2 al Rialb (2)

Pot succeir que, tot i trobar-les obertes, no puguis passar per algunes de les portes que vols.
Tampoc és que passi res si saps que això ha sigut, i serà, possible en un altra ocasió.
Recordo haver creuat les portes del Rialb quatre vegades, sempre d'anada i tornada, per a entrar al món aïllat que alimenta la gran surgència del Forat de Buli;
i també l'Oriol en pot recordar una.

Diu la veu:

The ancient tradition that the world will be consumed in fire at the end of six thousand years is true;
As I have heard from hell.
The whole creation will be consumed, and appear infinite and holy, where as it now seems finite and corrupt.
This will come to pass by an improvement of sensual enjoyment.
If the doors of perception were cleansed, everything would appear to man as it is, infinite.


L'antiga tradició, segons la qual el món seria consumit per les flames passats sis mil anys, es certa;
Doncs ho he sentit a l'infern.
La creació sencera serà consumida, i apareixerà infinita i pura, mentre que ara sembla finita i corrupte.
Això succeirà mitjançant una millora del goig sensual.
Si les portes de la percepció fossin purificades, tot apareixeria al home tal com és, infinit.


Fragment d'una de les Visions memorables de "The Marriage of Heaven and Hell" de William Blake, recitat pel Johnny Depp en un tema de Neil Young per a la banda sonora de la pel·lícula Dead Man de Jim Jarmusch.

10 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Un senyor homenatge al Jarmush i aquella pel·lícula tan fantàstica que dec haver vist cinc cops, i hi tornaria a fer avui. Tants símbols...!
Celebro que ja siguem més a penjar videos, ja em diràs que tal funciona això del vimeo. Estil youtube o millor?

en Girbén ha dit...

Sí, Lluís, ben merescudament el Dead Man és una pel·li de culte. Aquí l'homenatjo, no només perquè comparteixo l'estima que l'Oriol li té, sinó perquè la piragua que va i torna de les portes de la percepció afegeix una variació a la seqüència final del film, com una possibilitat de ressuscitar.

Vaig triar el Vimeo perquè me'l van recomanar, per l'estètica més elegant, perquè encara no fa la censura del YouTube pels drets d'autor... Com pots imaginar la opció de franc té les seves limitacions i, sovint, exigeix paciència.

Carles Hernando ha dit...

Com a coautor de la primera guia de barrancs que és va fer a Catalunya, vaig haver de fer tots els barrancs de la zona, però els túnels excavats en travertins del Rialb en van agradar molt més que alguns dels barrancs.

en Girbén ha dit...

Carles, de velles guies de barrancs en tinc la dels Goméz-Soro (lletja i amb una toponímia infecta) i la molt millor del Miralles de Sabadell, però no conec la teva...

Amb el cabdal d'enguany, el Rialb encara fa por (arreu trobes testimonis de la crescuda d'aquesta primavera, fins a 1,5 m més amunt!).
Segur que és el moment de fer el Gavarra aquàtic com cal.

Carles Hernando ha dit...

La guia del Miralles (Dr. Miracle) està molt bé, penso que és la millor, la del Gómez (la boca que anda) com molt ben dius la toponimia se la passa pel forro, ja que pertany a la generació que fa "deportes de aventuras" i la resta no importa.
La meva guia la va editar l'Espeleo Club de Gràcia i la vaig fer amb l'Àlex Batllori que malauradament es va ofegar l'any passat al barranc de Lliterola.

en Girbén ha dit...

Carles, quan a Rodellar només hi vivien a casa del Florentino i no hi arribava ni la llum, hi anàvem un parell de cops l'any i sempre per St. Lorenzo -la seva festa major. Quan van aparèixer "els esports d'aventura" vaig plegar del tot.

Desconeixia la mort del Batllori. Sap greu..., i mira que n'era d'expert. Havia llegit les curoses ressenyes que publicava al Muntanya.

Galderich ha dit...

Jo estic impressionat per la zona, el muntatge i la gola de l'infern en forma aquàtica que ens deixes veure abans de recular...

Uf, en Carles i tu foteu por geogràfica! ;-)

en Girbén ha dit...

Galderich, el Rialb és, per raons òbvies, el més ben conservat dels rius de la nostra muntanya mitjana; i les seves portes no són les de l'infern sinó tot el contrari (fixa't que remunta un pare i davalla un fill).

Sobre la geografia... Queda clar que la muntanya no és un esport quan resulta inimaginable haver llegit (ja no dic tenir) tota la bibliografia que ha generat.

Clidice ha dit...

doncs que em resta per dir-te sinó donar-te'n les gràcies, gairebé em vénen ganes de comprar-me una canoa d'aquestes del Lidl i llençar-me (és un dir) a l'aventura :)

en Girbén ha dit...

Veus, Clidi, com en sé de fer posts refrescants. Perquè, ja t'ho dic, els degotalls eren una dutxa escocesa!