L'alba a Cal Sala



No fa ni un minut que els he dit si volien veure uns vídeos i ja sento a l'Ester i a l'Aleix corrent com esperitats escales amunt...

Com que no tinc cap foto seva d'enguany n'enganxo una de l'any passat. Són els mateixos però cal afegir-hi l'estirada que es fa amb 11 i 12 anys. Ara ja han acabat l'escola i el Joan els ha pujat per a què passin la revetlla a Cal Sala; cosa que es nota, i força, sobretot per la monomania petardera de l'Aleix que ara substitueix la percussió contínua d'un timbal...


Ja els tinc a tots dos davant del meu portàtil compartint una cadira com a bons germans. Primer ens mirem el vídeo de com anar a l'Observatori en poc més de sis minuts o, el que ve a ser el mateix, a 150 per hora (ja el penjaré més endavant). Es fan un panxó de riure i, com que coneixen perfectament la ruta, preveuen els moments decisius: Ara ve el revolt de Prat Barrina, serà una passadaaa....Alaaa!!!

Al final, l'Ester em farà una pregunta important, que ella mateixa es respon: Dius que només ha durat sis minuts? I que estrany que és el temps, a mi no m'ho ha semblat de cap manera.

Després ens mirem el capvespre a Cal Sala que vaig fer amb la Shakira i, tot seguit, L'alba a Cal Sala que acabo d'enllestir amb el Christian.

Com que són eixerits de debò, un cop vistos els vídeos, m'assalten a preguntes, moltes relacionades amb les possibilitats peregrines que entreveuen al mitjà. Com que veig que tenen interès ens estarem una llarga estona de didàctica videogràfica i sonora.

Primer obro les bases de l'alba amb l'editor de vídeo i els ensenyo aquella hora comprimida a tres minuts -a excepció dels retalls dels cotxes en temps real-, la pista de so original canviada pel tema composat pel Chistian, amb l'afegit del fragment del llarg refilat del rossinyol que feia anys havia gravat..., i la necessària coda dels crèdits. En la més senzilla de les versions han entès com s'editen les imatges i ha crescut una nova il·lusió: I com ho de fer per a tenir un programa d'aquests -em demana l'Aleix-, és que ja estic pensant en una història...

Després els ensenyo una altra que no coneixien: la representació gràfica del so. Aprofitant l'il·lustratiu so original de l'alba, ens entretenim mirant i escoltant el ritme concís dels Kikirikííís del gall quan just despunta el dia.
Un cop han copsat de què va la cosa passem a la part pràctica i, amb el Sound Forge, ens posem a matxucar un fragment musical a base de copiar i enganxar loops, d'afegir-hi révers d'espais cavernosos de les màximes dimensions, i cors, distorsions, retards o wah-wahs de tota mena.

La veritat és que ens ho hem passat bomba i que el temps ens ha passat volant.

4 comentaris:

Galderich ha dit...

No hi ha com tenir avis que t'ensenyin les tecnologies i que a més gaudeixin ensenyant a uns caps que estan bullint d'idees.

Esperem un apunt amb la foto actualitzada dels nanos i, el que és més important, amb una de les seves creacions!

en Girbén ha dit...

Galderich, per la mort de déu, no enredem la troca, que per a mi .avi és només un format digital!
Si el nostre fill Oriol hagués sigut tant precoç com nosaltres ara el net en tindria 8...
El Joan de Cal Sala, el fill de l'Assumpció, és el pare dels nens.

Clidice ha dit...

a part de riure amb la confusió anterior ^^ segurament vas captivar un parell de futurs tècnics de so :) si més no, a mi, sempre em fascinen aquestes coses :) tot i que ells, per generació, segur que ho tenen més interioritzat que no pas nosaltres :)

Galderich ha dit...

Avis biològics o no, això és igual. Amb la canalla podem gaudir de grans plaers com són les seves preguntes, els seus somriures...

De totes maneres, sobre precocitats jo no hem poso. Sóc tardaner però tinc molts amics que van anar per feina ben aviat... i els fills també!