A l'Observatori, a sac!

Quedava per penjar el tercer dels vídeos que vaig editar durant l'estada Eclíptica (enguany tots dedicats a una visió comprimida del temps, que no del so). Aquest és un clàssic divertimento: trespeus falcat al tablier i, au! a rodar!

Es tracta del recorregut -fet mil vegades- entre Cal Sala i l'Observatori, i deixa clar el buidatge dels serrats on fem estada. Imaginem la possibilitat de rodar 18 minuts per ciutat sense aturar-se ni creuar-se amb algú... Després, aquests 18 minuts a 50 per hora els vaig concentrar en 6 a 150.

A l'Observatori, a sac! from Jordi Girbén on Vimeo.



Com que la gran velocitat així adquirida em remetia a la canalla corrent a sac, amb cotxes tunejats, sota l'influx hipnòtic de músiques electròniques accelerades, se'm va acudir una jugada perversa. Vaig buscar el tema Coeur de Pulsations, el primer dels tres CD's del Pierre Henry 8.0, i el vaig incrustar com a pista d'àudio del vídeo.

La conya ve de què aquest 8.0 es refereix als 80 anys que tenia l'Henry quan al 2007 va gravar aquests temes. Com ja havia fet molts anys abans amb el famós Psyche Rock (sintonia de l'Estudio Abierto de l'Iñigo i després del Futurama), aquí, un dels pares de la música concreta i de tota l'electrònica, ironitza i versiona el trance accelerat, i això als vuitanta anys! Apa-li!

6 comentaris:

Clidice ha dit...

quin vertígen! la música m'ha arribat a l'anima, segur! :) saps m'has provocat antigues preguntes, sobre camins, humanització i un munt de coses que fa anys que arrossego, com l'Amaranta Buendía el sac d'ossos. Moltes gràcies! :)

en Girbén ha dit...

Clidi, no saps com em fastigueja que la magnanimitat estigui visquen les seves acaballes...

(: Clidice :), la magnànima : fa tant i tant de goig!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bona pensada aquesta de falcar el trespeus al tablier. També es podria fer al tirant de la motxilla,oi?

Galderich ha dit...

Ha, ha... genial la combinació de música i imatge alterada. Tot el contrari de la pau que remeten aquestes imatges a pas calmat.

Tot atado y bien atado!

en Girbén ha dit...

Xiru, ja et dic que el tirant de la motxilla no és un bon lloc, la càmera recull el trontoll de cada pas i el resultat visual és força feixuc.
No, caminar no és fàcil filmar. El nostre cervell prodigiós incorpora una eficaç funció estabilitzadora de la mirada.

en Girbén ha dit...

La cosa extraordinària d'aquest vídeo, Galderich, va ser quan vaig descobrir que els 6'50" de duració del tema de l'Henry eren una rèplica dels 6'52" del muntatge previ de les imatges.
Com no quedar fascinat per tanta coincidència!