Una hamaca és un arbre

Quan he vist l'hamaca virolada que encapçala l'entrada d'avui de l'Allau he pensat en les meves hamaques.
Un munt ja us ho dic.
Per a qui es vulgui entretenir penjaré el meu vell assaig-tríptic sobre l'Hamaca.
Rellegit ara, em resulten rellevants les necessàries esmenes; tot i que crec que continua dient coses
(i me n'estaré molt i molt d'assenyalar de quin propòsit va sorgir, no fos cas que també em fotessin a la presó).

La meva Hamaca.6 ha acabat sent un punt de comunió per als músics participants al projecte Eclíptica.
Tots ells han acabat somiejant entre dues pinasses de les ribes de Ribera Salada
(el Fernando somiejava, segur, amb l'home de la seva vida mentre la Shakira ho feia amb la seva dona).


11 comentaris:

matilde urbach ha dit...

I ca, Girbén, una hamaca és un vaixell!!! :)

Allau ha dit...

Ves per on, la meva hamaca incidental ha desvetllat en els lectors un paroxisme de records ganduls. Aquest jeure a l'aire té quelcom de màgic.

Clidice ha dit...

és que la millor dormida de la meva vida ha estat en una enorme hamaca, talment un úter acollidor. Tot el dia vaig per casa rumiant a veure on en puc penjar una, perque entre el meu llorer (veritable motiu de comprar la casa) i el nesprer, dubto molt que s'aguantés, ai!

en Girbén ha dit...

MU, si els inventors haitians de l'hamaca van decidir que es diria com arbre" jo no vaig a esmenar-lis la plana (cal llegir l'assaig).
també et diré que estic del tot d'acord amb tu, una hamaca és un vaixell: fluvial si llegeixes al Twain, oceànic si a l'Stevenson, astronau si al A.C.Clark...

en Girbén ha dit...

Allau: no i no! Una hamaca sols remet a una gandula des de la restringida visió del món dels prospectes turístics (cal llegir l'assaig). Pensa en els milions d'éssers pels quals és, alhora, bressol i mortalla.

en Girbén ha dit...

Clidi, t'ho diu un expert en assumptes residuals: sempre és factible de penjar una hamaca.
Ganxos, parabolts, ancoratges químics, trepans..., mil són les maneres de fer-ho factible.
No hi ha cap excusa per a estar-se'n del moble més perfecte de tots :)

matilde urbach ha dit...

No puc llegir l'assaig, Girbén, que per molt que m'hi esforço la lletra és remenuda. Cagadetes de mosca, talment. No ho sé fer gros!!

Anònim ha dit...

Cap com la del yucatán, sense nusos i per tant ultraelàstica.Per penjar-la en un interior cal una broca de l'11 i uns spill-rocks amb baga i mosquetons. La corda és essencial per tal de graduar-la.

Galderich ha dit...

Estic d'acord amb l'Anònim (signeu els escrits, és més estètic!) i les de Yucatan són el millor que he provat. De fet en tinc una penjada a la terrassa de casa amb uns ganxos i m'hi puc passar hores llegint, dormitejant... Un plaer més de l'estiu!

en Girbén ha dit...

D'acord, Galderich, en què les hamaques milloren la comprensió lectora.
N'he fabricat una dotzena i n'he tastat no sé quantes. Les yucateques són de primera però si la mosquitada amenaça són millors les brasileres de roba amb uns llargs farbalans de ganxet per a barrar-li el pas. Tampoc són mala cosa les ultraportàtis de tela de paracaigudes; d'aquestes tothom hauria de dur-ne una al cotxe.
Tanmateix, res com el goig de jeure damunt dels centenars de nusos que has fet amb les teves mans.

maite mas ha dit...

Girbén,

Molt il·lustratiu aquest article teu sobre les hamaques. No se m'hauria acudit mai dedicar-ne un! En canvi, trobo que és un dels plaers individuals, juntament amb el gronxador, que podem tenir a l'abast –i són barats– i que, a més, ens retrotauen a la nostra infantesa més menuda, quan la mare ens bressolava. Mentre llegia l'article m'he imaginat com els teus companys de les fotos: prenent la fresca en un bosquet, sentint els ocells i els insectes i deixant-me gronxar per l'hamaca amotllada a la meva esquena.