Un capvespre

A darrera hora del dimarts (un dia intens, analògic i tridimensional, de perdre'ns per santuaris braus i salvatges) vaig filmar, des del terrat de casa i en dues seqüències consecutives, una hora dels mals presagis nebulosos que corrien pel cel.

L'endemà, dimecres -tan tèrbol i plujós com havien pronosticat-, va ser una jornada intensiva de cibernètica rural (heus aquí que els grans masos aïllats estan connectats per l'ADSL i la seva xarxa WiFi ateny fins les porquerisses on els marrans bramen a tothora com si ja els estiguessin escorxant).

Així, mentre queien litres i litres de pluja malvinguda damunt dels bladars (just quan comencen a rossejar més aigua propicia el pugó, i ara hem fet net de les marietes que sabien fer-hi front), tots tres ens vàrem estar tancats a casa, feinejant cadascú amb el seu ordinador.


El Toni, amb les qüestions infinites de l'Observatori Astronòmic, i baixant-se els darrers capítols de LOST.






Servidor, muntant el vídeo del capvespre anterior i comprimint a una vintena part aquella hora de capvespre fins a deixar-la en tres minuts pelats.






Mentrestant, la Shakira, a la cambra-estudi dels nostres residents, composava la música que les imatges del meu capvespre -
Ocaso, en el seu cas- li estaven suggerint.


Només han calgut unes hores del matí del dijous per a acabar d'ajustar edició, renderitzacions i formats..., tot aquell galimaties perepunyetes que tant alenteix al món digital i que sovint ens fa clamar per una mica de concordança i compatibilitat universal (Wav. o Mp3, i a quina resolució?; mpeg2, avi. o mov.? ; NTSC, PAL o SECAM?)...

Al capdavall, el nostre capvespre a Cal Sala (on tot és força més senzill sense perdre ni una engruna de la necessària complexitat) ha acabat així:

Només em queda per dir que estem tots ben preocupats per l'avenir de l'avet que fa de gran contrapunt a l'escena. La seva piràmide afuada porta molts anys vertebrant l'ampli espai de Cal Sala i enguany ha emmalaltit visiblement. Valgui, doncs, aquesta composició com a innocent i volgut clam medicinal; que tots el volem viu i per molt de temps.

11 comentaris:

sarah ha dit...

Els meus millors destijos per a l'avet.

La música m'ha agradat molt i el vídeo també.

I jo treballant a la Mina, quina enveja em feu :)

Salut!

en Girbén ha dit...

Sarah, que a hores d'ara en saps un munt més: ¿No creus que sanar també és un afer que ens pertany a tots? ¿Que elevar súpliques per un arbre pot esdevenir decisiu?

Clidice ha dit...

i com enyoro una vella taula de sons, n'estic fins al capdamunt dels convertidors, dels editors i de la mare que els va matricular! una de dues, o és que em faig vella a marxes forçades o és que tanta incompatibilitat ja comença a ser excessiva, que necessites un programa per tot! No vull ni imaginar-me els professionals! pobrets!

Acabar el dia així, malgrat la malaltia de l'avet, és una forma excel·lent de fer-ho, això si hi afegeixes uns gin-tònics ja deu ser la pera ;)

I, per cert, ahir, anant a córrer vaig ensopegar una colobra enorme intentant prendre el sol en un bocinet d'asfalt. Si no la vaig matar d'un infart, quin ensurt es va endur la bèstia, es pot dir que li vaig salvar la vida, perquè va córrer cap a la vegetació espantada poc abans que un cotxe passés les seves rodes per on ella parava. I és que sembla mentida! no els ensenyen per on han d'anar a can colobra?

en Girbén ha dit...

Clidice, et tinc per dona que voldrà empènyer el món fins a l'extenuació. Siguin avets que no coneixies o serps amb les que topes pels vorals: tot mereix llarga vida!
De màximes dignes no n'hi han tantes, i aquesta penso que en seria una una de bona.

llum ha dit...

Felicitats pel video i la música. I espero que l'avet superi la crisi i tiri endavant...

en Girbén ha dit...

Llum: llum i capvespre sembla que no casin..., però prou sabem que, a diari, són consecutius.
Afegiré la teva esperança arbòria a la nostra. Tantes ganes no poden fallar, l'avet s'ha de curar!

Galderich ha dit...

Fantàstic vídeo per tot el que conté. Pura poesia el pas del temps però... malgrat que ens sàpiga greu... hem de clamar per la salvació de l'avet o esperar que d'aquí a 30 anys en surti un altre en el seu lloc?

Preservar o deixar que la natura faci el seu curs... en tots els sentits!

maite mas ha dit...

Girbén,

Un capvespre de brisa tènue, de contemplació de l'avet trèmul... Compondre música, escriure, fer proves... Un bon savoir faire! I li envio bona energia a l'avet, que segur que es curarà aviat.

en Girbén ha dit...

Mira, Galderich,
"Després de l'incendi forestal del mes de juliol de 1998 es va prendre una decisió: si un pateix mirant a terra, haurà de mirar el cel."
L'observatori astronòmic és fill de la immensa malvestat que va assolar els boscos de la Catalunya Central.
Ara, una joliua roureda va tancant les ferides del paisatge i l'Assumpció m'explica com va plorar d'emoció el dia que va veure la primera guineu després de l'incendi.
Suposo que el màxim al que podem aspirar és a no espatllar el curs de les coses i a fixar-nos-hi bé per tal d'aprendre d'elles.

en Girbén ha dit...

Aquesta mena d'ús del temps que perceps, Maite, és el que va motivar el projecte Eclíptica. Cada any convidem a un parell de músics a viure deu dies celestials -en tots els sentits-, i tot a canvi d'un concert on ens facin sentir l'influx de l'experiència.

sarah ha dit...

Tens raó, Girbén, d'aquestes i d'altres coses en vaig aprenent.

Tot i que... el respecte (i ina mica de tristor) que em transmet un arbre malalt és molt poderós.

Però, ep! aquest primer cap de setmana d'estiu m'escaparé de la ciutat, me'n vaig a Prenafeta, on una bona amiga em deixa una casa envoltada d'arbres, on els podré parlar en silenci i on, sense la vostra música però tot escoltant el silenci, podré gaudir d'una posta de sol... ah! quines ganes de marxar!

Salut i un bon Solstici per a tots!