Perfect Day



Ahir va quedar ben clar que la perfecció no és un estat sinó un procés. Heus el dia: que es va llevar rúfol, que, durant el matí, totes les taques de pluja feien via vers el Corredor -el nostre punt de trobada-, que es va mantenir amenaçador fins a l'hora de l'encontre..., i tot per acabar escampant i deixant-nos una tarda llustrosa i lúcida, el que se'n diu perfecta.

Com que l'Allau ens ha estalviat feina amb una crònica insuperable de la trobada del G-8 blocaire, ara no se m'acut gaire més a afegir. Tal vegada, reiterar el do hospitalari del Leb i la Carme: això són portes obertes!



Una cançó m'ha vingut al cap com a música de fons. Un clàssic que lliga a la perfecció, per fons i forma, amb l'esperit de l'aplec.

Just a perfect day
drink Sangria in the park
And then later
when it gets dark, we go home.

Només cal canviar la Sangria per l'Aigua de València; la resta ve molt i molt al cas.

You're going to reap just what you sow X4






21 comentaris:

matilde urbach ha dit...

Ara m'agrades, una fotografia amb els assistents ben quiets. Doncs apa que no se m'ha girat feina!!

I aquesta mà misteriosa que deixa un got sobre la taula...?

Galderich ha dit...

Girbén,
Si algú tenia algun dubte de les teves qualitats fotogràfiques, la de l'ànec demostra que ets insuperable!
Un dia perfecte, com dius!

Clidice ha dit...

si, va ser un bon dia :) d'aquells que no te'n penedeixes :) la mà misteriosa genial! ^^

Galderich ha dit...

És la mano que mece la cuna de blogger?
Leblansky, van quedar tres olives segons veig a la foto del Girbén... no les vas llençar, oi?

LEBLANSKY ha dit...

Girbén, quan em vas ensenyar la foto de l'anec, em va semblar curiosa, però ara vista ampliada... és una passada la mires per on la mires! Ets un crac! Però encara hi ha més: si algú podia descobrir el terrible secret de l'home invisisble -que durant un temps, tot s'ha de dir, va fer que les relacions entre l'amic Galderich i jo fossin nul·les- aquest ets tu amb la teua càmera de fotos. Ara ha quedat retratat per sempre, descobert... Demà penjaré un post amb noves informacions... si és que no em passa res "inesperat".
Una abraçada a tu i a l'Anna, sou un encant. I t'informo que les patates fregides que van sobrar les vam obsequiar, de part vostra, a l'Elena, que ara mateix encara deu estar capbussada en aquell pot gegant, feliç amb el seu àpat favorit!

en Girbén ha dit...

Sobre la mà:
Si tothom es disposa per a la foto i fa aquell rictus anòmal de dir Lluísss quan dius "quiets que disparo", les personalitats es dissipen.
I intentar aplegar tot l'aplec no era fàcil..., prou es notava que era una colla de belluguets...
A l'hora de fer la composició amb el fotoxof he resolt deixar la mà per a rememorar a tots els absents.

matilde urbach ha dit...

Ai, que m'acabo d'adonar!
Sou tretze retratats, en formació de Sant sopar!!La mà és d'en Leonardo.

ets el tot, Girbén.

en Girbén ha dit...

Sobre l'oca del bassiol del Leb:
Jo n'estic molt de les oques (aquí, entre molts d'altres indrets, queda clar: http://foravial.blogspot.com/2009/03/marc.html). Els quasi perduts xamans siberians es disfressaven d'oca a l'hora de predir res...
Un toll viu amb una oca -ni que fos de pega- em suggeria mil coses a partir del seu espai de transició, del seu espai mitjancer i limítrof entre dues realitats. D'aquí la imatge.

Allau ha dit...

Això sí que són fotografies! Semblem el rei, la reina i la seva cort. La pega és que ara ens aturaran pel carrer.

Tinc aquesta cançó tot el dia ficada al cap, per què deu ser?

en Girbén ha dit...

Em cal afegir un detall coincident:
Sorprenentment, tot el pedregam que consolida la bancalada del fort pendís de cal Leb -bassiol inclòs- era forà; d'un clar d'origen volcànic. Vaig endevinar-hi basalts, riolites, traquites..., bombes volcàniques o titanites... (diria que eren materials d'una pedrera d'Hostalric, l'àmbit volcànic més proper).
I al nostre aplec hi havia un important absent: en SM; un absent per causa del refotut núvol volcànic.

en Girbén ha dit...

Home de déu, bon Allau, sé que els que no tenim aturador farem bo el nostre bon nom.
La reina, i el sobirà, que dius... Prou saps que són de bona jeia, de la millor. Brindem per monarques així!

El Lou ja preconitzava encontres semblants: les grans menudalles que ens empenyen, un dia al parc amb bons beuratges i amics de primera. La cançó ens explica.

SM ha dit...

La meva (sana) enveja es multiplica per deu. Fins i tot els fantasmes van poder acudir a la cita!

Lluís Bosch ha dit...

Veient la fotografia me n'adono que no vaig excusar la meva absència, com se sol dir, i ara em toca lamentar la meva falta de presència.
En fi, segur que hi haurà més ocasions.
A mi la canço del Lou Reed no em suggereix massa bon rotllo però en fi... En canvi, l'ànec és impresssionant. Jo diria El dia de l'Ànec.

en Girbén ha dit...

Salvador: la vostra absència va ser un dels pocs núvols que va enterbolir la trobada. I que un volcà impetuós ho decidís no deixa de ser un signe que ens qüestiona.

Lluís: bona menja, bon mam i bona xerrera, en companyia de descreguts il·lusionats, fan gran un diumenge.
D'acord amb el el rerefons malèvol de la cançó; sols passa que el goig et fa tornar al sentit literal.

Galderich ha dit...

Quan els alumnes em preguntin com es distingeix un artista d'un que no ho és els ensenyaré les teves tres fotografies de la trobada i les meves (que no ensenyo ara per vergonya).
Ells mateixos treuran conclusions de qui és un artista capaç de captar la poesia, l'harmonia, l'equilibri... a través de nous punts de vista expressius i qui no.

Ernesto Niebla ha dit...

Unes fotografies magnífiques. Un bon document de l'aplec.
M'ho vaig passar molt bé.

en Girbén ha dit...

Ai, Galderich..., que sostenir una mirada anòmala tampoc té res de fàcil! Ni que sigui inevitable, el preu a pagar és ben elevat.
Tanmateix, preuo la teva lloa i ja et dic que m'empeny a persistir.

en Girbén ha dit...

Xiru: érem a l'oposició de tota vigilància. Immillorablement ben rebuts i lliures per unes hores.

en Girbén ha dit...

Ernesto, l'incessant: prou recordo que t'ho vas passar, que ens ho vas fer passar, rebé. I quin llustrós desplegament verbal el teu!

Vicky- viking ha dit...

Gluufff, gluuff, si que estan bones les patates!
Gràcies es el meu apat preferit després de les hambuergesas i les pizzes. Ciao

en Girbén ha dit...

Poc sabies, Elena, que hi haguessin pots gegants de patates. Ara ja ho saps!
Quan torni a passar per Cal Leb miraré de recordar això de les patates. La pega és que costen de trobar i me les han de portar de lluny.