Flors (no roses) i llibres

Després de l'esgotadora passejada urbana d'ahir, avui (dissabte) hem improvisat una matinal de desintoxicació. He pensat que ara s'escau la florida dels almesquins de les codines del Montcau i que res de millor que viure-la.

Quina apoteosi -ja us ho dic- de menuts narcisos (
Narcisus assoanus) s'estenia arreu d'aquells, en aparença, desolats pedregars! Impossible tota comparança amb les roses refrigerades i plastificades d'ahir...

També, a força d'insistir, he encertat a trobar una -només una- primerenca flor de
la cargola del Montcau desclosa. Aquest geraniet (Erodium glandulosum), en tot el món, tan sols viu als hostils pedregars d'aquesta muntanya i aquesta exclusivitat és una més de les gràcies que té.



Penso que per Sant Jordi, abans que unes obedients roses de conreu, serà millor oferir-vos aquestes flors, fràgils però de caràcter indòmit.

* * *

A les 5 de la tarda entrem a la llibreria Proa de Rosselló. Encara s'hi pot mig circular. Miro de trobar El Llibre de Contemplació de Llull; el primer de tots els nostres llibres -tot i que abans l'havia escrit en àrab. L'Anna diu que puja al pis de dalt "a mirar". M'acaba agafant torticolis de tant resseguir lleixes i avui ni pensar-ho de demanar res. Abandono la recerca.

Atabalat, pujo al pis de dalt. L'Anna -que és molt hàbil movent-se per les llibreries- em diu: "Potser això t'interessarà", tot assenyalant, d'una exposició de novetats que cobreix una paret, la traducció catalana del DIWAN de Hal·lag... "Els trobaràs al darrer expositor de la sala del fons", afegeix.

I sí: a l'extrem dret del llarg expositor del fons trobo la pila de DIWANs (diwan que en persa vol dir llibre). I també em trobo que, per una d'aquelles coincidències que ens meravellen, just a la lleixa de dalt del DIWAN hi ha una pila de LAS GRANDES PLAGAS MODERNAS, del darrer llibre del Salvador Macip!!!
Per acabar-ho d'adobar, em giro, ben perplex, i veig que ni a un metre de distància han parat un taulell amb unes bones piles de llibres en les que hi han recolzat un rètol que diu: AVUI, A LES 19 H. JORDI PUJOL SIGNARÀ LES SEVES MEMÒRIES... Em sento al mig d'un triangle de forces ben rar, d'una insòlita constel·lació d'autors... Prenc un exemplar del llibre de Hal·lag tot pensant en l'aval dels seus més de mil anys de vigència, ni que fos després del seu martiri i sacrifici per haver dut a l'extrem els seus preclars delits d'amor místic.

Tant l'edició com la traducció em semblen una joia; amb una introducció que t'endinsa a territoris que van de l'Índia a la Meca i als orígens dels encara irresolts conflictes de l'islam; amb l'afegit de l'elegant versió original, cal·ligrafiada pel mateix Halil Bárcena. Una joia.

* * *

Una travessia més enllà, a la cantonada de Rambla de Catalunya-Provença i davant de la joieria, la Lluïsa té la paradeta amb els llibres de la seva editorial, també el meu Tanenllà. Ens hi aturem. Després de saludar-nos em trec de l'infern de l'americana el gegant i el nan que he volgut treure a passejar en un dia tan assenyalat. Els vull retratar al mig del carrer i damunt del llibre que protagonitzen però ells, potser entumits per tant de temps jaient al seu sarcòfag, no s'aguanten drets. Una senyora de la parada, veient els meus problemes, corre a dins la joieria i surt amb una burilla de Blu-Tack. Ah! -exclamo en veure'l. Sense el Blu-Tack aquest llibre no hauria sigut possible! En va ser la més humil de les eines, però no la menys important!
Un cop ferma, retrato la parella amb el mòbil de l'Anna.
Abans de marxar la Lluïsa ens explica que pensa enviar el Tanenllà a un concurs de Corea; l'any passat amb el kafkià K ja van aconseguir ser finalistes...

Seguim Rambla avall, per la calçada lateral, especulant en la possibilitat de què aquesta Corea sigui la del nord... Allà, el gegant i el nan, avesats com estan a la carestia absoluta, no se sentirien estranys...

* * *

Rendits pel recorregut enmig de la voràgine, acabem seient en un pedrís de la Plaça dels Àngels. Aquí faig l'obligat test de l'atzar a la collita d'avui, deixant apart el DIWAN de Hal·lag que demana una quietud que aquí no sé trobar.

Obro ELS QUADERNS DE MALTE de R.M.Rilke i, en la recent traducció de Jordi Llobet, hi llegeixo: "Els llibres són buits", va exclamar el comte amb un posat enfadós dirigit a les parets, "la sang és el que compta, això és el que s'ha de llegir als llibres... No es pot treure millor nota en un tast a cegues -penso.

Després obro OLIVE KITTERDGE de l'Elizabeth Strout (Pulitzer 2009), una novel·la que ha cridat a l'Anna, on intercepto un diàleg: - Vols que et digui què va anar escampant pel món, la teva mare, quan el teu pare es va morir? Doncs que allò era un pecat! A tu et sembla que això és caritat cristiana? Digues... Aquí no sé què dir, potser que no sóc tan bon lector de novel·les.

Finalment obro la peça friki de la collita -que serà per l'Oriol- ZOMBI, guia de supervivencia de Max Brooks. Es veu que el fill del Mel Brooks i l'Anne Bancroft ha crescut en una casa de càustics..., ferotge el paio: 8.Iglesias [...] El mal definitivo no está batallando con el bien definitivo. Los muertos andantes atacan iglesias por una buena razón: es donde está la comida. A pesar de su educación, conocimientos técnicos y desinterés declarado hacia el mundo espiritual, los estadounidenses que viven en la ciudad corren, claman a sus dioses, en cuanto ven zombis. Estos lugares de culto, atestados de personas que ruegan por sus almas a gritos, han servido siempre como faro para los no muertos. Fotografias aéreas muestran a zombis migrando, lentamente, con ritmo constante y en cantidades cada vez mayores hacia su futuro matadero: la iglesia más cercana.

*

Després de trobar-nos a l'Almirall amb una colla d'amics, desfilem tots cap a l'impecable refugi que és l'Auditori soterrat del MACBA, on els zombis no hi tenen cap possibilitat. El LEM de primavera d'enguany ens ha preparat uns plats forts de primera amb el rebuscat, a primer cop d'ull, lema de les músiques deslateralitzades. Això, pel que afecta als CABO SAN ROQUE que actuen avui, es resumeix en la reconstrucció de la deconstrucció musical que porten anys practicant. El resultat és un concert energètic i savi -és a dir irònic i entenedor- com no s'acostumen a escoltar. Algú imagina com pot sonar una sardana nadalenca apocalíptica?

12 comentaris:

Clidice ha dit...

no vaig poder baixar a Barcelona, però no me'n penedeixo, no hagués aprofitat tant el temps com compartint la vostra passejada :)

en Girbén ha dit...

Dona, Clidi, apart d'estalviar-te el mal de peus, els llibres els podràs aconseguir a les llibreries. El que no podràs mai recuperar serà el concert, "irrepetible" sense ser retòric.
Rep el meu almesquí virtual -encara que sigui tan groc!-

Galderich ha dit...

Girbén,
Quedem per a l'any que ve per Sant Jordi. Això se'n diu aprofitar bé el temps.
Ens vam perdre el concert del Cabo San Roque però amb el Leb hem pensat anar a veure el del Pascal Comalade i companyia. Saps si s'han de treure entrades anticipades?

maite mas ha dit...

A la Documenta encara no tenen el teu llibre. A quina llibreria segur que el puc trobar?
I que gaudeixis dels Quaderns de Malte (i traduïts pel Llovet!). És d'aquells llibres on s'hi torna de tant en tant, oi?

Allau ha dit...

El passeig de Sant Jordi cada any ens agota abans, però si haguéssim sabut que la parada de l'editorial era a tocar de casa, ens haguéssim apropat.

en Girbén ha dit...

Galderich, quedem per la cacera de Sant Jordi de l'any vinent.
Pel tema del concert del LEM, no passeu ànsia (i si algú més s'hi vol apuntar, tampoc); falten encara dues setmanes i hi ha temps. Sovintejo als activistes organitzadors i no crec que hi hagi cap pega (a males ja m'afanyaria a aconseguir-vos les entrades).
Si no passa res, la convocatòria és a la barra de l'Almirall a les 8.

en Girbén ha dit...

Maite (que no Malte -que encara he de descobrir-), m'han assegurat que, quan hagi baixat la febrada de Sant Jordi, el Tanenllà es podrà trobar a llocs tan respectables com La Central, la Laie o la Casa del Llibre.

en Girbén ha dit...

Allau, aviat S.Jordi serà un esport olímpic; una mena de mix entre bona cultura, bona forma física i capacitat de fer uns eslàloms gegants pel mig de la gentada. Sortiràs de casa amb un pressupost ajustat i tindràs tres hores de dura brega per aconseguir uns títols determinats.

en Girbén ha dit...

Allau, aviat S.Jordi serà un esport olímpic; una mena de mix entre bona cultura, bona forma física i capacitat de fer uns eslàloms gegants pel mig de la gentada. Sortiràs de casa amb un pressupost ajustat i tindràs tres hores de dura brega per aconseguir uns títols determinats.

en Girbén ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
en Girbén ha dit...

Allau, no sé què cony ha passat que s'ha triplicat la meva resposta... Deu ser cosa d'un esperit olímpic.

Eulàlia Mesalles ha dit...

ostres girbén! Quin dia tan complet!

Haurem d'investigar això de trobar el teu llibre...