Plomes

Endreçar és retrobar. Ho penso mentre continuo endreçant l'estudi. Avui m'he retrobat amb munts de plomes de tota mena. Grapats de plomes metàl·liques (d'escriptura, de retolació i de dibuix); capsetes senceres encara per estrenar després de setanta anys... I caixes plenes de plomes d'aus trobades per les muntanyes d'arreu, caixes amb olor a la necessària naftalina. Plomes de voltor, de flamenc, d'agró, d'òliba, de corb, d'àliga, d'enganyapastors..., i qui sap de quants més. També restes de la col·lecció Maat de plomes enteses com joies: unes plomes de gaig muntades com arracades, o una remera del gran duc convertida en braçalet..., o...


16 comentaris:

Galderich ha dit...

Jo diria que cada casa guarda les andròmines més peculiars que diuen molt més dels seus propietaris que moltes altres coses.
En el teu cas, és una evidència!

Allau ha dit...

Calla, no em recordis les plomes. Com a esquerrà a qui van obligar a aprendre a escriure amb ploma, encara em produeixen malsons.

Clidice ha dit...

adoro les plomes, totes! :)

en Girbén ha dit...

Galderich: un antic pinzell xinès del calibre d'una escombra, els motlles d'una portalada romànica, mostres de les roques més antigues d'Europa, catàlegs de filtres per a focus d'escena, l'arca de la cartografia...

en Girbén ha dit...

D'acord, Allau, en què la disciplina cal·ligràfica i de dibuix tècnic era ben pesada. També reconeixeràs que les plomes, els tiralínies, les bigoteres o l'imprescindible paper secant, eren estris innocents i fins i tot bonics.

en Girbén ha dit...

Clidice, si faig memòria, quan ens tornem a veure t'obsequiaré amb alguna ploma selecta per a que la puguis lluir.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No m'oblido de la inevitable taca, com llàgrima caiguda de la ploma, que acabava transformada en sol. Ai las!

Lluís Bosch ha dit...

Vès per on jo havia anat les plomes quan es rovellaven i fa poc em vaig comprar un nou pack que ara em dóna bones alegries.

en Girbén ha dit...

Xiru, la tinta xina tenia -i té- un caràcter irreversible molt formatiu... Tampoc és que els rotrigs no tinguessin pegues (em deixes el 0,2 que el meu s'ha embussat), o que el dibuix digital estigui exempt de possibles errades.

Clidice ha dit...

gairebé ploro de rememorar el soroll de rascar la fulla d'afaitar al damunt del paper vegetal després del clàssic desaguisat del tiralínies, i és que això dels rotring el professor ens ho tenia arxiprohibit a dibuix tècnic :(

Allau ha dit...

Ai, Clídice, no m'ho recordis. Les tres de la matinada, el dibuix gairebé acabat, i llavors queia la fatídica gota de tinta del tiralínies. I la meva mare mirant-me i patint encara més que jo.

Clidice ha dit...

vides paral·leles Allau :( ai!

en Girbén ha dit...

Lluís -com explico- encara tinc capses de plomes heretades per a estrenar. Passa que fa un grapat d'anys vaig descobrir un altre dels estris fantàstics de la Pentel: la ploma sintètica Tradio stylo, companya perfecta de l'infal·lible pinzell sintètic de la Pentel i, ambdós, eines utilíssimes per als viatgers.
(se'n troben encara a La Casa de la Estilogràfica)

en Girbén ha dit...

Clidi i Allau, sembla que els tiralínies són els fantasmes d'alguns dels vostres grans horrors infantils...

maite mas ha dit...

Doncs a mi el que m'agradaven molt eren els portaplomes, sobretot els que tenien un dibuix d'aiguada o els de fusta d'un sol color. I encara m'encanta escriure amb ploma; fa tan aplicat i la caligrafia surt tan bonica...! :))

en Girbén ha dit...

Maite, segur que també t'agradaven els plumiers, de fusta de dos pisos basculants millor que els estoigs amb cremallera. Encara que ja fos un anacronisme mai hi faltava un portaplomes!