Tiscali (i 2)

Hauria pogut ser arqueòleg. Quan tenia dotze anys era un tema que m'obsedia amb la intensitat que prenen les fal·leres a aquella edat. Després ja vaig afluixar tot i haver conegut les glòries d'un Yucatán encara mig verge: sol a l'observatori del Caracol d'Uxmal -sol, tret d'una trepa d'iguanes i de serps-; i, també, l'ara impossible angoixant graonada que mena a l'altar sacrificial del cor de piràmide de Chichén Itzá.
Tanmateix, d'allò que tal vegada hauries pogut esdevenir te'n queda un pòsit per sempre. D'aquí que mai desestimi de fer un bon tomb per tal d'arribar a un indret evocador dels nostres inicis. I no dic dels llocs més celebrats, sovint anorreats per la seva anomenada (just el dia abans de Tiscali ens havíem quedat a la porta de Su Nuraxi perquè la visita del complex calia fer-la amb la pauta obligada d'un guia xerraire).
Un cop explicat tot això, ja puc dir que Tiscali és un lloc superior, excepcional com ben pocs.
















Deia que m'havia perdut camí de Tiscali... Però, després d'abraçar-me a la savina, he encertar un grau memorable a frec de la cinglera que aviat m'ha portat fins al cim.
Quan li dic al guarda del lloc -que ha aparegut avisat pel dringar d'un esquellot que té lligat a la barana- el neguitós traç de la meva ascensió, em respon que aquella ruta no era comuna i que no s'explica... "Ma és la que jo segueixo"... Això ja val els euros que li he de pagar.
Mentre bec mig litre d'aigua em miro el lloc on he aterrat. Fa un parell de milions d'anys, part del sostre d'una enorme caverna, d'una sala subterrània de 30.000 m2, va cedir. Molt més tard, hi varen arribar els homes, encara no se sap quan. Pot semblar curiós, però sols s'ha fet una campanya de recerca seriosa -es lamenta el guarda, que després m'explica que els primers testimonis humans a Sardenya són paleolítics i que no seria estrany que si es gratés bé a Tiscali en trobéssim.
El guia ens explica el lloc des de la barana de fusta que preserva les cabanes nuràgiques. Ens ho explica a mi i a una parella de també tocatardans italians que traginen a una menuda en plena etapa del balboteig. La nena està captivada pel potencial de la seva veu amplificada per la gegantina volta que tenim al damunt, i no pot aturar el seu ba,ba,ba,ba,ba... Penso en els nens que fa quatre mil anys havien nascut aquí i em sembla una impagable recapitulació.
El guia segueix fent-nos cinc cèntims sobre les circumstàncies del lloc. Nuràgic primer, de les ciutats murallades després, com els romans van acabar decidint que a la Barbaglia no se'ls havia perdut res...
Sense moure'ns de lloc, li demano al senyor de Tiscali notícies de l'aclaparadora botànica del reclau. Sí: aquest és el tercer pol d'interès del lloc, després de la geologia i de l'arqueologia. Ara mateix, vostè seu sobre el terebintus més vell de Sardenya i aquell llentiscle d'allà baix amida més de deu metres... Aquest gegant, no és un aladern? -li pregunto. Sí, és un Ramnus alaternus...
Després, astorat, faig tot sol el passeig que ronda el buit dens de Tiscali. De les coses grosses que he vist aquesta n'és una. Redéu, quin esvoranc!
Com vaig aprendre del meu mestre d'acústica, del Santiago Latorre, aquí i allà pico de mans per a copsar les révers infinites del lloc. Aquí es podria fer un concert únic disposant una quinzena d'instrumentistes sota la volta, cadascun a una cinquantena de metres de l'altre. Tots es podrien seguir escoltant i el públic percebria la conjunció. No sé si m'explico... Això esdevé difícil quan et mous per llocs extremosos i sense comparança possible.

13 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Novament unes fotografies impagables, excepcionals. És clar que el lloc facilita la creació d'imatges excel·lents, però cal saber com fer-les. Felicitats.

en Girbén ha dit...

Lluís -que avui ve molt al cas- de foto només n'hi una, la resta són intervencions, muntatges del fotoxof.
La vista de la caverna està forjada a partir d'una dotzena de fotografies.

LEBLANSKY ha dit...

Espectacular el lloc, les fotos i la crònica/relat. Estem a les portes d'una nova Syldàvia?

en Girbén ha dit...

Si no una Sildàvia, Leb, sí un lloc que ni els de la Pixar gosarien imaginar.

Galderich ha dit...

Quin millor guia que tu per portar-nos per aquests móns de déu i fer anar el fotoxof per fer-nos una idea més aproximada del que ens intentes mostrar en paraules.

In-presionante com diria el diestro!

en Girbén ha dit...

Galderich: encara em dura l'efecte de consumir un tall de la cantadora iubarta...
Et diré que Tiscali va ser "redescobert" -no era cap novetat per cabrers del Supramonte des de feia 4000 anys- a principis del XX des de l'aire.
És un "puestu" que no te l'acabes.

en Girbén ha dit...

Centrada al clos de Tiscali, adossada a l'agulla de roca que es dreça al bell mig, hi ha una discreta cabaneta de fusta... De genolls, li vaig demanar al guarda: si-us-plau, si-us-plau... deixa-m'hi fer una estada!
El paio encara riu... Comprensiu i còmplice.

maite mas ha dit...

Per molt de fotofox que s'hi apliqui, calen unes bones fotos de base i tenir idees.
És maca la imatge d'una nena del Paleolític provant la seva veu amplificada en una cova, una bauma, experimentant l'eco per la cinglera... Tot això ens és atàvic, connatural.

en Girbén ha dit...

Sí, Maite: potser no ho recordem però tots hem fet una mena de fulgurant trànsit per totes les edats culturals. Hem tastat el ritme amb al balboteig, ens hem posat drets, hem après els significats de la parla, ens hem aventurat en el món simbòlic...

Clidice ha dit...

excel·lent, no cal dir. Ara, que si hi has de dur els músics, per favor, porta'ls per un camí més "normal". No em puc imaginar algú amb un contrabaix o una tuba per aquestes cingleres i recordant-se de tu ^^

en Girbén ha dit...

Musicar Tiscali, Clidi, de moment és utòpic. Si s'hagués de fer -sota el patrocini de la UE- faríem viatges amb helicòpter... Ja saps que tens un seient reservat.

Clidice ha dit...

gràcies :) si demanes pressupostos passa-me'ls que voldria celebrar el meu cinquantenari amb un convit dalt del Montgrós i el càtering no puja sol ;) (evidentment abans m'haurà tocat la lotto)

en Girbén ha dit...

Això del convit dalt del Montgròs em sembla una iniciativa de primera i ben montserratina, prou escaient per a tu. A poc que pugui hi faré cap per una de les vies de la seva panxuda cara est.