No fer el cim amb Ludwig Hohl


D'una manera espontània, al costat del relat Bergfahrt (Ascensió) que estava llegint, van aparèixer uns plecs de paper reciclat alemany i amb quatre llapis vaig anar dibuixant-hi unes ràpides miniatures (de 4x4) on recollia una imatge, al meu parer substantiva, de cadascun dels vint capítols. L'única condició era acceptar el primer gargot, res de repetir, i que el posterior tractament gràfic dels apunts no espatllés aquesta espontaneïtat inicial.
El joc que em proposava era, en el fons, el mateix que exigeix la muntanya -i que el llibre explica admirablement-: el traç primer equival a la decisió necessària en un entorn inabastable que, després, la memòria haurà de perfilar millor i explicar.

Al final la meva versió il·lustrada ha quedat així:


































































































































































































































Els originals de 4x4 cm. sense tractar

16 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Doncs has aconseguit aquest toc màgic de l'apunt ràpid que és una de les coses més difícils a l'hora de dibuixar. Imagino que les fotografies les has posades en la mida real...

Lluís Bosch ha dit...

(postdata al comentari anterior): molt bona idea, aquest detall. La moneda no només permet comprendre les mides, sinó que també té un efecte estètic oportú.

en Girbén ha dit...

Lluís, t'explico millor el sistema.
Si amplies els originals que acabo de penjar al final (1400x800) veuràs que fan 4x4 cm. Aquesta és l'escala 1:1, així de repetit dibuixo. Després els fotografio amb el macro i composo uns arxius de 2000x2000 sobre on faig alguns lleus tractaments de fotoxop.
Em fascina tot el que d'imprevisible apareix: un lleu fregadís del grafit sobre aquest paper matusser esdevé granit consistent; un signe cal·ligràfic, una muntanya evident.
Ja saps la felicitat de sorprendre't a tu mateix, això no cansa mai.

en Girbén ha dit...

Ja veig que m'has entès ràpid. I, com pertoca, les monedes són francs suïssos.

LEBLANSKY ha dit...

Bonic i espectacular post, i immillorable la postil·la en forma de comentari a l'idem d'en Lluís.
Hi ha possiblitat de fer una edició (completa: facsímil i definitiva, am els tracaments ja aplicats) d'aquests dibuixos?
Jo la vull!!!

en Girbén ha dit...

Leb, ja havia contemplat la possibilitat de fer el curt tiratge de la sèrie completa(impressió làser-color sobre bon paper) presentada en un marc-faristol de metacrilat. Ara començaré a prendre-m'ho més seriosament.
De moment, encapçales la llista de comandes.

lluís ha dit...

Realment es nota que vius i sents la muntanya, que ets muntanyenc en el sentit ampli. Crec que només una persona que hagi viscut i sentit la muntanya podria donar-ne aquestes visions. M'encanta, per exemple, "la rimaia", m´hi trobo!
Sincerament et felicito i posa'm també a la llista de comandes. (El llibre en francès ja me l'estan buscant).

Galderich ha dit...

Ostres, quins dibuixos més repetits com dius! D'això se'n diu ser minuciós!

Segon de la llista!

matilde urbach ha dit...

Gran Girbén, gran!

en Girbén ha dit...

lluís, reconec que he pirireitzat els Alps que tracta en Hohl. Tampoc és que doni cap nom que situï del massís, com tampoc ni una sola cota (només diu en un moment donat que està a l'alçada del Jungfraujoch); coses del seu to al·legòric.
A la versió castellana el capítol és diu "la grieta", però queda clar que ell descriu una rimaia de les bones.
Quedes apuntat el segon del llista.

en Girbén ha dit...

Repetits, Galderich, i alhora diferents. Els anys viatgers em van ensenyar a treballar petit. Ara puc, perfectament, ampliar-los a un metre quadrat.
I segon, no, tercer de la llista.

en Girbén ha dit...

Sí que m'estic fent gran, MU, com la gent gran.
Recomana aquest llibre als muntanyencs i tot Hohl als buscadors d'un pensament original.

TRanki ha dit...

Ostres Girben...gracies per "apuntar" lectures que mai arribaria a trobar...

I dels dibuixos no cal cap més comentari...BELLS, simples i plens de sentits...d evegades la senzillesa deriva cap a l'opció de la interpretació personal, i això ho fa molt més ric per a qui se'ls mira!!!

Clidice ha dit...

per a mi el segon exemplar. puc dir-te que he plorat d'emoció en veure'ls? hi ha més coses que la interpretació d'uns escrits aquí dins, algunes que jo també comprenc. no saps com t'agraeixo que els hagis compartit!

en Girbén ha dit...

Ep, Uri, tant com els meus senzills gargots t'ha d'arribar aquest difícil apunt del Hohl a "Matices y detalles": EN LAS ASCENSIONES DE MONTAÑA. Y en todas las grandes empresas similares: el velo que nuestro estado de cansancio, nuestra expectativa y nuestro éxtasi colocan sobre los fenómenos altera, reduce el efecto de estos fenómenos - si se suprimiera y se diera la visión natural, la visión desde el estado corriente, ¡qué violenta sería entonces la sensación! ...

en Girbén ha dit...

El teu, Clidi, serà el quart exemplar.
La pregunta clau del llibre és la vella qüestió de sempre: Per a què escalem muntanyes? I la resposta que en dóna estic segur que la signaries.