Nits d'espera


Aquest matí hem tornat a ciutat. Després de tres setmanes sense cap comerç en uns vint quilòmetres a la rodona el xoc ha sigut fort. Creues el túnel de Vallvidrera i els semàfors de la Via Augusta i de Balmes et donen la benvinguda al territori de l'obediència. El Christian ho expressava amb els seus paràmetres, els musicals: En estos dias no recuerdo haver pasado de 10 en el volumen de los cascos cuando, en Barcelona, empiezo a escuchar a partir de 27.


Tampoc duré aquest plany més enllà. Ja sé que les coses són així. Sí vull aprofitar que aquesta figura que és una de les nits més esperades de l'any per a recordar les moltes nits d'espera que hem hagut passat. L'Astronomia demana més cels nets que un potent instrumental, i aquests cels no arribaven ni pel mal de morir.
Quan per fi han arribat he corregut a retratar l'aclarida nocturna. La pega era ara que, entretant, la lluna havia anat creixent fins a superar el quart creixent, moment en què no se'n va a joc fins passades les tres. I, per bé que fer excursions per la lluna amb el telescopi és del màxim interès, la seva lluminositat encega la celístia i no hi ha manera de veure els objectes del cel profund; com ara les nebuloses, els misteriosos cúmuls que orbiten la Via Làctia, o les esplèndides galàxies de la quinta forca. Així que hem hagut de fer front a noves tandes d'espera, ara d'altes hores.

Un entreteniment que ens ha distret força durant les esperes han sigut els duels de YouTube: mentre sona a tota castanya el tema que un ha sel·leccionat, l'altre té el temps just per a triar una peça que faci treure's el barret a la resta de la colla.
Qualsevol que es fixés en la sel·lecció deduiria fàcilment l'edat dels DJ's: el Gloria de la Patti - Weather Report - el Hey, hey, my, my - els Roxy de Manifesto - el Loverman de Cave - l'aclaparador allau del Soul Sacrifice del Santana a Woodstock... Res de la última fornada, com bé es pot veure..., com tampoc res que no fos d'arrel anglosaxona; els meus intents de fer sonar alguna cosa com el Manhattan de l'Enrique Morente no foren ben vistos (també diré que un dels discs oficials de les estades "eclíptiques" és el Jérusalem del Jordi Savall i això, més que música antiga, és mil·lenària).

Un vespre em vaig quedar sol i vaig aprofitar per a buscar temes catalans, francesos, italians, africans..., que omplissin el buit musical que sentia. D'entre tot el bé de déu que en vaig trobar, penso que el Dormi e Sogna de la Piccola Avion Travel fa molt per una nit de revetlla com la d'avui. Aquí la teniu.



7 comentaris:

Clidice ha dit...

moltíssimes gràcies per aquesta música! i que passeu bona revetlla! :)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Doncs em sembla una bona tria la cançó que ens ofereixes (i bo de saber-ne alguna cosa d'aquest grup), que, obviant la per alguns catàrtica nit de disbauxa, connecta amb serenor i dolcesa amb la màgia d'un fenòmen tant especial. Si més no, a mi m'ho sembla...i aquest aire simbiòtic de canzone siciliana i ondulació magribina...
No hi ha dubte que és gran el profit que n'has tret de l'estada!.

en Girbén ha dit...

Pels volts de les 12 quèiem rendits després de no haver tirat ni un petard. Va ser un veí addicte a la pirotècnia qui, gentilment, va cremar una fortuna en coets dels bons.
La Piccola Orchestra Avion Travel té un munt de discs suggeridors; els dos darrers, dedicats a Paolo Conte i a Nino Rota.
En els seus directes de primera destaca el Peppe, un cantant napolità que em recorda a l'Ovidi per la seva teatralitat.

Galderich ha dit...

Encara que el cel estigui cobert i la lluna més resplandent que mai segur que no ha estat una estada desaprofitada.

És curiosa la sensació que vas tenir entrant pels túnels de Vallvidriera. També la vaig tenir en una ocasió després d'haver circulat per zones rurals i aparèixer en una ciutat grega industrial. El cop va ser contundent. Vam marxar esperitats!

en Girbén ha dit...

Oh, no! Desaprofitada no, Galderich, que allà el temps és molt llarg i repartit al teu gust!
De Grècia -d'on, poc o molt, vinc i on no hi he estat- sé que ara Eleusis n'és la capital petroliera i que tot són refineries. Em quedo amb els vells misteris.

maite mas ha dit...

Girbén,

La tria musical que ens has fet escau moltíssim per a una nit estival, amb lluna o sense. Em fas pensar a una observació que vaig fer de saturn (amb anells inclosos) des del Turó de l'Home... va ser una experiència màgica, que sovint recordo. Espero que hagis tingut una bona estada astronòmica.

en Girbén ha dit...

Maite, aquests dies Saturn està ben proper i, per tant, visible. Amb els anells encara molt oblics, refent-se de l'ocasió excepcional (passa cada 22 anys) de la tardor passada, quan varen desaparèixer per estar situats del tot perpendiculars a nosaltres. I és que els meravellosos anells no tenen ni 100 metres de gruix... Si volguéssim fer-ne una rèplica de paper a escala, seguint la proporció del gruix d'un foli, ens caldria un paper de 12 km de diàmetre!