Dos súper pèsols pesats



M'arriba la convocatòria del concert-vermut de demà -dilluns 16- a la Plaça Rovira de Gràcia; ocasió immillorable per a retrobar amics i coneguts, de saber del seu estiu i, també, de començar la nova temporada com mana la tradició. Perquè mira si en fa d'anys que el Comelade toca a les places gracienques, sigui en concerts nocturns o aperitius! I res més fàcil que datar l'inici d'aquest festeig: fou el concert-aperitiu de la Bel Canto a la Plaça del Sol del 22 d'agost del 1986.

El Pascal Comelade i el Victor Nubla és van encarregar de convertir aquella època de la vila en una capsa de sorpreses, en un disc-objecte que va trigar més de vint anys a ser editat; en una limitadíssima sèrie de 50 exemplars (numerats i signats) de molt difícil adquisició.

Per aconseguir el nº 37 em vaig haver d'arremangar de valent. Segons consta a la relació de l'exigent subhasta per obtenir Les Places de Gràcia a base d'intercanvi, em va costar: una variada cistella de bolets: colomes, pota de perdiu, mollerics, albarenys, ceps de faig, boletus i la gran i blanca farinera caçats entre entre agost i octubre de 2007 al Pirineu i un lot complet de varietats micològiques obtingudes al límit de la ciutat de Barcelona: Rovellons, apagallums, blauets, boles de neu anisades, pebrasos, surenys castanys i tasses de bruc.
Cal veure amb quins valors els aspirants al disc eren capaços de pujar: destil·lats de primera, vins de bones anyades, aviram peixat amb cura, fruits d'horts ecològics..., fins a un any de futbolí de franc! Beneït sia el surrealisme!


Apart de tot el lot de documents que conté la caixa (polaroids, dibuixets i pintures, assaigs, partitures...), òbviament hi ha un disc; i és un disc francament bo, previ al Pascal més conegut com previ al Nubla posterior. Afegiré que l'argument de fons de tot plegat és la sorprenent troballa de l'esquema topològic ocult que dibuixen les places de Gràcia que van fer els dos autors durant una passejada al·lucinada d'un llunyà matí de diumenge. Jo sempre insisteixo que en aquest diagrama hi endevino unes balances -signe d'equilibri i altament menestral com correspon a la vila-, però, com que ells creuen que no, no penso contradir-los.

2 comentaris:

Galderich ha dit...

Uf, això és una relíquia! Una meravella!

Malgrat tot, no podré estar a Gràcia "el dia de autos"...

en Girbén ha dit...

Galderich, el concert, com pertoca un migdia de festa major, va ser molt païdor. Una reinterpretació del catàleg de riffs més clàssics del rock a càrrec d'un conjunt de maliciosos intèrprets; un concert-vermut-dinar-sobretaula-sopar-concert-concert.
El concert memorable va ser el penúltim dels experimentalts Les Ancienes; per imaginació de seda, la seva.