Horticultura

Ahir ens havíem quedat al passadís de pati, camí de l'hort. Ara m'afanyo a portar-us-hi... La primera aturada és a les genuïnes peses de forçut -heretades de l'avi- que tinc davant la finestra de l'estudi, recolzades en un canalís de la claraboia. És imprescindible fer les tres traccions de rigor amb cada braç! I no: aquest paleoequipament gimnàstic no s'anuncia a la televisió!

Al capdavall, davant de la portalada del nostre dormitori, hi ha el replà dels estenedors. Tot i que ha conegut no sé quants usos inversemblants (un d'important fou el de boulder, amb un fotimer de preses d'escalada fixades al mur), després de la imperativa restauració de façanes dictada per l'ajuntament va quedat net del tot. Això va propiciar que, al darrer nadal, decidíssim obsequiar-nos amb un prou car hort urbà de la casa Leopoldo.

Després de rebre'l per correu, de muntar-lo, i d'omplir-lo amb el bo i millor possible (un substrat de coco trinxat més un compost orgànic de llei), vam plantar-hi una primera escomesa hivernal: quatre enciams, tres cols, i quatre bledes. I la veritat és que l'experiència va reeixir. Apart de les cols -que ocuparen cadascuna una menjada- , a base d'anar esfullant segons les nostres necessitats bledes i enciams, vam tenir un parell de mesos de delícia.
Ara, a l'hort sobre rodes Leopoldo -en una mobilitat costant a la recerca del sol- van creixent-hi amb vigoria els planters estivals i -us ho ben asseguro- la contemplació diària d'aquesta progressió és cosa entretinguda de no dir.


































No puc estar-me'n de portar a l'hort al meu gegant i al meu nan. A veure que ens revelen!

5 comentaris:

maite mas ha dit...

Girbén,

Segur que no hi ha res com unes quantes flexions de braços amb les preses per encarar amb alegria la feina de l'hortet. El Gralst i el Dníun xalen sota el julivert... Potser s'aficionen i decideixen dur-te l'hortet.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Mira que en fa de goig aquest hortet!
Jo ho tinc repartit en testos a la barana, però el resultat no és tant lluït. No serà l'influx del gegant i del nan?

en Girbén ha dit...

Maite, faré uns caveguets per a què el gegant i el nan em portin l'hort.
La veritat és que no porta gens de feina.

Xiru, tots acabem complint la consigna del Macià.
Estic segur que l'hortet fa tant de goig perquè la terra és nova i de molta qualitat; encara no ha tingut temps d'espatllar-se.

LEBLANSKY ha dit...

Ei, quin hortet més acurat! I no m'esperava trobar-me allà al Gralst i al Dníun, dona'ls hi records de part del seu fan Leblansky.

en Girbén ha dit...

Leb, aquest l'hort es la combinació d'una estructura d'alta tecnologia i d'un substrat ancestral amb cucs de terra inclosos. Quan me'n vagi a viure a Mart crec que me l'enduré (amb el Gralst i el Dníun, evidentment!).