Dos Salts

Repasso el bloc de pintura viatgera (un quadern artesanal de 13 x 24 on vaig barrejar paper de 370 gr. i llenç per acrílics -que agafa la mar de bé la tinta xinesa i l'aquarel·la-), i trobo un parell d'apunts consecutius de dues cascades convergents. Són de l'estiu del 2008...




























Recordo la solellada que vaig entomar tot pintant el primer. Apart de la dificultat visual d'enfrontar-me a un encegador contrallum, l'assecatge de la tinta era tan instantani que enduria el resultat de la feina. En cas de l'altre, pintat a l'ombra d'un pi i després d'una gèlida remullada, ja tot va ser més calm.

Per l'acumul de topònims sobreposats que el mapa recull, diria que és la contrada d'Ardoners, passada la Coma Sansó; i això para per les grans pletes dels Emprius de Cerler, a la Vall de Benás. El salt esglaonat és el d'Ardoners i el gran salt és el del Bom.

Sé d'on venen aquestes aigües perquè la tarda anterior corria per les seves fonts; i cap de més alta que la congesta de la Tuca de les Roques Trencades. Més avall, el barranc de l'Ubago pren força i s'enrojola com pocs rius ho fan. Un riu que diríeu de sang.


6 comentaris:

Eulàlia Mesalles ha dit...

Aquest cap de setmana he vagarejat per salts d'aigua cosins germans d'aquests...Solana, aire fresc i soroll d''aigua. Al pirineu francès-català.
Jo, però, sóc incapaç de fer dibuixos com els teus..

SM ha dit...

Preciosos tots els dibuixos que has anat penjant aquests dies!

Galderich ha dit...

Girbén,
És curiós com m'agrada més (i no sé per què!) el dibuix fet amb la calor i el contrallum que el més relaxat d'estat d'esperit. I no sóc dels que pensa que per a crear s'ha d'estar putejat!
I sobre els rius de neu i sang... fantàstics!

lluís ha dit...

M'agraden els dos, però també m'agrada més el primer. Em dóna més la sensació d'ésser allà i la roca fosca amb el salt al mig em sembla que li dóna profunditat, la vista sembla que se'n vagi cap allà.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Alguna fil de teranyina embolcalla la tria dels dibuixos que avui mostres, que em parlen més endins del traç, el blau extraordinari de l'estany d'en Lluís i els saltants d'aigua dels Plans de l'Hospital de Benàs que m'embadalien aquest matí.
I, per a més, em surt a la "comprovació de paraules" del comentari "pyrin".
Digueu ximple al Xiruquero, però us dic que algún fil ho embolcalla.

en Girbén ha dit...

Eulàlia: jo del què en sóc incapaç és d'estar-me quiet, d'aquí ve que dibuixi.

Salvador: Gràcies! En vindran més perquè ara em pertoca l'ofici de dibuixar.

Galderich: La tensió controlada -i no dic l'agonia- ens comunica més de la vivor que la calma.
Dels rius de neu i sang, imagina't recorre'ls en solitud!

Lluís: L'aigua viva és un tema difícil. Qualsevol tractament amanerat l'atura i, llavors: adéu sensació!

Xiru: Si corres per aquestes valls et recomano aquesta breu passejada; si més no, sereu lluny de la gentada dels Plans de l'Hospital.
I, oi tant que hi ha un fil!