Tanenllà

La pregunta que tractaré de respondre és:
Per què els homes en lloc de romandre encara van d'un lloc a l'altre?

Carta de Bruce Chatwin a Tom Mascher, 1969

Encara no m'havia passat mai això de presentar un llibre per Sant Jordi... Que tampoc ningú es pensi que és res de l'altre món; encara que, de fet, tracti d'un altre món. El que tinc per segur és que serà difícil que ningú em vingui amb la cantarella: "Mira, Jordi, el vaig haver de deixar a la meitat". Això, en un relat resolt en 17 imatges, no crec que passi. I dono per fet que, de llarg, serà més extens el text d'aquesta entrada que els fragments dels Cants de Tanenllà que estan impresos al llibre.


A l'estiu del 2006 em vaig disposar a complir l'encarreg de fer un llibre il·lustrat que m'havia fet la Lluïsa de Sd.edicions (a la Lluïsa la coneixia de feia uns anys perquè gosava posar a la venda a la seva joieria Hipòtesi les exòtiques sèries de peces que li portava).

Just en aquella època jo vivia un crisi en el meu pretès ofici d'artista plàstic. Per moltes raons havia aturat la producció de "pintures" i això em va permetre mirar l'obra feta amb un gran distanciament. Van deixar de ser els objectes rotunds que eren i em van semblar els fragments d'uns territoris molt més extensos.

A aquest fet cal afegir-hi el munt de suggeriments que estava recollint de la lectura de les obres de Bruce Chatwin, el gran escriptor anglès de viatges; en especial de The Songlines.

- I ells poden veure'n les traces?
- O cantar-les -explicà la senyora Lacey.
No hi ha cap petjada sense una cançó.
- I aquestes traces discorren arreu?
-Sí.... La cançó i la terra són la mateixa cosa.
[...]
- La música -va respondre l'Arcadi- és el banc de memòria per a trobar el propi camí en el món.

Aquelles cançons infinites dels aborígens, que cartografien els camins mil·lenaris d'Australia, em varen indicar un possible camí pel meu relat.

Ja tenia uns paisatges i, també, un peu estructural... Sols em calien uns bons viatgers.

Aquí vaig tornar a una preciosa imatge poètica que havia recollit en un article sobre "la intel·ligència psicomotriu" de Giovanni Cenacci, publicat al 86 en el nº22 de la revista d'escalada extrem: la d'un potent gegant cec que segueix les indicacions d'un nan xerraire que du enfilat a l'espatlla.
Em vaig tancar a l'estudi fins haver parit dos jocs de la parella viatgera; articulats, en 3D de llei i a escales diferents (max. 7 cm - min. 1'5 cm).
Tot i que els tinc desats al seu sarcòfag, de tant en tant els reviscolo i els trec a passejar pel pati de casa...
D'una manera infal·lible -com els nens i els animistes saben- el gegant i el nan redimensionen i vivifiquen el món que els envolta.



Després l'estudi es va convertir en un plató per on van tornar a desfilar tot de pintures, ara convertides en escenografies d'indrets remots. A les sessions fotogràfiques va seguir una bona marató de photoshop fins aconseguir la pretesa seqüència d'imatges.

Només al final va aparèixer el text.
Hi hagué una primera versió, en una poètica difícil i descarnada; en la que, després de conviure-hi durant un bon temps, m'havien estat parlant els meus dos viatgers. Aquesta la vaig resoldre -manuscrita- en uns blocs compactes, com les estrofes d'una cançó que eren.
Després, tal i com se'm va demanar, vaig reescriure tot el text; i va quedar una segona versió més accessible (aquí penjo una mostra de les dues).

Aquest és, més o menys, el procés que ha acabat ara en forma d'aquest llibret. El seu origen més remot seria la sèrie Dong d'alts relleus subterranis de finals dels 90, i després, ja en aquest segle, les series on restituïa els motlles de roques i d'escorces que recollia en indrets perduts. Una mena de cicle es tanca.

Sols em cal repetir les estranyes paraules sànscrites que vaig escriure un dia d'agost del 2008, just al primer apunt d'aquest bloc; una entrada que vaig il·lustrar, precisament, amb una pàgina del Tanenllà:

samaptikamo mangalam acaret!
El qui vulgui acomplir alguna cosa sense obstacles haurà de recitar primer aquests versos propiciatoris.
Aquesta és la versió assequible de:
Versos propiciatoris (al començament d'un llibre, o de qualsevol altra activitat) per a aconseguir que es pugui acabar sense obstacles:


cikirsitasya granthasya nirvihnaparisamaptyartham sistacaranumitasrutibodhitakartavyatam istadevatanamaskaralaksanam mangalam



18 comentaris:

matilde urbach ha dit...

samaptikamo mangalam acaret, samaptikamo mangalam acaret, samaptikamo mangalam acaret,
samaptikamo mangalam acaret!

Bona diada, Girbén.

en Girbén ha dit...

samaptikamo mangalam acaret!
Moltes gràcies, MU.
M'imagino que a tu, que tant t'agrada el llatí, això del sànscrit et perdria.

La versió light de la invocació encara es pot repetir..., l'strong, és que ni la Mary Poppins!

Clidice ha dit...

l'enhorabona, per molts anys i que passis una bona diada! :)

en Girbén ha dit...

Gràcies, Clidi!
Avui em posaré un vestit elegant i a les butxaques hi entaforaré el gegant i el nan. Me'ls enduré de viatge per un món que desconeixen, el de la voràgine d'avui.

Allau ha dit...

Prou sabem que no és de l'altre món, que és d'aquest món i l'hem vist. Triple felicitació doncs!

SM ha dit...

Felicitats, té molt bon aspecte! Bona diada!

en Girbén ha dit...

Allau, segons el meu món indivís (per bé que amplificat -per dalt i per baix-) no puc més que pensar que tot hi pertany, que regna la cohesió
Triples gràcies a tu, doncs!

en Girbén ha dit...

Gràcies, Salvador!
Imagina't, tu que fas llibres, haver de fer-ne un de 34 pàgines. Si no és amb un alambí -quintaessenciant els propòsits- no te'n surts.

Galderich ha dit...

Girbén,
Gran llibre ple de sensibilitat. M'ha agradat conèixer els protagonistes en primera persona. Que el passeig els vagi bé com bé m'ha anat el llibre!
A veure si ens penges la primera versió i podem comparar! Ja saps que certs bibliòfils no tenen mesura...

mchesa ha dit...

Enhorabona Jordi! Bona Diada!!!

lluís ha dit...

Felicitats Jordi!
M'aprenc els versos ...

LEBLANSKY ha dit...

Dono fe que Tanenllà és un llibre fantàstic, de forma i de contingut, i tots dos elements es complementen a la perfecció.
Una abraçada, viatger lletraferit!

sd·edicions-MUDITO&CO ha dit...

L'editora està molt molt contenta de haver editat Tanenllà, despres de tenir-lo esperant tant de temps. Gralst el pacífic gegant cec i Dníum el nan xerraire crec que estan molt contents d'acompanyar-nos en aquest viatge que mai finalitza.

en Girbén ha dit...

MªJ: gràcies!
Que sàpigues que algun liquen dels que s'incrustaven als motlles ha acabat a les pàgines del llibre.

en Girbén ha dit...

Gràcies Galderich pel que dius del Tanenllà. Això dit per un entès de llibres de la teva solvència i passió no és poca cosa.
Això de la 1ª versió miraré de fer-t'ho arribar en privat. El llibre, un cop imprès, està clos.

en Girbén ha dit...

Lluís, això de "samaptikamo mangalam acaret" tant pot encapçalar un llibre com ser dit al peu d'una muntanya.

en Girbén ha dit...

Leb, ja t'has acabat tot el concentrat de Tanenllà?
M'alegra que t'hagi fet profit!
I gràcies per la teva documentada opinió.

en Girbén ha dit...

Lluïsa, sigues benvinguda al Foravial!
Ja veus com les opinions dels primers lectors lloen la feina que hem fet. Ara caldrà veure fins on arriben en la realitat en Gralst i en Dníum!