Una dotzena d'entrada

Santornem-hi! Hem fet el que hem pogut i no ha sigut poc. Viatjar hem viatjat. I viatjar és esprémer el temps i l'espai fins a la darrera engruna possible -fins a l'extenuació-; i, de nit, saber descansar a fi de poder retornar a l'acció. També és saber pair, saber tornar a casa, saber tornar a ser tu; modificat, això sempre; si no més val no sortir de casa.
D'entrada, i mentre vaig enllestint els centenars de documents acumulats, serviré un succint aperitiu de moments decisius de la travessa sardo-corsa. Amb una dotzena n'hi haurà més que prou.

De la impecable costa ponentina sarda, verge, verda i ramadera fins arran de mar, la nit passada a la Punta di Foghe serà inesborrable. Pura fantasia i exuberància volcànica.

El pitó volcànic de l'Arcuentu té una alçada modesta però se'l veu de tot arreu... Com no pujar-hi? La meitat per una catifa i l'altra meitat pel savi grau del viacrucis. Als seus peus s'estén el gran camp de dunes i el riu roig i metàl·lic de Piscinas. Gran lloc per fer-hi nit!

I com no pujar als cims del Gennargentu, els més alts de Sardenya? Dalt del Bruncu Spina: visió illenca exaltada, mar per llevant i mar per ponent sota un cel que era la puresa mateixa. La llarga lliscada per la neu regelada en va ser la cirereta.

Del tots els indrets arqueològics que he conegut cap com Tiscali. Remot, penjat dalt d'uns espadats, inusitats... No, no s'hi arriba fàcilment, cal enfilar-s'hi, penosament... Dalt t'espera l'esvoranc fora mida, la gegantina caverna desensostrada, les runes de les cabanes neolítiques a redós dels desploms i un bosc únic on els llentiscles, les nogueroles i els aladerns han pogut esdevenir mil·lenaris i amidar uns inversemblants deu metres.

Les platges estan bé però són molt millors les prades; reconeguem-ho. Bany i esmorzar al Capo Figari, enlluernats pel tirrè Golf d'Olbia i especulant una vida factible a l'Isola di Figarolo... Espera't: segons el diccio de sard seria Isula.

Pels que som de pedra, amants de la cosa rocallosa, tot el nord de Sardenya i Còrsega sencera són la nostra Meca o, millor, un Hollywood d'infinita fantasia pel paroxisme granític que s'hi acumula. Arreu penyals i més penyals, grenys, doms, crestes, agulles, puntes, escampalls de blocs sens fi. Escultures en permanent talla meteòrica... Ja pot ser duríssima protogine que el cel no té miraments. Un deliri. Queda dit.

Creuada sota el diluvi la Bocche di Bonifacio -i quina vila més fabulosa és Bonifacio!-, ens enfilem a l'abrupta Corsa. Després d'una nit ruda, m'enfilo pels laberints fastuosos a la recerca de la Punta di U Diamante, entomant una mestralada furiosa i il·luminat pel retruc del sol al mar. S'acaba imposant el seny i em quedo a vint metres del cim. El lloc és inclement i ciclopi i jo tinc noció dels meus límits.

"Els primers i els últims..." -ens diu el senyor de l'estació prehistòrica de Filitosa. I recorrem sols la irrealitat extrema del lloc, amb l'afegit de la impecable sonorització que t'acompanya per aquest jardí de roques, de prades, i de menhirs antropomorfs... Música instrumental sufí i cinc-mil anys... Com no somniar!

El Golf de Porto està declarat Patrimoni de la Humanitat. Res a dir, la declaració va ser justíssima... L'espai és prodigiós, res hi fa nosa i tot l'accentua. Encertem el lloc impecable enmig d'aquest acumul de bellesa per a fer-hi nit, i ens demanem per l'ambició que ha anorreat la nostra costa. Vivim un goig litoral perfecte i, alhora, sentim el dolor de la comparança.

Com sense transició, en un dels trajectes més memorables possibles, de la rada perfecta de Porto arribes als cimals corsos... T'has de pessigar per a saber que tot és real. Avaluo què no deu ser de poderós recórrer el GR-20 que enfila tot el muntanyam cors... Memorable! També ullo amb els binocles el miler de metres piramidals de la cara sud del Cinto, el sobirà de Còrsega. Em venen al cap tot de versos de Verdaguer i mig lamento no haver vingut ben equipat.

Capu Corsu és un món apart; un món extremós poblat d'indòmits capucorsitans... Una illa dins d'una illa. Singularment abrupte, encara amb congestes de neu als seus cims i amb un devessall de pobles i platges intemporals. F O R M I D A B L E final!

Resta dir alguna cosa dels vaixells, dels ferrys, de la navegació. Si ho comparem amb la severa humiliació que et sotmeten als aeroports aquí estem parlant de la màxima llibertat: tona i mitja d'explosius hauria pogut traginar a la furgo que no m'haurien dit res! També hi ha la summa bellesa de rememorar a tots els antics. Heus la suprema bellesa de l'arribada a Marsella, empopant el montecristià Penal d'If...

23 comentaris:

Clidice ha dit...

ben tornat (s)! :) i a més amb aquest bagatge! quina sort tenim els que ens hem quedat esperant-te! Brutal! el GR-20 és un dels meus mites, segurament no el faré mai, però m'agrada mirar-me la guia i somniar-lo :)

en Girbén ha dit...

Clidi: Salut a la dona més veloç de totes! Com ja he insinuat, i per a qui en tingui neguit, hem recorregut espais ben poc pertorbats; en comparació, Menorca és una illa massificada...
El GR-20, a primers de juny, ha de ser el no va mas... Duríssim -ja t'ho dic-, ni un poble en tota la ruta, pura muntanya... Celestial!

mchesa ha dit...

hola Jordi, impressionant!!! m'agraden moltíssim les fotos. M'alegra molt que hagueu tingut tan bon viatge i tan bon temps. Salutacions!

maite mas ha dit...

Benvingut, Girbén,

Gennargentu i l'estany Gento. Similituds no només etimològiques o semàntiques entre Catalunya i Sardenya. Fa temps, jo també vaig fer un viatge a Còrsega i Sardenya, més turístic que muntanyenc, però.

en Girbén ha dit...

MJ: tinc a punt una selecció de líquens volcànics i marítims sards. Una festa, ja t'ho dic...
I ja us hi veig: pels esperons de lava corcada de l'Arcuentu, per la infinitud calcària del Supramonte -en amunt de N.Sª el Montserrato-, o pel sens fi granític cors... Recomanació TOTAL!

en Girbén ha dit...

Maite, bentornanda sies.
Ja em semblava que en tenies notícies d'aquelles illes; ben poca gent en sap res de a filetta si és que no s'hi ha passejat. Naltros hem sigut transversals: mig litorals i mig muntanyencs.
I ben d'acord amb la lluïssor del "Gentu", un tast d'aquesta veu antiga el vaig poder aconseguir.

sànset i utnoa ha dit...

Còrsega i Sardenya són un viatge que tinc pendent. Amb el que ens mostres –tant visual com en text- les ganes van en augment.

Bentornat!

*Sànset*

en Girbén ha dit...

Sànset: feu-s'ho venir bé, primaverals con naltros si poguéssiu...
Mediterranis com valtros però amb Ports (o boccas) un miler de metres més alts.
Cosa seriosa, ja m'entens.

LEBLANSKY ha dit...

Quina envejaaaaaa! Gràcies per penjar les fotos i les impressions de l'aventura, al menys ho podrem viure llegit. Benvingut!

matilde urbach ha dit...

Ben tornat(s) (i modificats, espero!).

Ostres, Girbén, qué ben fet que està el món.

en Girbén ha dit...

Leb, tot pensant en l'encontre blocaire a ca teva hem traginat un mostrari de les glorioses cerveses corses, de "Pietras" amb farina de castanya i de "Colombas"amb essències de màquia. Ja ens diràs.

en Girbén ha dit...

MU, millor no es podia dir: el món està refotudament ben parit (la pega sempre seran el nostres ulls tan malmesos).

lluís ha dit...

Gairebé sembla impossible que pugui existir un lloc així. M´he quedat meravellat per aquesta sinfonia de colors, formes, roques ... quina mirada que ens ofereixes!
Sort que ens demostres que un lloc així existeix, o sinó nomes ens quedaria somniar-lo.
Felicitats!

en Girbén ha dit...

Lluís, mira que vaig arribar a tenir-te present..., a Còrsega sobretot. Pels delitosos de caminades superiors hi ha el GR-20 i els dos mare-mare; camins amb un veritable sentit!

Allau ha dit...

Què bell que és tot això i quina sort que hagis tornat per ensenyar-nos-ho!

en Girbén ha dit...

Allau, a mi ja em poden mil savis de vilatrista amb la murga de què la bellesa no és afer definitiu de l'obra. Pocapenes! On sinó trobar un recer de cohesió enmig de tanta tempesta!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Girbén, un tast deliciós. Ara ja soc assegut a taula, esperant.
Ja intueixo que vas complir el meu encàrrec: esperaré a saber on.
Al prestatge m'hi queda, buida, una llauna de "Pietra".

Galderich ha dit...

Esperem més apunts amb més detalls, de manera dosificada, que tanta bellesa ens pot produir sobredosi visual!
Esperem els teus comentaris de Tiscalis, entre altres.
Ben tornat!

en Girbén ha dit...

Ai Xiru, em miro les reserves de "Pietra" i em sento a les últimes... A filetta, si més no, la puc escoltar per l'internet però la cervesa no pot córrer per la fibra òptica. Fins i tot he mirat si algú l'importava i res; a Suècia i al Japó sí però aquí no...
I si muntéssim una empreseta d'importació? Això ens obligaria a fer viatges constants a l'illa de "la beauté". Seria una "castanya".

en Girbén ha dit...

Ara, Galderich, anirem pas a passet. La propera, sobre la insòlita iconografia d'Orgosolo, serà molt i molt del teu gust.

LEBLANSKY ha dit...

Girbén, no conec ni les Pietras ni les Colombas, o sigui que serà unà autèntica descoberta el poder provar-les! Envia'm un email al correu de sant`perfecte,per que et digui com quedem i com arribar a ma casa.

Galderich ha dit...

Girben,
Esperem a Orgosolo!
Leblansky,
Si ja sap on vius!

Ferran Guerrero ha dit...

Simplement meravellos, m'has fet somiar, inclus plantejar-me un trasllat d'expedient i destí, encara que la meva feina no se perque crec que no tindria gaire futur allá, tot sembla ser pau i harmonia.

Pedra i mes pedra, molta pedra i molt per fer.