L' escurçonera

Bé, tampoc és que la Shakira pengi totes les meves imatges al seu bloc eclíptic, algunes se les estalvia com la d'aquesta simpàtica colobra escurçonera (Natrix maura) que vàrem trobar, no pas a l'aigua com li pertocaria, sinó prenent el sol de mitja tarda al mig de la carretera deserta, just al revolt de la piscina de Cal Sala.

(Dedico aquesta postal a la Clidice, que prou se la mereix!)

14 comentaris:

òscar ha dit...

Sembla que les colobres escurçoneres també volen agafar un tonet bronzejat de pell.

Fantàstica!

Galderich ha dit...

Ostres, la típica colobra que prenent el sol a la carretera és atropellada!

Clidice ha dit...

ei! moltíssimes gràcies! adoro les serps!!!!! :)

Ernesto Niebla ha dit...

Un bon exemplar de colobra escurçonera.

en Girbén ha dit...

Òscar: benvingut al Foravial!
Avui poc bronze deuen haver fet les serps, això sí, les serps d'aigua encantades de la vida amb tanta i tanta pluja!

en Girbén ha dit...

Galderich, començo a tenir una bona col·le de retrats de serps atropellades.

Reseu als seus esperits. Pregueu-lis que ens beneeixin:
camins dels nostres antics germans
les carreteres foren esteses creuant-los i els maten:
ulls brillants a la nit

Els morts al voral de la carretera.

Així acaba el poema Els morts al voral de la carretera de Gary Snyder

en Girbén ha dit...

Clidi, ja m'ho semblava...
Aquesta també s'anomena la serp pudent perquè, si l'emprenyes massa, deixa anar per l'anus un suc que put de mala manera.
Ja et dic que no va ser el cas.

en Girbén ha dit...

Segur, Ernesto, que per alguna bassa perduda de Badalona encara n'hi deu quedar alguna d'escurçonera.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ep, no m'ho esperava. No sé d'on havia tret que estaries de sequera blogaire mentre fossis a Castelltallat.
Bonica fotografia per a un bonic exemplar.

maite mas ha dit...

Caram!, quin exemplar!

en Girbén ha dit...

Xiru, quan t'enxampa un dia de pluja en un gran mas (aquest és d'aquells que té fins i tot ermita i cementiriet) t'estàs a la vora del foc explicant històries. Bé, ara la llar de foc és el wifi que arriba fins el galliner i les porqueres.

en Girbén ha dit...

Maite, si -segons la fitxa- la serp d'aigua en cap cas supera el metre de longitud, aquest exemplar poc li faltava.

LEBLANSKY ha dit...

Glups! Quasi un metre de longitud? Glups i reglups!

sànset i utnoa ha dit...

Les carreteres, per a serps i -per exemple- llangardaixos són el major enemic. I el problema és que els agrada jaure-hi...

*Sànset*