Continuar endavant

Hem fugit del Baztan tramuntant el preciós pas d'Artesiaga amb tota la parsimònia del món. Volíem assaborir la darrera immersió en les boscúries nebuloses abans de córrer a buscar el sol per la nova autovia Pamplona-Lumbier. Després d'una estona de recerca hem acabat acampant a la riba del Zaraitzu, aigües avall de la la Foz d'Ayarbun, just a tocar d'un altre gual.

Aquí he pogut parar l'hamaca com a mi m'agrada: sota l'ombra constant d'un arbre avançat, pràcticament damunt de l'aigua.


Després de dinar, i de sestejar l'hora més calorosa, ens entretenim de debò filmant vídeos aquàtics amb els crancs i els peixets com a protagonistes. El delit dels uns i dels altres és el de superar el salt del gual. Els crancs, feixucs fora de l'aigua, s'entesten a esgratinyar el pam i mig de ciment vertical. Queda clar que el cervell crustaci és tossut de mena i incapaç de reconèixer el fracàs continuat.
Els peixets, en canvi, sí que de tant en tant se'n surten. Amb un salt prodigiós (que a escala seria com si algú de nosaltres s'enfilés cinc o sis pisos) alguns aconsegueixen arribar al capdamunt, on sols els resta un darrer esforç per a superar la corrent soma que llisca per la llosa del gual.


Més tard poso a prova la meva capacitat de resistir les pessigolles deixant que els peixets em facin una neteja de peus.


Cap al tard baixa el ramat a abeurar-se.
Les vaques vigilen i els vedells juguen a empaitar-se saltironant.

Encara se m'acut filmar un tràveling del borbolleig del salt del gual.

És temps de continuar endavant from Jordi Girbén on Vimeo.




Mentre estic editant el vídeo escolto la versió del clàssic Glory Box dels Portishead que va fer el John Martyn. Ara m'assabento de la seva mort al 2009, desapercebuda notícia en lletra menuda. El John Martyn potser no era un primera fila però ja m'hauria agradat tenir la seva expressivitat a l'hora de cantar, una veuassa pregona i inquietant que deixava traslluir un passat d'excessos... Vagi sempre una cosa per l'altra.
Its time to move over...



10 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Com sempre un torrent d'imatges molt belles i suggerents. Per a mi, la millor és la dona i la vaca que es miren al gual.

Galderich ha dit...

Girbén,

Per la zona que ens mostres un "rojos" es van amagar quan Franco va triomfar amb el cop d'estat a Navarra.

S'hi van passar tota la guerra...

Sobre el vídeo, és curiosa l'estreta relació entre imatge i música. Pots veure el que filmes?

Eulàlia Mesalles ha dit...

Cada vegada m'atrapen més els teus videos i les teves imatges...
Hauré de començar a pensar enuna pentax W90??

en Girbén ha dit...

Lluís, també m'agrada aquesta imatge presa des de l'hamaca; sembla que s'estiguin dient: I tu què?
Ara, més que vaca és un futur toro.

en Girbén ha dit...

Galderich, Navarra més que una comunitat és una mena de continent que va des de les Aiako Harria -a res d'Irun- fins el marge dret de l'Ebre.
Al bloc no tracto la política però escoltant les notícies de la seva ràdio podies treure conclusions. Ara la UPN, que són els que manen, estan festejant els de la Rosa Diez per aliar-se. L'esperit ultramuntà dels requetès perviu...

Si l'aigua és neta, o em capbusso, puc veure el que filmo. En aquest cas no perquè amb un trespeus i un pal vaig fer una extensió del meu braç. Sempre, si no hi ha cap problema, només faig una presa directa després de rumiar el traç -la coreografia- del recorregut i de pressentir un tempo, un ritme.

en Girbén ha dit...

Eulàlia, complagut de què siguin del teu gust. Com menys procuro allunyar-me de la meva feina, la de transmetre emocions, més em sembla que me'n surto.

I ja veus la distreta immersió creativa que pot procurar una trista màquina.

sànset i utnoa ha dit...

Espero en un setmaneta i poc estar en un indret i en una posició similar a la teva en la teva primera foto.

Fa just 15 dies, al riu Estrets dels Ports vaig posar a prova la meva resistència. I, com tu, també vaig immortalitzar-la!

*Sànset*

lluís ha dit...

Àrdua i estimulant feina, la de transmetre emocions, però jo crec que te'n surts molt bé, aquestes bombolles tenen vida!
Trobo que el vídeo ofereix unes grans possibilitats en mans creatives, felicitats!

en Girbén ha dit...

*Sànset*, el Riu dels Estrets és una de les més belles passejades que conec pel contrast entre la seva placidesa i els penyals que l'envolten.
Ara imagina't les seves tolles a vista d'ocell, o de cabra, des de les Moles del Don o des de la cresta de la Gronsa.

en Girbén ha dit...

El vídeo, tal i com l'entenc, Lluís, és un art compost que incorpora el vector temps en forma de moviment i de so. Jo me'l prenc de l'única manera que puc: seriosament però sense cap compromís; conscient de les meves limitacions tècniques però amb la màxima alegria expressiva.