La Punta di Foghe

De la ciutat d'Alguer cap al sud comença un llarg trajecte per una abrupta costa volcànica, exuberant i deserta. Cal fer 45 km, guarnits per rocams virolats i la llampant florida de les lletereses arbòries -una més de les especialitats de la flora sarda-, 45 km fins l'obligat pont de Bosa. Entremig sols hi trobarem una font, alguns ramats i grapats de cornelles emmantellades, les sobiranes dels cels de les illes.

Tampoc és que en avall dels quatre pobles de l'entorn de Bosa es pugui dir que la costa estigui habitada. Cal fer més de 50 km fins arribar a Oristano... Imaginem que entre Badalona i Palamós sols hi hagués la vila de Tordera...
Després de preguntar-ho a Tresnuraghes, encertem un fil d'asfalt que avança cap al mar. En una dotzena de quilòmetres per entre prades ramaderes arribem al confí de la Punta di Foghe.
Jo l'havia descobert a casa, mirant-m'ho des del cel i, poc o molt, tenia noció de què hi trobaríem... Però la del Google és la visió d'un gegant mirant-se els peus, i nosaltres som remenuts enmig de la immensitat...

* * *

Havent escrit això al metro, davallo la Rambla des del Liceu fins a Arts Stª Mònica tot esquivant estaquirots i els cartells que proposen als turistes uns menús cruels. Cau el vespre i a mi el món a sobre. No, si marxes de veritat, no és fàcil tornar.
Sort que encerto la presentació de la revista Marabunta ja començada i sols he d'escoltar l'aquietant paisatge sonor dels Misaluba. Un concert de saló on musiquen poemes del Carles H. Mor... "Solipsisme" és la paraula, o la queixa, que el Lucas més reitera. Diria que ve força al cas.
En acabar, enraonaments de retorn, coincidir amb bons viatgers en què els viatges de debò són una de les feines més fatigoses. Fins i tot, aquella combina fatal que has après a tolerar, la d'un bon cava en un got flàccid de plàstic, et fa sentir de nou a casa.
També recullo el flyer del LEM primaveral que coneixia virtualment. La del Pascal amb el Pazos + Casasses + Evru serà cosa de no perdre-se-la. La deslaterització està assegurada.

* * *
Abans que de terra endins surti el sol m'aventuro per les laves de la Punta di Foghe.
Arran de la calma platja de l'estuari hi ha aquell refugi mínim que tots necessitem. Ara ja el sé.
Uns dies aquí serien una opció...
...tanmateix els viatgers avancem, també per camins espinosos...
No som de quedar-nos palplantats com una fita...

I ja és que acabi de sortir el Tanenllà:
una història de navegacions envers illes desconegudes
i de viatges que exigeixen un fins aquí.


15 comentaris:

Allau ha dit...

És comprensible, després de ser enmig de paisatges tan magnífics, ha de ser dur tornar a barcelonejar.

en Girbén ha dit...

Ja et dic que sí, Allau. Abans una cornella emmantellada que mil coloms.
També hi han compensacions: no és un fet molt habitual el de publicar un llibre.

Ferran Guerrero ha dit...

Et recomano els Cabo San Roque, disfrutaras.

Jo tindria un xoc traumatic i depressiu, amb pedra i paissatges en tinc prou, i aquí pedra hi ha per moltes vides, la Rambla els hi deixo als meus parents.

Felicitats per el llibre.

en Girbén ha dit...

Un bon xoc, Ferran, ja et dic que el tinc. I la Rambla és fa més passadora si al capdavall hi trobes una bona colla d'amics.

maite mas ha dit...

Enhorabona pel teu nou llibre, i en prenc bona nota del títol i l'editorial!

Galderich ha dit...

Girbén,
No té mèrit conservar el paisatge amb tant poca gent...
Per cert, felicitats pel llibre i precisament ahir vaig enllaçar el bloc d'aquesta editorial al meu blocroll.

LEBLANSKY ha dit...

Ei, això més que un post sembla un diari amb tot de seccions... i cirereta final inclosa en forma de llibre, genial!

Allau ha dit...

Ui, el llibre no l'havia vist (de vegades a la feina m'amaguen les imatges). Moltes felicitats noi!

en Girbén ha dit...

Acabo d'arribar a casa amb una flairosa càrrega de llibres. I que bona n'arriba a ser l'olor a tinta fresca! A aquest plaer, de moment, encara no hi arriben els blocs. Tanmateix, arriben a d'altres llocs; al sentir-te més abrigat, segur!
Gràcies -de les bones- a tots!

Galderich: Fixa't que oportú. Ara estàs al cas del catàleg tan infreqüent de la Lluïsa.

Allau: Acabo de tenir a les mans una Alice bellíssima; la de l'Adriènne Ségur per a la Flammairon dels anys 40. La tens a la teva disposició.

matilde urbach ha dit...

Tiintaaaaa, tinta frescaaaaaa!!! Miam miam. Friso per olorar-la!
L'enhorabona, Girbén.

en Girbén ha dit...

MU, esteu a la llista d'exemplars promocionals, un Tanenllà farà via cap a la biblio vigatana.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Quina bellesa la d'aquests paisatges!
M'afegeixo a les felicitacions pel llibre.

Lluís Bosch ha dit...

Sinceres felicitacions... I per cert que em venen ganes de comprar un bitllets cap allà...

SergiC ha dit...

Ostres, ostres Sr. Girbén!
M'has fet desplegar el mapa per localitzar els llocs que vaig visitar fa deu anys a Sardenya i qualsevol dia d'aquests em passo les diapositives per reviure'ls.
No vaig gaudir d'una florida primaveral com la que mostres, impossible en plena aridesa estiuenca, però recordo la blancor del calcari del Sopramonte di Oliena, que semblava nevat.
Abans d'acabar de llegir el post he pensat: 'al final serà per fer-ne un llibre', i sopresa, t'en publican un!

matilde urbach ha dit...

Gràcies!!!