Del cuneïforme a l'@






@
_______________________________________________
Llengües: utilitzant els caràcters llatins.
Naixença:
segle XIV.
Regió: Europa i principals països occidentals.
Ascendència:
lligadura manuscrita reintroduïda en tipografia.
Nombre de signes: "a" accentuada transformada per
un manierisme cal·ligràfic
Sentit de lectura:
llegit amb el text d'esquerra a dreta.
Documents remarcables:
publicitat i informàtica.
Encara en ús:
sí, per a les adreces electròniques.
_____________________________________________


Un dia rúfol de març, després de creuar els calms deserts que separen les Fenolledes del Conflent, de bon matí vam arribar al Priorat de Marcèvol. Sota les voltes d'aquest espai d'alta cultura (sobretot musical) i de meditació, a cobert del plugim, vàrem encertar una magnífica exposició sobre les arts del llibre. Apart del selecte mostrari de llibres universals (des de còdex miniats fins a llibres naxis, també miniats), em va fer embadalir una extensa col·lecció de cunys i tipus tipogràfics antics i d'arreu. Veient aquells caràcters xinesos tallats en fustes dures, o els boixos del Gutemberg o les matrius sortides de les mans del mateix Garamond, no podies deixar de pensar que aquell ofici era un dels cims de l'habilitat manual, una orfebreria plena de sentit.





















Tot sortint, encara extasiat, vaig pagar de gust els 24 € d'aquest catàleg fora de sèrie, en el qual, no només tens una llarga col·lecció de cunys d'arreu -convertits en expressius retrats per l'ull de la fotògrafa Dominique Sarraute-, sinó també un mostrari ben complert dels alfabets de tots els temps. Com s'explica al pròleg (on hi trobem una succinta però ben il·lustradora història de la tipografia) tots aquests cunys són una mostra selecta de les més de 500.000 peces -classificades com Monuments historiques- que es conserven a Le Cabinet des poinçons del Conservatoire Nacional des Arts Graphiques de París.

En una mena de trajecte que traspassa el temps i l'espai, em remiro aquests testimonis de la nostra ineludible necessitat d'escriure i de llegir. I, començant pel cuneïforme, llegeixo el hieroglífic egípci, el fenici, el tifinag de l'amazigh, el ciríl·lic, l'etrusc, el grec (antic i modern), el copte, el llatí modern (o el nostre), el rúnic, el gòtic, l'anglosaxó... També l'arameu, el siríac, l'armeni, l'hebreu, el samarità, el farsi, l'etíop, l'àrab, l'estràngel, el japonès, el manxú, el tibetà, el xinès, el birmà, el devanagari, el brahmà, el mon-kmer, el javanès, el brahmi..., el maia...








































Aquesta entrada està dedicada a tots aquells que estimen els bons tipus; començant per l'Allau, que ahir ens va obsequiar amb un preciós element de reflexió.






Una addenda sobre l'@.
Sembla que el primer ús reconegut és del 1448, en temps dels Trastàmares, en un document que certifica el comerç entre Aragó i Castella. Informàticament és jove, del 1971, quan Jay Tomlison va fer servir aquest signe perdut per a encapçalar un missatge.

19 comentaris:

Eulàlia Mesalles ha dit...

quines fotografies de tipus més fantàstiques, Girbén!

en Girbén ha dit...

Eulàlia, estava obligat a oferir-vos-en com a mínim un tast!

Allau ha dit...

Molt belles les imatges. Ves que no em passi a l'escriptura cuneiforme!

sànset i utnoa ha dit...

És que la lletra, sigui com sigui, és el que defineix més clarament la història.

*Sànset*

en Girbén ha dit...

Allau, primer hauràs d'anar a pastar fang, després, fotre-li canya, i tot per acabar com un "cunyat" amb tanta cunya.

en Girbén ha dit...

Sí, Sànset, les lletres són innocents: tant han servit per a declarar l'amor com la guerra.

Clidice ha dit...

mare meva quin catàleg! només per la portada ja paga la pena, baratíssim!

en Girbén ha dit...

Clidi 奇麗 (que en japo vol dir bonica), parlem-ne; amb @ o sense.

LEBLANSKY ha dit...

No coneixia el Priorat de Marcèvol, gràcies per la descoberta. Portalada amb marbre rosa, mmm...

en Girbén ha dit...

Fent via, Leb, Marcèvol és a mitja hora de Ceret (tot i que no puc deixar de recomanar passar abans pels Aspres i aturar-se al gloriós Priorat de Serrabona).
Divendres a la tarda anem cap allà... L'Anna m'ho ha exigit, sobremotivada després de llegir les teves cròniques ceretanes!

en Girbén ha dit...

Addenda pel Leb: no dubtis a preguntar-me pels territoris del nord, que te'n puc dir un grapat de bones...
Aneu a passar una nit als decadents Banys de Molig -a un no res de Marcèvol- i ja tindràs una novel·lassa sencera.

Puigmalet ha dit...

He vist textos medievals amb l'arrova. També he vist la Catalunya Nord, però no tan bé com altres. I el que ara veig, i m'agrada molt, és com és de fructífer el diàleg entre blocs.

en Girbén ha dit...

Puigmalet, rep la meva benvinguda a aquesta casa.
No m'estranya que des de la teva punta secundària del Puigmal vegis moltes de les coses que passen al nord; inclòs el fecund diàleg que mantenim entre blocs.

maite mas ha dit...

Prenc nota geogràfica dels volts de Ceret. Hi penso anar a la tardor. Aquests tipus que ens mostres, a part de durs, són divins. I quines fotos!, de pel·lícula! M'apunto amb tu a aquest homenatge a les escriptures primitives. No sabia que n'hi haguessin tants! Aquest vespre m'entretindré amb el teu post i el google.

en Girbén ha dit...

Maite (això després de dir que Marcèvol és més tocant a Prada), no puc deixar d'imaginar-me la traça que cal per tallar en un mínim bloc de metall una minúscula "m" del cos 8!

LEBLANSKY ha dit...

Girbén, et prenc la paraula, i et faré servir aviat com a guia :)
Que us ho passeu molt bé l'Anna i tu!

Galderich ha dit...

Girbén,
No sabia que a la prioral de Marcèvol es fessin exposicions d'aquesta categoria!
He buscat informació i no n'he trobat en els links que passes. Tens algun enllaç i ja que tornes a Marcèvol podries portar-me un catàleg? Els encàrrecs es paguen!
M'interessaria saber quan acaba l'exposició per poder-me passar si tinc un cap de setmana lliure!

en Girbén ha dit...

Galderich, ja sabia que la cosa et cridaria. Dit això, m'explico millor: l'expo que dic és de fa anys (3 o 4 que ja em perdo), tot i així suposo que el llibre encara es deu trobar a la botiga del priorat.
I no tenia pensat de passar-hi aquests dies (que dedicarem de nou al Vallespir i a la sud del Canigó).
Ara bé, jo continuo recomanant la visita a Marcèvol, i més si es fa coincidir amb algun dels selectes concerts que hi celebren. Sense anar més lluny veig que el 25 de juliol vinent hi ha un concert de polifonies corses!

en Girbén ha dit...

Leb, com que sé que de curosos amb els llibres com tu se'n troben pocs, encara seria capaç de deixar-te en préstec una de les mai superades guies del Cèsar August Torras, la Vallespir-Conflent Canigó-Alberes del 1919!
És que fliparies de valent, fins i tot inclou un anunci d'Anís del Mono!