d'una manera irremeiable.




8 comentaris:

Clidice ha dit...

i com devies xalar deixant-los amb un pam de nas :P

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Estronyar. Aquesta no la sabia pas. Pel que veig al DCVB vindria a ser un sinònim de trinxar.
Tinc la impressió que vas ser prou convincent i que els nois van aprendre la lliçó, oi?

Galderich ha dit...

Ha, ha... d¨aixo se¨n diu ser contundent. Com devien rabiar...

en Girbén ha dit...

Clidi, dubtava molt d'explicar la facècia. Xalo amb el compromís rocallós no havent de fer mestre oriental.

en Girbén ha dit...

Xiru, al PDCE (primer diccionari català d'excursionisme, una joia del 59), l'exemple d'estronyar és: El pes de la neu ha estronyat les branques dels arbres.

en Girbén ha dit...

Galderich, com segur saps amb la canalla mai se sap. La pega és que abans a la muntanya ens hi acostàvem progressivament i formant part d'un col·lectiu; als cursets d'iniciació no hi aprenies només "la tècnica". Ara, reduïda a esport, prevalen els resultats, el rendiment.

Lluís Bosch ha dit...

Com que cada dia has d'aprendre una cosa nova, avui he après "estronyar". Reconec que jo hauria dit estrocar o escapçar. I l'escena dels dos gamarusos, un clàssic.

en Girbén ha dit...

Lluís, ara marxaré lluny, una quinzena de silenci... Miraré d'escriure un text amb els centenars de paraules perdudes que recull el PDCE.
N'hi ha d'espectaculars: andola, escrebentar-se, bei, dula, grut, estafarell...