Els 5000 esperits o les capes de la ceba

Per tal de no plorar escolto Els 5000 esperits o les capes de la ceba de The Incredible String Band a l'hora de fer front a la fase darrera i més àrdua de l'endreça de l'estudi, la d'arranar la muntanya de paperassa que s'ha elevat per una llarga orogènesi de desídia. Ara em pertoca decidir sobre la possible vàlua de cadascun dels seus 5000 estrats de paper. ¿Per què l'un sí i l'altre no? A l'hora de classificar cal saber conjuminar uns criteris estrictes amb la màniga ample i, això, cansa de mala manera... Tanmateix, m'imposo desfullar aquesta ceba desmesurada plena d'estrats discordants.


M'aturo una llarga estona en el retrat llunyà que em va fer l'Ana Miralles (seu era el cartell de Saló del Còmic d'enguany) mentre jo estava distret tallant fusta amb la màxima atenció. És de la segona meitat dels 80 -segur!- i l'escenari és la font i el paller del nostre mas del Ravalet de St. Peter Pescador.
Corria l'estiu i l'Ana i l'Emilio -com tants i tants- van venir a fer-hi una estada (una estada que va acabar a Andorra i amb l'Ana fent front a una compra compulsiva al Pinzell d'Or, al·lucinada per l'estalvi que li suposava).
Aquells dies jo estava entestat en treure alguna cosa rellevant de les soques d'un camp de pomeres que l'Antonio acabava de desarrelar i que restaven amuntegades al davant de casa. Per tal d'aconseguir una lluminositat propícia entre la fosca del paller i l'embat del sol d'estiu, havia penjat amb canyes tot de saques de jute de la portalada...
Recordo bé que aquest apunt va ser el primer tast de l'Ana de la meva col·le de pinzells-retoladors STAEDTLER (quedi clar que el cromatisme obeeix a les possibilitats, altrament la marialluïsa de la font resplendiria molt més).
M'aferro a una certesa que endevino: un apunt pictòric pot ser un testimoni més exacte que mil fulls d'un sumari judicial. La veritat pintada és molt més veritable.

D'aquell afany d'explorar les formes latents al cor de les pomeres en varen quedar mitja dotzena llarga de peces. Després el temps ha decidit. Tot i saber que havien sigut tallades alhora, ha passat que més de la meitat ha sucumbit a la gana dels corcs; com si hagueren estat tallades amb mala lluna. Només tres han superat la prova del temps.
A casa en tenim una, la més complexa de totes. La d'aquells dos condemnats a combatre, fins a la fi dels temps, per una ullera que amplifiqui la visió del món. Més d'un quart de segle fa que tinc la seva brega present a diari i encara no veig indicis de la seva resolució.


Ah, sí! Que no me'n descuidi de dir-ho: Dit això, callaré durant dies, tal i com havia anunciat.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

avui he malparlat de tu a la ràdio, espero que sàpigues disculpar-me la gosadia :) adoro lo fusta, la llàstima és que les obres que se'n fan no són "tocables", perquè hi ha res millor que tocar la fusta?

en Girbén ha dit...

No has malparlat, Clidice, que d'això n'ets incapaç (si no és que estiguis tractant dels molts malfactors que corren "sueltus"). Ja sabia que tard o d'hora em tocaria el rebre, rebre la teva benèvola lectura, una lectura que em fa semblar qui sap què. D'acord amb què sóc polièdric, però amb una passió irreductible per la unitat...

I toca fusta, tota la que puguis i tinguis a l'abast; sigui esculpida o, millor, la que hi ha rere l'escorça d'una alzina o d'un roure ja vells. Estaràs tocant en directe el temps i la vida.

Clidice ha dit...

la meva angoixa passava per no oblidar, en cap moment, les meves mestresses de casa, les dependentes i els mecànics a l'altra banda de l'aparell. No provo pas de fer grans descripcions, més aviat d'encomanar entusiasme i curiositat per les coses. La resta ha d'anar a càrrec de cadascú.

Els arbres ja em coneixen i amables es deixen tocar, no ho puc evitar.

Ah! i l'admiració és genuïna :)

en Girbén ha dit...

Clidice, ets una irreductible entusiasta, i això arriba a tothom, a les mestresses i als mecànics...
Ara m'imagino a un mecànic d'Esparreguera estudiant els baixos d'un cotxe mentre escolta la teva glossa del Foravial.

Lluís Bosch ha dit...

M'ha agradat molt l'experiment amb els retoladors. Una vegada que estava cansat de les aquarel·les ho vaig provar i vaig obtenir una cosa infecta. Trobo que l'Anna se'n va sortir.

en Girbén ha dit...

Lluís, hauries de veure a l'Ana ara, un milió d'hores de pinzell més tard. Mig orgullosa, mig penedida, em confessa: "Un mes he tardado a darle color a todo el àlbum!" A un àlbum ple d'arabescos i filigranes!

Galderich ha dit...

Ets l'home de les mil i una sorpreses. D'acord que treure les capes de les cebes està bé però a mi no em surten apunts com els que et surten a tu entre la paperassa. Màxim caricatures dels alumnes entre entremaliades i fruit de l'avorriment... Malgrat tot, i encara que ells no ho sàpiguen, les guardo totes, barrejades enmig dels meus 5000 fulls de paper de sobre la taula.
Per cert, a veure si li recomanes aquest grup al Leblansky perquè està molt bé. L'estic sentint per l'Spotyfi i no està malament. A veure si el posa un divendres i aconseguim una mica de qualitat.
Bon viatge ple d'experiències per ser explicades!

en Girbén ha dit...

Ara que tinc l'estudi net, Galderich, vaig a començar una nova pila i, tot i que reconec que serà difícil, que el vulcanisme desconeix les normes, vull que tingui un cert criteri.
I no m'hi veig dient-li al Leb què sí o què no. La vella música hippiosa i psicodèlica plau només als que hem sigut hippiosos i psicodèlics.