Pel muntanyam cors

Apa-li, no ens encantem! Seguim la ruta corsa o si no mai l'acabarem.
















De Porto, d'arran de mar, prenem la ruta muntanyenca, una enfilada com n'hi ha poques. En un tres i no res ja ets a les Gorges de Spelunca que remeten del tot als congostos pirinencs.
D'aquí, un brusc graó et porta a Evisa, un poblet penjat amb tots els atributs muntanyencs que vulgueu. I en amunt comença el grandiós bosc d'Aitone; on no pots deixar de rememorar la feinada immensa que devia suposar pels genovesos medievals el trasllat dels altíssims troncs d'avet fins arran de mar. Heus que d'aquí sortien els pals de la seva poderosa flota.
Un gep més amunt ens deixa al Coll de Vergio, que amb 1477 m. és a la tan poc centrada partió d'aigües de l'illa (us estalvio la visió de l'horrible monument dedicat a Napoleó que el corona).
Jo, aquí que em poso a córrer muntanya amunt, delerós de més horitzons i qui sap si un cim.
Vist de més aprop, el cim que pretenia es contradiu amb la prudència: cara sud, hora avançada, grans tous de neu redreçats... La imminència d'una allau no cal temptar-la mai.
Seguim, ara per un lat altiplà cobert de boscos que davalla suaument. Creuem la resclosa del barratge de Calacuccia i remuntem un vial que ens obre la visió sencera de la serralada. Tenim el miler de metres de la sud del Cinto al davant. M'entretinc fent alpinisme virtual amb els binocles.
Tot tornant a la ruta principal retrato -ple d'orgull- la preciosa resclosa. L'orgull ve de l'enginyer que la va projectar, el Josep Girbén; un oncle llunyà, homònim del meu pare, que va haver de fugir de Catalunya perquè la radicalitat de son pare no pronosticava res de bo al 39.
A la tarda passejarem per Corte -la capital històrica de l'illa- on encara viu el Girbén cors. Em fixo amb la gent que seu a les terrasses dels infinits cafès de la ciutat, no fos cas que reconegués una fesomia familiar.

6 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Ostres, quina enveja!

Còrsega sempre m'ha atret i sempre n'he intentat llegir alguna cosa. El teu reportatge m'ha agradat.

A veure si algun dia ens pots explicar alguna cosa dels tens corsos que circumval•len l'illa, que tinc entès que són molt interessants!

*Sànset*

en Girbén ha dit...

Ei, Sànset, que el reportatge encara no és llest; encara queda el confí de Capu Corsu..., i alguna cosa dels ferrys.

Dels trens no en sé gaire cosa, per no dir res. Com que anem amb furgoneta no els toquem.

Clidice ha dit...

no cal que et digui que he llegit el post i mirat les fotografies amb el cor accelerat. I és que hi ha vicis als que no penso renunciar, i si no hi puc pujar si més no contemplar-ho. Ai! encara bo que em passaré el cap de setmana trescant per "la meva" ^^ però em costarà molt esborrar aquestes imatges del meu magí.

en Girbén ha dit...

Clidi, no corris, que encara et fotràs de lloros...
Complagut que et plagui la passejada.
Com que no en tenim cap de "nostra", aquesta tarda sortim cap al Vallespir i el Canigó; que sé del cert que són regalades.

Galderich ha dit...

Espectacular, diria jo. Increïble!
Malgrat tot, els que apreciem el kitsch trobem a faltar el monument a Napoleó que pel que dius està a l'alçada (no de categoria estètica sinó mètrica!) de les muntanyes!

Curiosa la història d'en Josep Girbén! Llàstima que no hagis vist cap cara que diguis: aquest és cosí meu!

en Girbén ha dit...

Galderich, tu escriu "Col de Vergio" al Google, prem imatges, i ja tindràs el Napoleó a la vista.