EN CRISI, PER FAVOR, SI US PLAU























¿No estarem fent bo l'ideal foixià de penjar, com pasquins, poemes als arbres o als fanals, o de fer-los voleiar, de nit, llençant-los des dels terrats?

24 comentaris:

Carme J ha dit...

Brillant !!!

en Girbén ha dit...

De crisi n'hi ha. Jo la sento forta, tot i que de cap manera creativa. La meva és, per a entendre'ns, de dicció, de sentir l'embat de la monotonia en la manera de dir, quelcom que camuflo rere un brancatge de dispersió.
Aquí afegiu-hi, no la sensació sinó el saber, del l'excessiu pes que ha anat prenent l'escriptura en front del dibuix i del color. La necessitat de retornar al seu silenci comença a ser imperativa.

Ara callaré una estona. En socors del meu propòsit m'arriben tres setmanes d'estada enmig de la densa buidor de l'Altiplà Central. Pertoca una nova temporada del projecte Eclíptica, i de nits a la cúpula de l'Observatori Astronòmic.
Quan torni, si hi ha res que mereixi ser dit, segur que m'hi poso.

Galderich ha dit...

Penja força poemes pels brancatges de l'Altiplà Central mentres goites el cel estel·lat!

La crisi és el que ens permet ser creatius! El teu apunt, un exemple!

en Girbén ha dit...

Carme, havia reservat aquests regruixos arboris per a una ocasió tan especial com aquesta.

en Girbén ha dit...

Galderich, espero una nit d'aquelles on la mestralada renta el cel i pot veure lluny de debò, fins els cúmuls estel·lars -incògnites apaivagades que ronden la nostra galàxia.
I si, llavors llenço al mestral cap notícia, per la seva mateixa direcció, arribarà aviat a ciutat i la podreu llegir.

Clidice ha dit...

no sé perquè em sorprenc. per dir-ho clar i pla (al cap i a la fi estic en crisi, fins i tot d'adjectius): ets el putu amo!

bocabadada, corpresa, esmaperduda, corglaçada, esbalaïda, admirada, atònita, estupefacta, meravellada, estabornida, vaja que he flipat en colors :)

en Girbén ha dit...

Clidi, PER FAVOR, SI US PLAU..., que ja saps prou l'efecte que té una dieta de menjar sopes...
La gran pega és, sempre, donar-li un sentit ampli i ple a aquest efecte.

Ferran Guerrero ha dit...

Bona estada company, segur que el teu retorn sera Ecliptic.

Carrega piles i creativitat, però ultimament no t'ha faltat.

Salut company

en Girbén ha dit...

Ferran, gràcies per la teva sempre benvinguda empenta forçuda!
Te n'assabento -que tal vegada des del teu altre món no ho sàpigues-: avui, potser dues dotzenes de blocs, ens hem adherit a l'irònic dia dels blocs EN CRISI.
I cap substrat hi ha com la ironia per a que broti la creativitat (des de l'obediència -com bé saps- sols s'arriba a trinxar el món).

Allau ha dit...

Res com la crisi perquè la inspiració brolli imparable!

SM ha dit...

Genial! Quina crisi més inspirada!

en Girbén ha dit...

Allau, els temps venturosos només generen deixalles que ni tan sols es recullen. Ho vulguem o no, la poesia exigeix temps de penúria.

en Girbén ha dit...

Salvador, a tu -impulsor des d'una llunyania britànica d'aquesta diada- et vull explicar els llocs de la meva entrada.
La CRISI ha suplantat un senyal de coto clavat a un roure de les perdudes salines de Vilanova de la Sal (la Noguera) i, tant el PER FAVOR com el SI US PLAU, els vaig recollir de la Font de la Trilla, situada a mig camí entre Baldomar i La Clua (també a La Noguera). Del primer en vull ressenyar els seus impecables cellers -on fan el llustrós Müller-Thurgau de les ribes del Segre-, i del segon els seus mítics formatges de cabra.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No saps com et desitjo que mirant, a l'observatori, vegis.
Que al coneixement, avui, li cal donar una nova empenta al paradigma científic. I tu segur que hi pots ajudar molt!
I això sí que és etimològicament crisi!

en Girbén ha dit...

Xiru, ja he desat els bons teus desitjos al sarró de l'Observatori. Per la meva part miraré de fixar-m'hi bé.

maite mas ha dit...

La natura, com a símbol de creativitat imparable, empeny i fagocita la possible crisi. El el teu cas se t'obre un període de renovació, que sempre és fructífer. Endavant: ja sabràs mimetitzar-te amb la natura i xuclar saba fresca. Esperem amb molta curiositat les teves cròniques de l'Altiplà!

lluís ha dit...

Bona estada Jordi.
I que sigui bonic!

en Girbén ha dit...

Ja veure'm que fem,Maite, amb la natura i amb la tecnologia (que allà dalt n'hi ha molta) Esbargir-nos, segur que sí!

en Girbén ha dit...

Lluís, com deia el Verdaguer: Jo vull anar al cel. Gràcies!

sarah ha dit...

Aprofitaré la teva estada a l'Altipla per posar-me al dia tot disfrutant de la lectura que deixes al teu bloc. Desitjo que la teva estada sigui profitosa i esperarem, pacients, que et tornin les ganes d'escriure.

El silenci, les nits en sol·litud a la muntanya... ah! quina enveja em fas, Girbén...

Una abraçada ben forta!

en Girbén ha dit...

Gràcies, Sarah, i veig que no m'he explicat bé: no és que de ganes d'escriure me'n faltin, ans al contrari; el que em cal és recuperar la productivitat plàstica.

sarah ha dit...

Ah! disculpa'm, no t'havia entès prou bé. Igualment... la inspiració és un animal misteriós que marxa i torna quan li ve de gust, ets una explosió de vitalitat i creació artística en àmbits molt diversos, de ben segur que la productivitta plàstica tan pròpia de tu tornarà ben aviat, el silenci és amb freqüència el preludi de la tempesta... creativa, és clar.

en Girbén ha dit...

Resumint, Sarah: més paper i menys pantalla, més tinta xinesa i menys píxels retroil·luminats.

sarah ha dit...

Exactament això, ni més.
Ni menys.

Salut, Girbén!