Geografia humanista

La conveniència, o no, d'anar a passar calor a las Barrancas del Cobre de la mexicana Sierra Tarahumara. Un volcà guatemalenc no massa atractiu de pujar i un altre d'equatorià, a frec dels 6000, que sí ho era. La bondat i el baix cost de les menges andines. Uns dentistes italians com la pitjor de les companyies en un viatge per l'Àfrica austral. D'orient: potser les deesses del Nepal i, segur, els déus d'Ankor durant el monsó.

Les dues hores d'escassa llum de l'hivern finès i les bondats reconegudes de la gent d'allà. Fer de governanta al cor de les muntanyes noruegues on, de peix, poc i gens llaminer. També, l'alt cost del mam nòrdic i les maneres nacionals d'entomar-lo. D'aquesta part septentrional del món, un constant anar i venir.

Comprar mitjons en una remota estació d'autobusos portuguesa com a expressió de la paciència. D'un poble de la zamorana Sierra de la Culebra: els llops autòctons, els crancs de riu forasters i la família. Aquí no som lluny d'un altre origen, aquest a les ribes ourensanes del Sil en un país de pissarres.; i gens lluny de la pesca amb verins naturals a les Arribes del Duero.

De les muntanyes galaic-lleoneses a les pirinenques, sobretot a la veu dels seus pastors. El del Coth de Varradòs que caminava cinc hores per aconseguir cobertura, un altre de quan Beret encara era ple de ramats, i un tercer d'Ars que mentre oferia recer de la pluja excitava l'atenció d'uns infants. També del Pirineu, l'expressivitat convulsa dels rocams rebregats d'una coma fatídica, i la possibilitat de samplejar-la amb dignitat.

També hem rememorat la pesca. Tant la de riu a l'ombra dels verns -on esperar es converteix en imaginar i on competir es fa sense mort-, com la de mar. Ai aquelles bosses d'escombraries plenes de peix que no, no va ser mai del peixater de Muro!

Pel Comtat i per l'Alqueria no hem parat de passar-hi totes les vegades que ha calgut, que d'això es tractava. Un territori que l'escriptura de la Comtessa va rescatant i que, escoltat de viva veu, encara creix més. Que, si som aquí, és per a saber-ne més.

Entre glop i glop dels destil·lats de fruits del ginebre que ens han arribat des de Vic, hem dreçat una serralada de llibres pronunciats i hem pronosticat, amb temor, que l'erosió -la dels seus materials constitutius i la de l'humanisme que els va redactar- no deixarà d'atacar-la.

Els sis que avui fem rotllana a la fresca som d'escriure sense remei.

Una forastera tórtora turca dissimula, i es passa tota l'estona que pot escoltant-nos en aquest acollidor terrat barceloní.

















12 comentaris:

Allau ha dit...

Curiosa aquesta conversa itinerant i plena de toponímies, jo hi veig la teva influència amagada. I també curiosa la tòrtora que ens va adoptar.

en Girbén ha dit...

A cadascú, Allau, l'obsessió que més li escau. Si la meva és la persistència dels llocs no vaig a amagar-la i, amb la força dels noms, he mirat de refer el traç d'una gran conversa.

matilde urbach ha dit...

Sí, i també hi havia un dragonet d'aquells menja-robes. Ai.

en Girbén ha dit...

Els dragonets, MU -com bé saps-, només s'atipen de les arnes que malmeten la roba. T'ho diu un que es diu Jordi.
Gran cel, el barceloní de ca l'Allau i en Josep!

matilde urbach ha dit...

Sí, der himmel über Rosselló.

en Girbén ha dit...

Sortosament, MU, no fèiem estricta cantonada amb el vigatà Balmes.
Érem més lliures i desobedients.

Clidice ha dit...

caram! vist per tu sembla "de debò"! :) la tórtora devia sentir una curiositat infinita que s'atrevís a desafiar la presència del gat :)

josep ha dit...

I malgrat tot he sentit dir que algú va dir que l'arròs amb tórtora fa de bon menjar

matilde urbach ha dit...

A manca de colomí, arròs de tórtora amb múrgoles!!!
Animalària que és una.

en Girbén ha dit...

Les tórtores són encantadores, tan netes i fines..., fins que no es posen a parrupar com a desesperades:
cuu-cúúú-cuu.
Llavors sí que penses en una cassola!

Lluís Bosch ha dit...

Aquestes tórtores turques sembla que han arribat i han desplaçat els coloms. Al poble on treballo, els han robat els nius i s'hi han reproduït amb alegria i eficàcia. Potser perquè és una bèstia més agressiva i ben preparada. Potser l'Ajuntament de Barcelona les contractarà.

Anònim ha dit...

Скачать игру Веселая ферма 3 можно у нас.